
El Berguedà pràcticament no té presència als informatius de televisió. A TV3, la comarca ocupa el lloc 56 en el rànquing de les referències geogràfiques més habituals, per darrere de ciutats espanyoles, com Cadis o Màlaga, o països del món, com Algèria i El Vaticà. En canvi, pel que fa a les comarques més esmentades a TV3, el Berguedà és la segona, només per darrere del Bages.
De tota manera, hi ha un desequilibri en la representació de les comarques a les notícies emeses per les televisions catalanes, segons constata un informe elaborat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (el CAC). L’estudi, que no ha inclòs el ‘Telenotícies Comarques’, de TV3, denuncia la doble discriminació que reben els pobles de menys de 5.000 habitants, ja que d’una banda, tot i representar un 10% de la població només protagonitzen el 5% de les notícies; i d’altra banda, són majoritàriament temes de catàstrofes naturals, crisis o polèmiques.
Segons l’estudi, el Berguedà és una de les comarques perjudicades en aquest sentit, ja que dels 31 municipis, només Berga, la capital de comarca, supera els 5.000 habitants (amb gairebé 17.000), seguida de Puig-reig i de Gironella que en tenen més de 4.000 però que no arriben als 5.000. Per tant, segons l’estudi, el Berguedà té una presència molt minsa als informatius de televisió. Els municipis berguedans no només apareixen menys del que realment representen a nivell demogràfic sinó que quan ho fan sol ser per parlar de temes relacionats amb conflictes socials.
En canvi, la presència de Barcelona per ‘l’efecte capitalitat’ suposa una ‘centralització excessiva de la informació’, segons l’estudi, molt per sobre del percentatge de la població que hi viu.
Amb aquest informe, el CAC no emprendrà cap mesura, sinó que el lliurarà als operadors analitzats perquè prenguin consciència de la situació. Els demanen que intentin repartir millor la televisió a tot el territori perquè Catalunya sigui autènticament plural.
Fins ara, el CAC elaborava informes de pluralisme polític i de caràcter mensual, però a partir d’ara amplia el ventall amb estudis de pluralisme a altres àmbits, com el territorial, que s’aniran alternant de forma rotatòria.