http://www.radioberga.catEfemèrides publicades a radioberga.catca-es60“A Capolat y Castellar del Riu se preparen concorregudes casseres pera matar els dos senglars que corren per aquells termes”. Aquesta notícia sortí publicada, fa 103 anys, al quinzenari “El Cim d’Estela”. A principis del segle passat, el Berguedà tenia una població de senglars molt menys nombrosa que l’actual. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-10http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-10Tomàs Viladomiu i Bertran adquireix una parcel·la de terra on poc després, a partir del mes de juny d’aquell mateix any, féu construir la fàbrica i la colònia tèxtil de Viladomiu Vell (Gironella). L’impulsor d’aquest nucli industrial –antigament anomenat la plana de Sant Marc- era fill de Sallent, localitat d’on fou alcalde. Després de participar en diferents negocis tèxtils, Tomàs Viladomiu va decidir que volia invertir els seus estalvis, i la seva experiència, en un nou negoci més ambiciós: crear una gran fàbrica tèxtil i, al costat, construir-hi habitatges i serveis pels treballadors de la mateixa empresa. En definitiva, volia fer néixer una colònia industrial. Tenint aquest objectiu en ment, buscà un bon lloc, a tocar del Llobregat, per edificar la colònia. Es decidí per l’actual emplaçament de Viladomiu Vell perquè era un terreny ampli, barat i molt proper al riu. Tres anys després de la compra dels terrenys, el 1871, la nova fàbrica ja funcionava. En aquells primers anys de vida de la colònia, els treballadors de la plana de Sant Marc dormien al segon pis del mateix edifici fabril on treballaven.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-09http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-09“En est terreno (Berga) comença ja la verdor en los camps, pareixent que continuaran bé en pujar los blats, ordis, faveres, etc., puix que segons aquell refrà català ‘any de neu, any de Déu’”. Avui fa 199 anys, el baró de Maldà va escriure aquestes paraules al seu dietari “Calaix de sastre”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-08http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-08Comencen tres dies de vaga que afecten la gran majoria de fàbriques i colònies tèxtils del Berguedà. A moltes indústries, la participació dels treballadors i treballadores en aquestes jornades de vaga fou tan activa i majoritària que hagué d’aturar-se la producció. En aquesta vaga, les principals reivindicacions dels obrers eren les següents: establir un salari mínim de 800 pessetes diàries i un augment salarial del 16%; fixar la setmana laboral de 42 hores i 30 dies de vacances anuals garantits; drets sindicals; mesures contra la discriminació de la dona en l’àmbit laboral i, per últim, acordar que en les reunions i negociacions dedicades a discutir, i intentar resoldre, la situació de crisi que patia el sector del tèxtil hi fossin presents el govern, la patronal i, també, els sindicats. Aquests dies de vaga i reivindicacions laborals de fa 31 anys els hem de situar en un context marcat per una forta crisi econòmica; la inestabilitat i les incerteses generades pel procés polític de l’anomenada Transició i, sobretot, pels creixents símptomes de crisi que afectaven el sector tèxtil berguedà, un dels dos grans pilars (juntament amb la mineria) de l’economia berguedana del moment. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-07http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-07Avui fa 28 anys, els veïns de Sant Julià de Cerdanyola estaven citats a les urnes. No era dia d’eleccions catalanes, espanyoles o municipals. Havien de decidir si volien continuar formant part del municipi de Guardiola de Berguedà o si, en canvi, preferien que el seu poble, Sant Julià de Cerdanyola, esdevingués un municipi independent. En aquell referèndum, la majoria d’habitants de Sant Julià votaren a favor de la independència del seu poble. Aquesta voluntat majoritària, però, no es féu realitat fins l’any 1993. Entremig, feren falta moltes converses, gestions, reunions, tràmits i, fins i tot, recursos al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè, finalment, la voluntat popular esdevingués un fet. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-06http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-06Un mes després de l’ocupació franquista, Avià veu desaparèixer noms i plaques de carrers que homenatjaven a figures dels derrotats: “rojos” i “separatistas” que, segons les noves autoritats, havien de ser arrencats del paisatge i la memòria de la “Nueva España de Franco”. Per exemple, els carrers Francesc Macià, Pi i Margall, Durruti i Ascaso recuperaren el nom que havien tingut abans de ser rebatejats a l’inici de la Guerra Civil: Abat Oliba, Padró, Portal i carretera. També foren arrencades les lletres que, fins al final del conflicte, donaren nom a l’escola d’Avià: “Ferrer i Guàrdia”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-05http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-05Mor Antoni Ribera i Maneja, un dels grans músics de la història del Berguedà. El mestre Ribera no va néixer a la comarca, però sempre se sentí molt lligat a la terra d’on procedia la seva família. Com a músic, estudià a Alemanya, participà en festivals de prestigi com el de Bayreuth i dirigí orquestres com la Simfònica del Liceu. L’any 1916, quan se celebraren els actes de coronació de la Mare de Déu de Queralt, Ribera composà l’himne a la Verge que s’estrenà, el mes de setembre d’aquell any, a la plaça Sant Pere de Berga.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-04http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-04“Cinco años de paz, de resurgimiento económico y de mejoras sociales en medio de un mundo en guerra, a pesar de las intrigas exteriores, constituye un timbre de eficacia y de sabiduría que nadie sinceramente nos podrá discutir”. Eren dies de postguerra i a la portada del setmanari “Berga”, en un requadre destacat, els lectors hi trobaven aquestes paraules del Generalísimo Franco. En aquell mateix número que sortí publicat el 3 de març de l’any 1945, es parlava d’un dels molts problemes que aleshores patien els berguedans: les restriccions elèctriques. Segons aquesta publicació, hi havia restriccions elèctriques per culpa de tres motius diferents: “tres factores han intervenido en la creación del palpitante problema de las restricciones eléctricas (...) Son estos: circunstancias meteorológicas adversas, incremento industrial español y destrucción o negligencia en los tres años de dominación marxista”. Respecte el primer element a tenir en compte –“la pertinaz sequía” que deixava els rius sense aigua-, el setmanari defensava que “es inabordable por los organismos oficiales como se comprenderá, y sólo la normalidad natural de las precipitaciones acuosas puede resolverlo”. Del segon motiu es deia que “será resuelto con la creación de nuevas centrales hidroeléctricas”, i del tercer, evidentment, les autoritats franquistes no se’n feien responsables. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-03http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-03Era dissabte i a Berga hi havia fira. El baró de Maldà ens explica com va anar: “Ha amanescut lo cel serè i així lo sol ha continuat en lo matí així també, i bon dia que ha estat per esta fira, per arribar gent dels pobles comarcants per comprar i (...) vendre sa mercaderia, i continuat així mateix bona tarda fora d’haver-se alçat vent (...). En lo firal (el Vall), la fira ha consistit ab bous i ases, i confusió allí a veure’ls, i que no hi faltarien molts xalants sobre los preus de dits bous i ases i també animals de dos peus, corrent sobre d’ells; i no gens escasses les espentes d’uns i altres allí i en lo Carrer Major, ab no pocs favets aturats, mirant les parades de fira (...) La fira era ab poca diferència de la vista de setembre en los dies 21, 22 i 23. Alguns ‘guardapiés’, gipons i adornos he vist en algunes pageses forasteres i en algunes d’estes berguedanes. I divertit que ens ha estat lo passeig d’esta tarda, passat lo Roser, per aquell Pla Alemany, ab l’encontre d’hòmens i dones, en cavalles i a peu, que se’n tornaven a sos destinos, i a molts bous corrents pel camí, que potser fossen comprats per alguns pagesos per la llaurança de les terres”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-02http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-02El Berguedà viu una de les nevades més abundants de les últimes dècades. A Berga, van començar a caure les primeres volves al migdia i la nevada s’intensificà a mesura que anà avançant la tarda. L’endemà seguia nevant. Després de tantes hores de neu, als carrers i places de la capital berguedana s’hi acumulà un gruix d’uns 30 centímetres. Des d’aleshores, la comarca només ha viscut dues nevades semblants: el 14 de desembre de l’any 2001 i el 28 de gener del 2006.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-01http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-01“Ha passat el Carnestoltes, gayrebé sens adonarsen, sense les disfresses y bulla d’altres anys. El Carnestoltes pert y no fa res que mori, com á costum exòtica”. Aquesta era una de les notícies que sortiren publicades, avui fa 104 anys, al quinzenari “El Cim d’Estela”. L’actualitat berguedana del moment també passava, però, per altres informacions. Per exemple aquesta: “algun enemich de la rassa canina, no se sab com, ha aclarit en gran manera ‘l nombre de gossos que patrullavan pels carrers. Han rebut sobre tot els cassadors”. En referència als accidents que últimament hi havia hagut a la comarca, es destacava l’atropellament que patí un noi –“fracturantlhi la cama”- per culpa d’una bicicleta. Aleshores, al Berguedà no hi havia cotxes. Els vianants només havien de patir per les bicicletes. Per evitar nous accidents d’aquest tipus, el redactor de la notícia va escriure: “convé que ‘ls viciclistes moderin la velocitat, del contrari, nos exposan á contínues desgracies”. Per acabar, una altra “nova” berguedana –així en deien aleshores: “Ab molt acert s’ha prohibit el joch de pilota per carrers y plasses, ab la quitxalla tant amolestava als vehins”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-28http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-28Berga viu una de les nevades més intenses del segle XX: la neu caiguda avui fa 78 anys acumulà un gruix d’uns 40 cm als carrers i places de la ciutat. Des d’aleshores, a la capital berguedana no ha caigut cap nevada tan abundant com aquesta.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-27http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-27A Vilada, tornen les sessions de cinema. Des del final de la Guerra Civil, i fins el febrer de l’any 1945, els veïns de Vilada no pogueren gaudir de l’anomenat setè art. Aquest retorn, però, no fou gaire lluït. La mateixa premsa franquista (el setmanari “Berga”) explicà el desenvolupament, i les incidències, d’aquella sessió de tarda –en la qual es projectaren títols com “Sevilla Nacional”, “La dislocación de Periquito” o “El Tesoro de Satán”- fent ús de les següents paraules: “películas antiquísimas, en las cuales faltaba la mayor parte de su metraje, y por esta causa se quedó el público descontento sin saber de qué iba ni comprender ningún argumento”. A continuació, el cronista advertia als organitzadors de la sessió de cinema que “si no hacen programas más amenos, están condenados al fracaso, pues ya debieron notar que la asistencia de espectadores era muy escasa, y de repetirse un programa similar están irremisiblemente perdidos”. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-26http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-26“Les poblacions necessiten el turisme. La població qu’ en té guanya moltes pessetes. Hi ha poblacions que no tenen turisme perquè no tenen carreteres. I aquí està el mal. Quasi totes les poblacions importants espanyoles tenen algun tresor artístic qu’ admirar. Pro és molt difícil atansar-s’hi. Berga mateix te un be de Deu de paissatges i boscuries i fonts no gaire lluny, com poques poblacions tingui. Ara la gent ja comença a pujar-hi. Pro el dia que ‘ls grans hotels i les carreteres remuntin la muntanya, l’invasió será segura”. Aquestes paraules sortiren publicades, avui fa 82 anys, al quinzenari “La Comarca Bergadana”. Com es pot llegir en el text, a finals dels anys vint, els berguedans ja parlaven del turisme i les comunicacions com a reptes de futur decisius per al conjunt de la comarca. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-25http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-25Entre els dies 23 i 24 de febrer de l’any 1916, la capital berguedana va viure la nevada més abundant del segle XX: mig metre de neu als carrers, places, horts i camps de la ciutat. Jacinto Vilardaga deixà constància d’aquesta gran nevada al seu llibre “Efemérides Bergadanas”: “Después de un invierno primaveral, cayó durante este día y el siguiente una copiosa nevada, cuya espesor alcanzó, en la Ciudad y afueras, la altura de 50 centímetros. No había habido otra nevada tan copiosa desde el año 1829. Fué general en toda España, hasta en Andalucía”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-24http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-24“Que mala terra és aquesta de Berga, per lo tan fangosa, lliscosa i pixada, per anar tot sovint hom de cap o de cul a terra, com m’ha succeït per quatre vegades, en alguns paratges de fang pegadís i lliscós com vesc. I així en est matí, al tornar del passeig ab dos capellans, que no han caigut al fang, com sí jo, com un poc més avallet de casa d’en Rieretes. I que si m’haurà vist caure la Mariana Santamaria, que ja és prou riallera, ben segur se n’haurà rigut, com ja sol succeir a un vell que cau posar-se hom a riure, com a mi ja m’ha succeït d’algun o alguna. Ma caiguda, havent sigut poc a poc, no m’ha causat lo menor dany, tan sols embrutar-me de fang ma capa, i dut-la a casa un bon home. I sent digne de remuneració i també ser pobre, donat-li mitja pesseta. Los dos capellans eren doctor Poses i l’altre mossèn Fulano, és a dir, que no el coneixia”. Aquestes paraules les va escriure, avui fa 199 anys, el baró de Maldà al seu dietari “Calaix de sastre”. Després d’explicar altres caigudes patides per coneguts seus, el baró afegí això: “ab totes aquestes caigudes, quan Déu nos fàcia la gràcia de tornar a Barcelona, no ens vindran més ganes de tornar a Berga, ab los xascos que me n’he portat de trepitjar tantes pedres desiguals i movedisses ab tantes pujades i baixades i tantes aigües i pixats casi per tot est terreno aspre. Mal viatge als gavaigs, que de tot lo mal són la causa a tants pobres expatriats, com a nosaltres en esta terra dels fesolers, exhausta casi com ara de peres i pomes de Berga però abundant de tufes i blat de moro”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-23http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-23Avui fa 54 anys, a la Pobla de Lillet va caure un pam de neu. El més destacable d’aquells dies de febrer del 1956, però, no fou la neu. Va ser el fred. Així ho deixà escrit Jaume Fàbregas, veí de La Pobla: “Una ventosa gelada ho glaça tot; 16 graus sota zero. Feia anys que no s’havia notat un canvi tan brusc en un sol dia, en un temps... infernal. El fenomen ve de la Sibèria, segons la premsa, i ha envaït tot Europa. Es registren temperatures extraordinàries. A Barcelona 7 sota zero, a la Pobla 17. Les canonades d’aigua es rebenten arreu. Desgràcies i morts en molts indrets. Es comenta que no s’havia registrat un temps així des de feia una centúria. El fred continua durant 26 dies”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-22http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-22“El maestro español deberá ser, ante todo, el caballero cristiano por excelencia. Su misión es de las más dignas. Los maestros españoles han de ser legión de apóstoles de la educación que por ciudades y villas, villorrios y aldeas, en las montañas altas y en los valles escondidos han de dar el fruto de una juventud sana y educada en los principios altos de Dios y Patria. El maestro y el Sacerdote son las avanzadillas de las ideas en la reconstrucción espiritual de España”. Aquestes paraules sortiren publicades, fa 67 anys, a l’editorial de portada del setmanari falangista “Berga”. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-21http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-21“El Carnaval ha pasado con escasísimo bullicio y con muy poca animación. Solo unas cuantas máscaras y unos pocos mascarones que se exhibieron al público festejaron al Soberano de la broma, que cada año va perdiendo algo de su pasado prestigio y popularidad”. El “Crónica de Berga” ens explica que, a la capital berguedana, el Carnestoltes de l’any 1884 no fou gaire animat. L’única notícia positiva de la festa fou, segons el mateix setmanari, que “durante tales días, tanto la autoridad gubernativa como la judicial pudieron estar continua y completamente tranquilas”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-20http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-20A la dècada dels vint, quan l’actual esport rei tot just començava a arrelar a la comarca, la violència ja formava part del món del futbol. El partit que disputaren el mes de febrer de l’any 1929 el Centre d’ Esports Berga i el F.C. Fígols n’és un bon exemple. Si repassem la crònica d’aquell matx –publicada a “La Comarca Bergadana”-, veurem que el fet més destacable del partit no fou, precisament, el resultat final: 1-1. Després de presenciar aquell ball de bastons, el cronista va escriure: “Ha estat necessari que hagi confortat les meves entranyes amb unes copes de magnesia per poder escriure aquestes ratlles. Si no hagués pres tal precaució, la meva ploma hauria semblat una boca de carreter d’aquestes que llensen ‘sapos y culebras’; pero amb tota la calma necessaria podré complir el meu deure de corresponsal del més dissortat dels clubs de futbol: el Centre d’Esports Berga (...) Què voleu mes dissort que la campanya infamant que li está fent algun local de nostra ciutat? No és una tristesa pensar que ens espera amb nombroses partides de gent de la porra?”. Després d’aquestes inquietants paraules, el cronista passava a relatar els aspectes més destacats del partit: “La primera part transcorregué com una seda, fins que els ‘niños viejos’ (l’equip de Berga) marcaren el primer i últim gol de la tarda”. A partir de llavors, si fem cas de l’escrit, l’equip visitant començà a repartir “a garrotada seca, com vulgarment se diu; fins moltes vegades prenien les cames o l’estómac dels jugadors per la pilota de futbol”. Amb aquest “espectacle divertidíssim” acabà la primera part. Respecte la segona meitat, el cronista fou clar i concís: “allò ja no era futbol (...) els jugadors d’ambdos parts començaren a convertir el futbol amb Boxeo”. Cap al final del partit, el Fígols marcà un gol i aquella batalla campal acabà, si més no en el marcador, en empat.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-19http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-19“Els Rasos de Peguera és un lloc esplèndit per fer esports de neu. Fins ara només ho sabien els bergadans; gràcies a l’esforç i propaganda del centre Excursionista totes les festes son una processó de ‘skiadors’ que resten meravellats de trobar unes pistes desconegudes tan esplèndides. El passat diumenge es contaren a la ratlla de 60 els esquiadors”. Aquestes paraules sortiren publicades, fa 77 anys, dins la secció “Noves de Berga", al quinzenari “Acció Popular”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-18http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-18El Berguedà rep als reis d’Espanya. Avui fa 34 anys, Joan Carles i Sofia inauguraren el pantà de la Baells i visitaren Berga i el nou poble de Sant Jordi de Cercs. A la capital berguedana, saludaren des del balcó de l’Ajuntament i assistiren al salt de la Patum que se celebrà en honor seu. En el conjunt de la plaça, plena de gent, destacava la presència –als balcons- de nombroses senyeres i banderes espanyoles i, també, de pancartes de tota mena, des de les que reclamaven “Democràcia i Amnistia” fins a les que es limitaven a exaltar els monarques espanyols amb lemes com “Viva el Rey. Viva la reina”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-17http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-17Aquests últims dies, els berguedans hem patit una mica de fred. El mes de febrer de l’any 1956 fou molt pitjor: va ser el mes més fred –al Berguedà i arreu de Catalunya- del segle XX. Un exemple: avui fa 54 anys, a Gironella, la temperatura mínima del dia baixà fins a 21ºC sota zero. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-16http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-16“Entre’ls diferents atributs naturals de tota nacionalitat cap es tan visible, cap distingeix més uns homes dels altres que la manera de parlar (...) Que vagi un català a qualsevol poble de Castella, d’Andalusia, d’Extremadura, de Galicia y d’Euskaria, y si sols parla nostra llengua, la gent d’aquellas terras li diran que es estranger (...) mentres la historia, lo caracter, els usos, las costums, la tradició son elements distintius que no son descoberts més que pe’ls homes observadors y estudiosos, la llengua es un signe tan evident, que la rahó natural nos inclina a calificar d’estranger a tota persona quina manera de parlar no entenguem. Per això s’ha dit que la llengua era l’ànima de les nacions (...) Catalunya, qu’es, ha estat y será sempre una nació, malgrat a tots los despotismes y centralisacions, té la sort de tenir una llengua propia y caracteristica que com a bons catalans hem de conservar y perfeccionar cadascú ab la mida de sas forsas”. Aquestes paraules formen part de l’article de portada, titulat “La llengua nacional”, que sortí publicat, avui fa 111 anys, al quinzenari berguedà “Lo Pi de las Tres Brancas”. El text finalitzava amb les paraules següents: “Mentres tinguem llengua tenim dret a la llibertat. Per això ‘l centralisme sempre l’ha befada y perseguida, l’ha treta de tots los establiments oficials y l’ha arreconada a nostras llars. Però de la llar comensa a sortirne: aspira a reconquerir lo lloch que li pertoca. ¡Ay de Madrid! lo día que la llengua catalana obtingui la victoria. Serà’l gran dia de la Patria. Lo día de la llibertat de la Nació catalana”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-15http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-15“A las tres en punto, previos saludos al Caudillo e interpretación del Himno Nacional, el camarada Estanislao Boix –alcalde de Berga entre els anys 1940 i 1951-, en medio de una gran ovación, pone el balón en juego”. El dia 14 de febrer de l’any 1943 es disputà el partit d’anada d’un trofeu –en honor a A. Correa Véglison, Governador Civil de Barcelona i “Jefe Provincial del Movimiento”- que enfrontà els equips de futbol de Cal Rosal i la colònia de la Plana (S.R. Sanglas). Aquest partit es jugà al camp de La Plana i els locals s’imposaren per un gol a zero. Una setmana més tard es jugà el partit de tornada al camp de futbol de la colònia Rosal. Els locals remuntaren el gol de desavantatge de l’anada i es quedaren amb la copa després de guanyar per 3 a 0. “Terminado el partido, y en medio del delirante entusiasmo de los ‘istas’ de la Colonia Rosal, el Sr. Alcalde de Berga hizo entrega de la copa al jugador Garriga, capitán del equipo ganador, que fué sacado del campo en hombros de los incondicionales”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-14http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-14Viladomiu Nou comença a formalitzar els passos a seguir per obtenir la seva “independència”. Aquesta colònia tèxtil –antigament anomenada la Clau de Sant Marc- havia nascut, pocs anys abans, com una ampliació de la fàbrica i la colònia de Viladomiu Vell. El dia 13 de febrer de l’any 1896, però, es feren els preparatius per tal de fer efectiva la separació de béns de les dues fàbriques Viladomiu. Aquesta divisió acabà concretant-se el mes de juny d’aquell mateix any, quan en el conjunt de les dues colònies ja hi vivien 620 persones. A partir de llavors, Viladomiu Nou esdevingué una colònia “independent” amb fàbrica, serveis i equipaments propis. Un any després, el 1897, Viladomiu Nou ja disposava de carnisseria, fonda i cafè, i en els habitatges de la colònia hi residien 219 persones.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-13http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-13“Hi ha una escassetat de menjar molt remarcable. Falta de tot, no hi ha patates, ni arròs, sucre, cafè ni llegums i ja hem arribat que ens mengem els naps, que solament donàvem abans als animals i gràcies de trobar-ne. La distribució del pa és molt irregular; hem passat fins a 8 dies sense rebre’n ni una molla. La gent de Berga i d’arreu corren desesperats per les cases de pagès per trobar un mos de pa, un parell de patates, o el que poden”. Aquestes paraules, escrites per mossèn Francesc Rodergas al seu dietari, ens mostren quina passà a ser la principal preocupació diària de la majoria de berguedans a mesura que la Guerra Civil de 1936-1939 s’anà fent més i més llarga: la gana. Tenir alguna cosa per menjar. Poder alimentar els fills. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-12http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-12“Avui, dimarts de Carnestoltes, no falten alguns carnestoltes per la vila a disfressar-se i en tertúlies en la nit (...) Havent oït a dos quarts per les dotze a la campana grossa de Santa Eulàlia de la parròquia, començar-se a ventar fins a les dotze, i també a la grossa de Sant Francesc, a avís a la gent que entrava lo dejuni de la Santa Quaresma i temps de penitència, que ara és temps que ens convé a tots”. El baró de Maldà, que aleshores vivia a Berga, acomiadà el Carnestoltes de l’any 1812 escrivint aquestes paraules al seu “Calaix de sastre”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-11http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-11“Hace tiempo que el ruinoso vicio de jugar tiene echadas malas raíces entre muchos vecinos del pueblo de Puigreig”. Fa 126 anys, el setmanari “Crónica de Berga” alertava als seus lectors d’una problemàtica social que afectava, aleshores, el municipi de Puig-reig: el vici del joc. La situació era tan greu que el mateix alcalde de Puig-reig “recibía frecuentes quejas de buenas esposas que lloraban en el hogar doméstico la desgracia de tener maridos jugadores, desgracia que trascendia de un modo desconsolador hasta en la manutención y educación de tiernos seres”. La mateixa publicació lamentava que “las disposiciones dictadas por dicha autoridad al objeto de atajar tan funesto mal eran burladas por algunos dueños de cafés”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-10http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-10“El dia 9 de febrer, un diumenge, comença a nevar copiosament fins el dimarts dia 11. La nevada és grossa, que no es recorda tampoc d’anys, car s’amiden 5 i 6 pams de neu. A les muntanyes es calculava que hi havien caigut més de dos metres de neu”. Aquestes paraules foren escrites per Jaume Fàbregas, veí de La Pobla de Lillet. Ell mateix ens explica algun dels problemes que provocà aquella gran nevada caiguda fa 81 anys: els veïns de la Pobla de Lillet “fórem incomunicats durant uns 18 dies, car el servei d’autos de Ripoll no podia passar pel coll de Merolla, on hi havia 5 pams de neu”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-09http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-09L’any 1884 ja funcionaven algunes de les colònies tèxtils que es construïren al Baix Berguedà a la segona meitat del segle XIX. En aquells anys, les condicions de vida i treball a les colònies eren molt dures. Els obrers havien de suportar llarguíssimes jornades laborals –de dotze, o més, hores diàries- cobrant molt poc i, a més, a la fàbrica els accidents eren molt habituals. Les desgràcies, però, no acabaven a l’interior de l’espai fabril. Per comprovar-ho, podem llegir què passà, el dia 8 de febrer de l’any 1884, a Cal Rosal: “en una de las habitaciones que, para sus operarios, tienen los Sres. Rosal Hermanos, junto á su fàbrica, unos padres dejaron cerca la chimenea á un hijo de corta edad, á quien encontraron poco después padeciendo horriblemente á consecuencia de graves y extensas quemaduras, y le hubieran encontrado ya cadàver, probablemente, á no haber acudido unos vecinos movidos por los gritos y lamentos de la infeliz criatura”. Aquesta informació sortí publicada al “Crónica de Berga”, un dels diferents setmanaris i quinzenaris que sorgiren al Berguedà a finals del segle XIX. Aquesta publicació s’autodefinia com a “periódico, no político, de avisos, noticias y conocimientos útiles”. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-08http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-08“Cap a les 10 del matí, entraren a La Pobla els exèrcits nacionals. L’entrada es féu per diferents llocs de la vila. Les fàbriques i els tallers estaven destruïts i cremats. Una desolació”. Avui fa 71 anys, pocs dies abans de culminar l’ocupació de Catalunya, les tropes franquistes arribaren a la Pobla de Lillet. Jaume Fàbregas, veí d’aquesta localitat de l’Alt Berguedà i testimoni dels fets, és l’autor de les paraules citades. Sis anys després, el 1945, el dia que es commemorava el “VI Aniversario de la Liberación” de La Pobla, A. Correa Véglison –Governador Civil de Barcelona i “Jefe Provincial del Movimiento”- presidí la inauguració del “Monumento a los Caídos” que s’instal·là a la Pobla de Lillet.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-07http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-07“Avui, Dijous llarder, ha sigut dia, en lo dinar, de cassola d’arròs en taula, ab mescla de gallina i tocino, ab bones crostes d’ou i sucre (...) Encara que no hem pogut ben passejar per pair la cassola d’arròs per motiu del vent, ella ja farà son curs dins del ventre, fins a eixir per camp de darrere casa, no volent-ho declarar més clar i català”. Avui fa 198 anys, el baró de Maldà explicava al seu dietari “Calaix de sastre” com passà aquell mateix dia: el Dijous llarder del 1812.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-06http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-06La tele arriba al Berguedà. Fa 51 anys, la revista “ecos” informava que “en los primeros días de febrero ha llegado por vez primera, en forma perfecta, la televisión en Berga”. La mateixa publicació explicava que en comparació a altres països europeus, catalans i espanyols havien hagut d’esperar força per poder gaudir de la companyia de la televisió. Malgrat aquest retard, i segons la mateixa revista, el poble berguedà va rebre amb emoció i expectació l’arribada de la tele. Per completar la notícia, “ecos” s’adreçava als berguedans per explicar-los com funcionava una televisió. Després d’introduir els lectors en conceptes nous com “canals” o “antena”, al final els aclaria que, de moment, només podrien gaudir d’un sol canal: el de televisió espanyola.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-05http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-05Berga entrà als anys seixanta superant, per primera vegada a la seva història, la xifra dels 10.000 habitants. Durant la dècada, la ciutat seguí creixent demogràficament i urbanísticament. El mes de febrer de l’any 1967, la revista berguedana “ecos” explicava que s’estaven edificant noves cases i habitatges en diferents punts de la ciutat que fins aleshores no havien estat urbanitzats. Per exemple: la zona del tossalet de les Forques, el turó de Casampons, el “Balcó del Berguedà” (Fumanya) o a “Can Baster”, situat al capdamunt de l’actual carrer Santa Joaquima de Vedruna. Encara que avui pugui costar d’imaginar a la gent que no ho hagi vist amb els seus propis ulls, fa cinquanta anys Casampons era un turó sense urbanitzar. No hi havia cap xalet. Cap a la segona meitat dels anys seixanta s’hi començaren a construir les primeres cases. Avui, Casampons és una muntanyeta plena de xalets. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-04http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-04“Ha amanescut lo cel núvol ab pluja. Ha continuat la pluja en tot lo matí i també en la tarda i a estones més forta, per lo que corria l’aigua pel carrer en son davallant des del portal de Saragossa”. Aquest portal, també dit de Sallagosa, estava situat a l’entrada del carrer Major, en el punt on conflueixen la plaça de les Fonts, la ronda Queralt i la ronda Moreta. Llegint el “Calaix de sastre” del baró de Maldà podem saber que, avui fa 199 anys, a la capital berguedana plovia, i també podem trobar-hi molts altres fets i aspectes de la Berga del moment. Per exemple, que els hostals de la vila eren molt cars. Eren dies de guerra (la del Francès, 1808-1814) i els preus tendien a pujar: “en estos infeliços temps d’expatriació los hostalers collen prou la bossa (...) estos temps, per los hostalers, és pau i no guerra, per lo que ens fan ben pagar”. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-03http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-03A les nou del matí, les tropes franquistes arriben a la ciutat de Berga. El “Parte Oficial de Guerra del Cuartel General del Generalísimo”, redactat a Salamanca, ho explicà així: “En el frente de Cataluña ha continuado hoy el victorioso avance de nuestras tropas (...) Mediante hábil maniobra se ha conseguido la ocupación de la importante ciudad de Berga que, además, es nudo de comunicaciones de gran valor. También han sido conquistadas las sierras de Nuet, Queralt y Petita (...) El número de prisioneros aumenta sin cesar”. El dia abans, l’1 de febrer de l’any 1939, els “nacionals” ja havien ocupat el Baix Berguedà. Els dies posteriors, li tocà el torn a l’Alt Berguedà. Com deien els mateixos franquistes, havia “llegado España”. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-02http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-02A la primera meitat del segle XIX, després de l’aparició de la maixerina o berguedana –una màquina de filar dissenyada, als anys finals del segle XVIII, pel berguedà Ramon Farguell, el Maixerí-, Berga era un dels principals centres cotoners de Catalunya: la vila, i els seus entorns, estaven plens de petits tallers on es filava i es teixia cotó. A mesura que anà avançant el segle XIX, i que a tocar del Llobregat i a diferents punts de Catalunya es posaren en marxa fàbriques tèxtils molt més grans i modernes que els petits i envellits locals tèxtils de la capital berguedana, Berga va anar perdent rellevància com a nucli tèxtil de Catalunya, però, malgrat això, els tallers, fàbriques i fabriquetes de filar i teixir seguiren formant del paisatge urbà de la ciutat fins a les dècades finals del segle passat. A la Berga de mitjan segle XIX, on vivien unes 6.000 persones, per exemple, segons ens explica Jacinto Vilardaga –en una efemèride datada l’1 de febrer de l’any 1855- al seu llibre “Efemérides Bergadanas”, hi havia 76 fabricants de filats i teixits de cotó amb taller o fàbrica pròpia. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-01http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-01“Catalunya desde fá dos segles viu baix lo domini de Castella y malgrat las nombrosas vexacions y crueltats de tota lley comesos ab nosaltres pera fer desapareixer la personalitat catalana y assimilarnos a n’ells com son lo trossejar en provincias la nostra nació catalana, lo robo de las llibertats (...), la imposició de sa llengua en nostras escolas (...) y demes actes opressors que seria llarch enumerar; no han sigut per sort suficients per fer desapareixer de tots los catalans l’amor al seu terrer natural (...) la única patria que tenim”. Aquestes paraules sortiren publicades, avui fa 111 anys, al quinzenari berguedà “Lo Pi de las Tres Brancas”. Formaven part de l’editorial de portada, titulat “De ponent ni vent ni gent”. En aquest article es defensava que els catalans i “els castellans” són dos pobles diferents. Per intentar demostrar la certesa d’aquesta tesi, l’autor del text es dedicava a presentar un seguit de diferències que, segons ell, es podien observar en el caràcter i els costums dels catalans i castellans d’aleshores. Per exemple, es feia referència als castellans com a “poble ensopit y gandul que sols dedica al travall les precisas horas pel sosteniment de las necessitats primordials” i, en oposició a això, es defensava que el poble català sempre ha estat més treballador i responsable. Després de repassar la “dualitat de sentiments” i les “aspiracions e ideals oposats dels pobles castellà i català”, l’article passava a explicar tal i com, segons el criteri de l'autor, Espanya havia tractat Catalunya i els catalans en els darrers dos-cents anys i com, malgrat tot, a Catalunya seguia existint el sentiment o consciència de ser un poble diferent de l’espanyol. Per acabar l’escrit, l’autor feia ús d’un final ben punyent: “ ‘Ns havem de convencer de que no ‘ns vindrà res de bo d’ aquella gent d’enllà del Ebro, tenen les dents massa esmoladas (...) No hi posem fé a paraulas enganyadoras, ben clarament ho diu l’adagi que may falla: ‘De ponent ni vent ni gent’ “.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-31http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-31Neix, a Sallent (Bages), Tomàs Viladomiu i Bertran, el fundador de les colònies tèxtils de Viladomiu Vell i Viladomiu Nou. Abans d’impulsar la construcció d’aquestes dues colònies situades al terme municipal de Gironella, Tomàs Viladomiu participà en altres negocis tèxtils i fou alcalde de Sallent (1847-1850). Uns anys més tard, el 1868, sortint des de la seva vila natal, un dia pujà Llobregat amunt buscant uns bons terrenys –amplis, barats i a tocar del riu- on construir una colònia industrial; un model social i laboral que, en aquells moments, començaven a assajar diferents empresaris catalans. Quan arribà a la plana de Sant Marc –on avui trobem la colònia de Viladomiu Vell-, el senyor Viladomiu considerà que ja havia trobat el què estava buscant. Comprà els terrenys, féu construir un canal i una resclosa per poder aprofitar l’aigua del riu com a font d’energia, i tres anys després la fàbrica ja funcionava. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-30http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-30“Després d’una temporada abonansada, com poques vegades haguéssim vist en aquest mes de Janer, durant tres o quatre dies un temporal de vent ha portat l’esglay á n’algunes families, per calarse foch á les fumanejes de llurs cases. Darrere el vent ha vingut el fret, que no ha pas volgut desdir de la cruesa dels demés anys, arribant als 9 sota zero”. El quinzenari berguedà “El Cim d’Estela” ens explica quin temps feia avui fa 104 anys.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-29http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-29La passió pel futbol no va néixer fa quatre dies. A principis dels anys cinquanta, quan els berguedans encara no tenien televisió, l’esport rei (jugar-hi, anar al camp, parlar-ne al carrer, a la feina o al bar, informar-se a través de la premsa o la ràdio, etc.) ja era una de les principals distraccions del poble, especialment en el cas dels homes. Avui fa 59 anys, el C.D. Berga va jugar contra l’Almacelles i va guanyar (2-1), però el cronista del moment no quedà gens satisfet amb el joc desplegat per l’equip berguedà, i així ho deixà escrit. El títol de la crònica d’aquell partit fou “un disparate más”. A part de qualificar el matx de “pèssim”, també aprofità el seu espai per deixar clar què en pensava d’algun dels jugadors del Berga. D’un d’ells, dit Melanguis, va escriure això: és “un hombre completamente acabado para todo lo que a fútbol se refiere”. Aquell mateix número del setmanari “Berga” també informava del partit que l’equip berguedà havia disputat la setmana anterior. En aquell cas, el Berga també va guanyar (5-3 contra el “Pueblo Nuevo”), però les valoracions del cronista també foren molt dures envers certs jugadors. Especialment contra un: un defensa anomenat “Salvó”. Parla el cronista: “Sobre este último jugador no sabemos si se puede decir ya nada más de lo que se ha dicho: es totalmente incomprensible que siga ocupando un puesto para el que no tiene la más mínima aptitud (aunque dudamos de sus buenas dotes para jugar al fútbol, sea en el puesto que sea). Con recordar que dos, por lo menos, de los tres goles que en nuestra puerta entraron vinieron por su lado, estará explicada la razón por la cual creemos que no debería tolerarse que vistiera nunca más la camiseta rojiblanca”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-28http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-28“Los gavaigs presoners que estan en esta vila de Berga, perquè puguen pendre’s l’aire, i massa compassió que els tenen los que cuiden d’ells, los fan recollir les pedres del mig del camí del Roser, mes no portant grillons als peus, com los moros, sent ja pitjors que els mateixos moros i així ben avorribles de tothom, fent ja cares de gavaigs porcs los pocs que hem vist en esta tarda en lo carrer del Roser a recollir pedres”. Aquestes dures paraules les va escriure, avui fa 198 anys, el baró de Maldà al seu dietari “Calaix de sastre”. El 1808 havia començat la guerra del Francès –Napoleó, ambicionant dominar tot Europa, també volia controlar Espanya i topà amb espanyols i catalans contraris als seus desitjos i voluntat política- i Rafael d’Amat i de Cortada, el baró de Maldà, que aleshores vivia a Berga, tenia clar què en pensava dels francesos: els “gavatxos” eren l’enemic i se’ls havia de combatre fins a derrotar-los.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-27http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-27Fa cinc anys, Berga vivia la nit més freda de les últimes dècades. La matinada del 26 al 27 de gener del 2005, la temperatura baixà fins a -9’5ºC. Als afores de la capital berguedana, la temperatura mínima d’aquella nit tan freda fou inferior als 10ºC sota zero, una xifra molt poc habitual a la ciutat.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-26http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-26“Ab motiu de las copiosas nevadas caygudas á montanya, lo riu Llobregat ha sofert una extraordinaria revinguda; tant, que ab poca més de mullena que esdevingui durant la próxima primavera, es d’esperar que las fábricas de nostras concas durant l’estiu disposarán del caudal d’aygua indispensable pera la seva marxa normal”. Aquesta era la notícia positiva –el semàfor verd- que sortí publicada, avui fa 108 anys, al quinzenari “Lo Pi de las Tres Brancas”. Per contra, la cara negativa de l’actualitat berguedana del moment era la següent: “Cridém l’atenció per part de qui correspongui respecte al mal estat del tros de carretera comprés entre Berga y la estació d’Olvan; de continuar aixís será miracle que cualsevol dia no tinguém de condóldrens d’un sens fi de desgracias”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-25http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-25El mes de gener de l’any 1932, el Berguedà va viure dies de revolució: els miners de Fígols proclamaren el comunisme llibertari i la vaga revolucionària s’estengué riu avall. Tanmateix, aquella experiència no durà gaire. Un any més tard, el quinzenari “Acció Popular”, poc amic de les revolucions i el “desordre”, parlava d’un altre intent revolucionari que, segons sembla, afectà Berga el mes de gener del 1933: “Gràcies a Déu, sembla que ens hem lliurat aquesta vegada de la revolució anàrquica. El divendres i dissabte de la setmana revolucionària, circularen per nostra ciutat uns rumors que causaren un pànic general. Gràcies a les precaucions adoptades pels somatenistes, guàrdia civil i carrabiners, sembla que pogué evitar-se el bombardeig que tenia ben esporuguits a tots els berguedans. Valdria la pena que les autoritats estiguessin més a l’aguait, controlant tots els actes de les persones sospitoses i no revelar, com aquesta vegada, un complet desconeixement dels personatges que se suposaven complicats en aquests intents de pertorbació ciutadana”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-24http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-24“La gloriosa enseña de la Patria ondea en lo más alto del que fué y volverá a ser magnífico edificio de las escuelas de Guardiola de Berga. Así leída la noticia (...) puede pensar el lector que si la bandera nacional ondea en lo más alto del grupo escolar será por la celebración de alguna fiesta; pero no (...) Si la bandera gloriosa está izada en el local de nuestras escuelas se debe únicamente a que van borrándose paulatinamente todas las huellas que a su paso en retirada, más bien en huída, dejó la horda”. Aquestes paraules sortiren publicades, ara fa 67 anys, dies de postguerra, al setmanari falangista “Berga”. Al final de la notícia, el redactor aprofitava per recordar la “correcta” lectura i interpretació de la Guerra Civil que havien de fer els ciutadans de la nova Espanya franquista: els culpables de la guerra havien estat “quienes llevaron a nuestra Patria al borde de la ruína”; la qual, finalment, “se salvó gracias a nuestro Caudillo y a los españoles de buena voluntad que con el colaboraron durante la guerra de Liberación, con las armas en la mano”. Per acabar, se subratllava que eren precisament els vencedors de la guerra els que “colaboran ahora, con mayor entusiasmo si cabe, para el triunfo absoluto en la difícil batalla de la paz”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-23http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-23“Durante este día y los dos siguientes se produjo un fenómeno meteorológico. El sol apretaba tanto y el ambiente se caldeó de tal modo que los operarios andaban en mangas de camisa, no solo en la Villa, sino hasta en Peguera, lugar sumamente frío”. Cada hivern, ara i abans, algun dia de desembre, gener o febrer ens sorprèn amb temperatures més pròpies de l’abril o el maig que no pas dels mesos més freds de l’any. Avui fa 182 anys, els berguedans del moment visqueren un d’aquest dies d’hivern amb temperatures gairebé primaverals. Jacinto Vilardaga, autor del llibre “Efemérides Bergadanas” (publicat el 1919), ens explica, amb les paraules esmentades, com fou, meteorològicament parlant, el dia 22 de gener de l’any 1828.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-22http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-22Mor, a l’edat de 65 anys, Josep Armengou i Feliu, mossèn berguedà conegut arreu de Catalunya –sobretot en els ambients catalanistes- pels seus textos i pensaments en defensa de la nació catalana com a poble amb personalitat pròpia i dret a la llibertat. De les seves obres polítiques i de reflexió destaquen títols com “El silenci de Catalunya”, “Idees i pensaments de Mossèn Armengou” i, sobretot, “Justificació de Catalunya”. Mossèn Armengou també va escriure estudis relacionats amb la història de la seva terra més propera i estimada: Berga i els seus entorns. Alguns exemples serien “L’escut de la ciutat de Berga”, “La Patum de Berga” o “El santuari de la Mare de Déu de Queralt”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-21http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-21Es vivien dies de revolució a Fígols. Els miners es declararen en vaga i proclamaren el comunisme llibertari. Per intentar defensar i consolidar el seu cop revolucionari, els treballadors s’armaren, hissaren la bandera roja i negra de la CNT-FAI i es feren amb el control de les mines de Fígols, establint la direcció de la comuna llibertària a Sant Corneli. El dia 20 de gener, la vaga revolucionària s’estengué Llobregat avall, arribant a Berga i a diversos pobles del Bages. Ben aviat, el govern de la República reaccionà i començà a reprimir la revolta. El dia 23 de gener, les forces d’ordre públic ocuparen Sant Corneli i així finalitzà aquella breu experiència revolucionària. Amb “l’ordre” també arribà la repressió: a Fígols foren detingudes 140 persones, algunes de les quals, posteriorment, foren deportades a Àfrica.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-20http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-20A Berga “es comença a notar escassetat en els aliments i les dones fan cua per abastar-los a un preu força car (...) a Barcelona és una cosa extraordinària la gran escassetat que hi ha i comença a faltar el més indispensable com és el pa, la qual cosa produeix molt enrenou, disgustos i fins baralles”. Feia mig any que havia esclatat la Guerra Civil i Francesc Rodergas, capellà de Berga, escrivia aquestes paraules al seu dietari.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-19http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-19L’any 1831, políticament parlant, Catalunya no era res. No tenia cap mena d'autogovern. Formava part de l’Espanya governada pel rei Ferran VII. En aquell clima polític dominat per l’absolutisme, el dia 18 de gener del 1831, un grup de berguedans foren detinguts amb l’acusació d’estar conspirant “a favor del régimen liberal”. El mes d’agost d’aquell mateix any, dos d’aquells berguedans (Dolla i Novell) moriren en una forca que s’instal·là al passeig de la Indústria, aleshores dit Vall dels Estudis.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-18http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-18“Hem de donar compte a nostres llegidors del desgraciat accident de que ha sigut víctima l’amo de la masia coneguda per cal Espanya de La Nou. Se n’anà al bosch a fer llenya per passar l’hivernada y com no era molt perit en aquesta mena de travalls, estaba tallant un roure y sense tenir temps de fugir, sobtadament li caygué dessobre seu aixafantlo y deixantlo tan mutilat que no es probable visqui més de tres o cuatre días. Lo fort crit que llensà fou ohit per uns carboners que feynejavan mes avall, quins acudiren tot seguit a son auxili trovantlo gayre be tot ell amoratat per la tremenda sotregada que rebé. Es home d’uns 35 anys y deixa a sa familia poch menos que a la miseria y ab lo desconsol que es de suposar”. Fa 111 anys, en arribar a les pàgines de la “Crònica Comarcal”, els lectors del quinzenari berguedà “Lo Pi de las Tres Brancas” trobaren aquesta notícia.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-17http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-17A la Pobla de Lillet hi havia “crits, escàndols, corretges per terra, vaga de braços caiguts”. Què passava? Els treballadors i treballadores de les fàbriques tèxtils del poble estaven en vaga i, a més, aquells mateixos dies, diferents capelles dels voltants de La Pobla havien patit destrosses i robatoris. Segons un testimoni del moment, Jaume Fàbregas, home “d’ordre”, aquella situació de conflictivitat i vaga obrera venia provocada “altra vegada per les diferències d’horaris”; és a dir, els treballadors volien veure reduïda la seva jornada laboral.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-16http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-16Els senglars reconquereixen Berga. Quan ja feia dècades que se n’havia perdut el rastre, aquests animals tornen a ser vistos pels boscos i camps dels voltants de la capital berguedana. Segons Jacinto Vilardaga –autor del llibre “Efemérides Bergadanas”, publicat el 1919-, el porc senglar “había desaparecido totalmente de este país allá por el año 1855”, i no se’n tornaren a veure fins el 1901: “el primer sitio (del Berguedà) en que hicieron acto de presencia fue en el bosque de Gresolet (Saldes)”. Des de llavors, “en el corto período de 15 años se han extendido y propagado por todos los sitios montañosos de la Provincia”. El mateix autor berguedà afegia que “en las escabrosidades de los montes vecinos a esta ciudad (Berga) abundan mucho”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-15http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-15Centenars d’espectadors omplen la graderia del camp de futbol de Berga per presenciar el partit que disputaren el Barça contra el seu equip filial, el Barça Atlètic. Aquest partit amistós fou organitzat per tal de recollir diners a benefici de les famílies que foren víctimes directes del gravíssim accident esdevingut a les mines de Fígols dos mesos abans: el 3 de novembre de l’any 1975. Aquell dia de tardor, 30 persones moriren a l’interior de la mina de la Consolació, entre Cercs i Fígols, degut a una explosió de grisú. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-14http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-14S’incendia la Farinera, un edifici situat a la ronda Moreta de Berga, molt a prop del mur de la Canya, al capdamunt de la rasa dels Molins. Aquest espai industrial situat al centre de l’actual ciutat fou ubicat al mateix punt on antigament hi havia hagut un petit molí fariner, dit el molí Nou. Al llarg del segle XX, la Farinera acollí diferents usos: en diferents períodes, s’hi elaboraren productes com xocolata, pinso, ciment o farina. Catorze anys després d’aquell incendi, la Farinera segueix present un aspecte molt degradat.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-12http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-12Avui fa 20 anys moria, a l’edat de 68 anys, Juan Noguera Sala, alcalde de Berga entre els anys 1958 i 1979 i protagonista d’una llarga vida política durant el franquisme: a la dècada dels cinquanta, abans de ser designat alcalde de la ciutat, fou cap del Frente de Juventudes de Berga i regidor de l’Ajuntament de la capital berguedana. Més endavant, presidí la Mancomunitat del Berguedà (1961-1979), fou vicepresident de la Diputació de Barcelona (1977-1979) i procurador a les Corts espanyoles (1974-1979). L’any 1979, quan se celebraren les primeres eleccions municipals després de la mort del dictador, Noguera es presentà en aquests comicis com a cap de llista de la candidatura de la UCD. Durant els seus anys d’alcaldia, a Berga s’impulsaren projectes i equipaments com l’institut, el vell pavelló municipal, els habitatges de Santa Eulàlia, el polígon de la Valldan, les escoles de Sant Joan i Santa Eulàlia, l’ambulatori, el mercat municipal o la pavimentació de la carretera que, des de Berga, s’enfila cap a Queralt i els Rasos de Peguera.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-11http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-11“En els boscos de Castellar del Riu, Llinars i Capolat s’hi han vist alguns porch cinglans, segurament foragitats de les muntanyes per les neus últimes”. Aquesta notícia sortí publicada, fa 103 anys, al quinzenari berguedà “El Cim d’Estela”. Actualment, l’observació de senglars al Berguedà no és una notícia destacable. Arreu de la comarca podem trobar-hi molts d’aquests animals. A principis del segle passat, en canvi, el senglar era un animal molt rar. N’hi havia molt pocs. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-10http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-10Després de l’esclat de la Guerra de Civil (el juliol de l’any 1936), nombrosos berguedans del món eclesiàstic –capellans, monjos, monges o, senzillament, gent de missa- hagueren d’amagar-se per no veure perillar la seva vida. Alguns no tingueren temps d’escapar: moriren a mans de “revolucionaris” que consideraren indispensable matar a aquells representants de l’Espanya feixista i reaccionària. Francesc Rodergas, capellà de Berga, no fou assassinat durant la Guerra, però també va patir aquest clima anticlerical i de persecució i animadversió envers els homes de l’Església. El mes de gener de l’any 1937, per exemple, va apuntar aquestes paraules al seu dietari: “Avui passaven 4 o 5 xicots (de 10 o 12 anys) i per casualitat m’han vist al pis de dalt i han blasfemat molt i, tot mirant, han repetit que hi havia un capellà i que ells l’havien vist i que se li havia de tallar el cap. Em fa molta tristesa això; es pot veure l’esperit regnant entre molta quitxalla nostra”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-09http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-09Fou a la segona meitat del segle XIX que es començaren a construir les grans fàbriques i colònies tèxtils que encara singularitzen el paisatge del Baix Berguedà. Aquests espais industrials foren edificats a tocar del Llobregat per tal d’aprofitar les aigües d’aquest riu com a font d’energia. Tanmateix, el Llobregat és un riu de cabal escàs i irregular i, molt sovint, les seves aigües no podien donar l’empenta necessària a les turbines perquè aquestes fessin moure, al seu torn, les metxeres, les contínues o els telers. Per evitar haver de parar màquines en cas de sequera, molts empresaris feren instal·lar a les seves indústries una màquina de vapor –“la burra”- com a font d’energia complementària. Ara fa 126 anys, el Llobregat portava un cabal magre i les fàbriques ho patien. Així ho explicava el setmanari “Crónica de Berga”: “Continúa siendo escasa la corriente del Llobregat para dar movimiento á las muchas fábricas que á sus orillas están levantadas. En algun establecimiento donde no se previnieron con una máquina de vapor para auxiliar del agua han tenido que reducirse considerablemente las horas de trabajo, con notable perjuício de los dueños y de los trabajadores. Con motivo de esto, son considerables los pedidos de carbon mineral que se hacen á la sociedad ‘Ferro-carril y Minas de Berga’”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-08http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-08Durant un temps, el baró de Maldà va viure a Berga. Llegir el seu “Calaix de sastre”, un dietari on apuntava allò que veia, vivia i pensava dia a dia, és fer un cop d’ull a la Berga de principis del segle XIX: una mirada a com era la vila llavors –encara no tenia el títol de Ciutat, i el nucli urbà era molt més petit que l'actual- i a què es dedicaven, quins costums tenien i com pensaven els berguedans del moment. Avui fa 199 anys, per exemple, Rafael d’Amat i de Cortada agafà la ploma per comentar temes ben diferents: la matança del porc, la guerra que aleshores afectava Catalunya (la del Francès, 1808-1814) i, també, la figura de la sogra. En referència als porcs i a la guerra, va escriure: “Sent casi tota la Catalunya invadida de nostres pèssims veïns los gavatxos porcs (...) I com ara és temps de matar a porcs, ojalá se’n poguessen fer d’ells, els gavatxos, bones botifarres, com en est matí se n’han morts a dos tocinos en esta casa per menjar-los ab bons llomillos i cansalades; i a fes que estic ben divertit en l’aposento ab tantes dones tallant les carns fent ‘xic, xic’ ab los ganivets”. Respecte l’altre tema, el de les sogres, va explicar que aquell dia, a Berga, havien enterrat a una pobra noia que havia tingut una “mala sogra, com ja succeeix que sogres i nores poques són les que s’avenen, com esta ab son fill i nora. Ditxós qui no té sogra i així no es casa, i ditxosos los viudos (com jo entre tants) que, tenint família, no es tornen a casar i així ‘libres’ de sogres, que volen més governar que els de casa”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-07http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-07Avui fa 81 anys, el Centre d’Esports Berga i el F.C. Gironella s’enfrontaren al camp del “Matadero” de Berga, que estava situat a la part baixa de l’actual carrer Barcelona, a prop d’on ara hi ha la biblioteca Ramon Vinyes i Cluet. Els visitants s’imposaren 0 a 1 en aquest derbi comarcal. En aquells temps, a Berga hi havia un altre equip de futbol: la Unió Sportiva Bergadana, que tenia el seu terreny de joc en un camp situat a la zona de les Estaselles.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-06http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-06Avui fa 25 anys, les carrosses, els patges, els reis, els regals i els caramels de les cavalcades berguedanes tingueren una acompanyant poc habitual: la neu. La nevada començà a mig matí i, al cap d’unes poques hores, els carrers de Berga quedaren tan plens de neu que es decidí fer la cavalcada sense carrosses: els Reis feren un reduït recorregut urbà amb cavalls. Per avisar d’aquest canvi d’última hora, un patge es passejà per tota la ciutat fent-se sentir amb una corneta. A Puig-reig, la tradicional cavalcada de reis quedà suspesa degut a la neu acumulada als carrers. En aquesta localitat del Baix Berguedà els Reis foren rebuts directament a l’Ajuntament. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-05http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-05A principis del segle passat, Berga estava plena de fabriquetes i tallers tèxtils que tenien una capacitat productiva molt menor que la de les grans fàbriques i colònies que ja funcionaven a diferents punts de la comarca, especialment a tocar del Llobregat. La majoria d’aquests petits centres tèxtils de la Berga de fa cent anys estaven situats a la part alta del casc antic –on hi havia, entre d’altres, les fàbriques de Cal Corneta i Cal Senyor Andreu- o a la rasa dels Molins. El gener de l’any 1902, molts dels treballadors d’aquestes fàbriques i tallers de la capital berguedana es declararen en vaga. Volien veure millorada la seva situació laboral: treballaven moltes hores, en condicions molt dures i cobrant molt poc. El quinzenari “Lo Pi de las Tres Brancas” observà i explicà aquesta situació de conflictivitat social i reivindicació dels obrers amb les següents paraules: “Fa algunas setmanas que están declarats en vaga los teixidors á má d’alguns centres fabrils de nostra població, sens que en los moments en que escribím aquestas ratllas s’albiri una solució al problema, donada la intranzigencia existent per part d’amos y obrers; l’actitut d’aquets darrers, malgrat la seva crítica situació, es tranquila y pacífica, lo que fa que nostra ciutat presenti l’aspecte normal”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-04http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-04A la dècada dels trenta, la majoria de pobles i ciutats de Catalunya van veure canviar els noms dels seus carrers i places diverses vegades: el 1931, amb l’adveniment de la República, diverses vies urbanes foren “rebatejades” amb noms de personatges, valors i conceptes polítics o morals (Pi i Margall, Llibertat, Fraternitat, Justícia, República, etc.) que la nova república reivindicava com a propis. El 1936, amb l’esclat de la guerra i el nou clima revolucionari que afectà bona part del país, arribaren més canvis als rètols dels carrers. Finalment, el 1939, amb el desenllaç de la Guerra Civil a favor de l’Espanya franquista, els noms “republicans” foren arrencats dels carrers catalans i berguedans. Dos anys abans de l’entrada dels franquistes, concretament el dia 3 de gener de l’any 1937, Avià es despertà amb quatre dels seus carrers canviats de nom: el carrer Abat Oliba esdevingué el carrer Bonaventura Durruti; el del Padró passà a dir-se carrer Francesc Macià; el del Portal es transformà en el carrer Francesc Pi i Margall i el carrer de la carretera es convertí en la barriada d’Ascaso.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-03http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-03Queda inaugurada una de les principals fàbriques de la història industrial de Berga: la fàbrica del Canal. Abans de ser un centre de producció tèxtil, els amplis espais d’aquesta fàbrica foren utilitzats per a la celebració d’actes ben poc relacionats amb el dia a dia d’una indústria: l’any 1901 acollí uns Jocs Florals i el 1910 s’hi féu un míting contra les escoles laiques. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-02http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-02“Ha amanescut lo cel serè ab fredor forta com de glaçada, més que ahir. Any per bon principi de fred rigorós. Ojalá que lo bon Jesús, nat i circumcidat per salvar-nos i redimir-nos de l’esclavitud del pecat i del dimoni, nos redimís, per tot aquest any que avui lo començam, de la dura esclavitud de nostres mals veïns, los tirans de Napoleon, amén, no veient-se’n a un en nostra terra”. El baró de Maldà saludà, des de Berga, l’arribada del 1811 escrivint al seu dietari un desig per a l’any nou –que la guerra del moment, dita del Francès, acabés amb derrota dels “gavatxos” (el conflicte s’allargà fins el 1814)- i una queixa: aquells dies feia massa fred. “Lo matí ha continuat fredíssim per ser l’aigua casi tota glaçada, i també la tarda, no havent estat favorable lo dia per eixir-se a passejar i nosaltres pair les perdius, lo capó, lo gall i polla farcits (...) com també les postres, los torrons i neules ab bon vi a sucar-les (...) I lo fred tan extraordinari, com d’haver vist a un ou dels de closca glaçat, i contant-se –no encara vist- quedar glaçat lo riu Llobregat; i, a aumentar lo fred, nos tindrem per més abric de la capa, tenir-nos que cobrir ab un matalàs. En fi, queda tot a la voluntat de Déu”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-01http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-01