http://www.radioberga.catEfemèrides publicades a radioberga.catca-es60Berga estrena hospital. Josep Laporte, Conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, presideix l'acte d'inauguració oficial del nou Hospital Comarcal de Berga, un vell projecte i aspiració de la comarca del Berguedà que trigà molts anys a fer-se realitat.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=08-02http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=08-02A Fígols se celebra una jornada d'exercicis espirituals i d’adoctrinament adreçada als treballadors i treballadores d’aquest nucli miner. Es tractava de prevenir als miners contra les "maldats" del laïcisme i els "perills" que podia comportar la propagació d'idees comunistes i anarquistes en aquest racó de l’Alt Berguedà. El missatge difós als obrers durant aquesta jornada no degué causà gaire efecte perquè, poc temps després, el gener de l’any 1932, Fígols esdevingué el centre d’una revolta obrera en la qual es proclamà la instauració del comunisme llibertari.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=08-01http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=08-01A les fàbriques i colònies tèxtils del Baix Berguedà, l'any 1890 fou molt conflictiu. Des dels inicis del procés d’industrialització de la comarca, els treballadors i treballadores havien hagut de suportar condicions de vida i de treball duríssimes. Pas a pas, un sector important dels obrers s'organitzaren per tal de defensar-se. Aquell any impulsaren diferents vagues i mobilitzacions amb l'objectiu de veure reduïda la seva llarguíssima jornada laboral (12 o més hores diàries, inclòs el dissabte, treballant a la fàbrica) i millorades les seves condicions de treball. Entre els mesos de juny i juliol del 1890 les vagues rebrotaren arreu de Catalunya, també al Berguedà. El 31 de juliol, però, els obrers abandonaren la vaga: necessitaven treballar per poder menjar. No tots aquells treballadors van poder tornar a la seva fàbrica. A conseqüència d’aquells mesos de vagues i conflictivitat, molts obrers patiren represàlies: l’estiu de l’any 1890, centenars de treballadors de diferents colònies tèxtils del Baix Berguedà foren expulsats –perdent, així, feina i habitatge- de la seva respectiva colònia.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-31http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-31“Tots els forasters que ‘ns visiten reconeixen les excelencies climatológiques de la nostra població, que deixen sempre amb greu recança, i senten per Berga gran atractiu i agradosa recordació. I és que la nostra població reuneix les condicions naturals que la fan veritablement una ciutat de veraneig i centre d’excursions interessants, com cap altra de Catalunya (...) La excelent topografia de Berga, el seu cel lluminós, el seu clima sanitós, les seves aigües puríssimes i els seus encontorns, semblants als paisatges suissos, són qualitats que formen els components d’un poble estiuenc”. Aquestes paraules sortiren publicades, avui fa 83 anys, a la portada del quinzenari “La Comarca Bergadana”. El titular era “Berga, ciutat d’istiu”. A les pàgines interiors d’aquest número de “La Comarca Bergadana” s’hi podia llegir que, aquells dies de juliol de de l’any 1927, començava “a ésser important l’afluencia de les families i estiuejants de la capital que passen els mesos estivals en nostra població”. A la part final del text, el redactor insistia en la comparació -un xic exagerada- entre el Berguedà i els paisatges suïssos: “A tots els desitgem un feliç estiueig en nostra Suïssa Catalana”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-30http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-30“El menjar va acabant-se i, si no es pateix gana, poc se’n falta. Els queviures es paguen a preus exorbitants; no importen els càstigs ni grans multes que el Govern posa als acaparadors i aprofitadors. Estem faltats absolutament de tot. El calçat comença a escassejar de debò. De les espardenyes que valien de 2 a 4 pessetes, ara en fan pagar de 20 ptes. en amunt. El poble, desatenent famílies; n’hi ha que fa tres o quatre setmanes que no han tingut una gota d’oli ni mica de cansalada ni llard per a condimentar el menjar. Les cases de pagès ja no poden ajudar les de la vila perquè ja ho acaben tot. S’han fet i es fan totes les provatures per regularitzar el proveïment; mes anem sempre de mal en pitjor”. Aquestes paraules les va escriure, al seu dietari, mossèn Francesc Rodergas, de Berga. Fa 72 anys, molts berguedans compartien la mateixa preocupació. Era quasi una obsessió: el menjar, la gana. Feia dos anys que havia esclatat la guerra i el menjar era cada vegada més escàs i difícil d’obtenir. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-29http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-29“Sembla que hi há un interés especial en que las vías públicas resultin eternament intransitables, l’una hora pel fanch, l’altre per la pols. Ara mateix, si un no vol emblanquinarse passant per la carretera de circumvalació (l’actual ronda Moreta), no té altre remey que fer lo camí ab globo. Una cosa consemblant succeheix en la plassa de la Creu, quin projecte de urbanisació está dormint lo somni de la mort ab tot y esser sa realissació de necessitat imperiosa, puig que aixís ho reclama’l fet d’esser l’entrada de Berga (el passeig de la Pau encara no existia com a espai urbanitzat) y encare més la circunstancia de resultar avuy perjudicial al vehinat”. Aquestes paraules de queixa sortiren publicades, fa 108 anys, al quinzenari “Lo Pi de las Tres Brancas”. A principis del segle passat, la premsa berguedana denunciava sovint el mal estat de conservació que presentaven aleshores els carrers de Berga: pavimentació deficient, forats per tot arreu, pols en època de sequera, grans fangueres quan plovia, etc. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-28http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-28Pocs dies després de l’esclat de la Guerra Civil, la majoria d’esglésies de Catalunya ja havien patit les flames revolucionàries. Les del Berguedà també. El 25 de juliol, el foc afectà l’església parroquial de Berga. L’endemà, fou el convent de Sant Francesc el que patí els efectes de “la revolució”. Avui fa 74 anys, el foc anticlerical d’aquells primers dies de guerra arribà al santuari de Queralt: “Toca el torn, aquest dia, a l’ermita de nostra Patrona, la Verge de Queralt. No puc afirmar encara fins on arribaren els iconoclastes en eixos moments; mes és cert que hi estigueren moltes hores”. Aquestes paraules són de mossèn Francesc Rodergas, de Berga. Ell mateix va deixar escrit, al seu dietari, què passà l’endemà, 28 de juliol: “L’església de Sant Joan perd el dia d’avui tots els formosos altars, imatges, ornaments de l’altar i del culte. Tot reduït a cendres al terraplè del passeig de la Indústria”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-27http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-27“Reina en Berga la anarquía, pues no hay quien mande ni quien quiera obedecer. Este estado anormal duró ocho días, en los cuales no hubo que lamentar ninguno de los excesos que se cometieron en muchas poblaciones a causa de aquella extraña, y aún no definida commoción, que se produjo en Cataluña, y especialmente en la provincia de Barcelona, conocida con el nombre de semana tràgica”. Jacint Vilardaga, historiador berguedà i home d’ordre, deixà escrit, l’any 1916, al seu llibre “Efemérides Bergadanas”, com va viure, des de la capital berguedana, l’anomenada Setmana Tràgica. El detonant de l’esclat de violència, tensió i conflictivitat d’aquells dies (del 25 de juliol al 2 d’agost de l’any 1909) fou la resposta popular –en forma de vaga general- que s’organitzà en contra de la mobilització, obligatòria, de joves i reservistes catalans enviats al Marroc per tal de lluitar a favor dels interessos colonials espanyols. La vaga s’estengué a diferents punts de Catalunya. La majoria d’aquells joves catalans no volien anar a l'Àfrica a morir per la "pàtria". Ben aviat, la vaga es transformà en violents aldarulls que s’allargaren durant una setmana. Aquests dies de violència i conflictivitat social –en els quals destacà la crema d'esglésies i convents i la mort de desenes de persones-, històricament coneguts com a Setmana Tràgica, també tingueren ressò i conseqüències al Berguedà: a la Pobla de Lillet algú atemptà contra la via del tren i els pals de telègraf i als carrers de Berga hi hagueren alguns aldarulls.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-26http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-26Queda inaugurada la fàbrica de ciment del Clot del Moro, situada entre la Pobla de Lillet i Castellar de n'Hug. Uns dies després, l'1 d'agost, la fàbrica es posà en marxa. L’impulsor d’aquest espai industrial fou Eusebi Güell, comte de Güell, un dels grans noms de la burgesia catalana de fa cent anys. Actualment, l'antiga fàbrica acull un museu en el qual s'explica la història del Clot del Moro i com ha evolucionat, des de principis del segle passat, la producció industrial de ciment.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-25http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-25Com era Berga fa 200 anys? Si fem cas al baró de Maldà, era així: “I ser, esta vila, casi faltada de tot, com ara de poques verdures, fora de cols, blat de moro, i tufes o trumfes. No havent-hi en esta cap rellotger, per adobar-me, a espatllar-se’m, los dos mos rellotges de faltriquera, com ara me succeeix en lo de plata despertador; ni haver-hi perruquer, com que lo perruquer de Berga és l’escarceller, que sap tan bé de pentinar i enpolvar perruques com jo mateix, que no en sé; tan sols hi ha sombrerer, i un sombrero que li vaig comprar dos mesos atràs és prou ordinari i tan sols me pot servir de dur-lo en lo cap per Berga, i no per Barcelona quan Déu nos fàcia gràcia de poder-hi tornar. De llibreters ni estampers no n’hi ha cap botiga, sí sols d’un argenter, en lo Carrer major, dos o tres sastres i dos o tres sabaters, dos o tres altres de botiguers, dos d’apotecaris, una d’adroguer i candeler, dos botigues de barbers i cirugians, dos metges i, en això, se conclou tot Berga”. Llegint aquest text, escrit avui fa 201 anys, queda clar que Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, no sentia gaire estima per Berga. La considerava una vila avorrida i plena de mancances on, a més, plovia massa sovint. El mateix 24 de juliol de l’any 1809 també va escriure al seu “Calaix de sastre” que, el dia que abandonés la capital berguedana, no pensava enyorar-la gaire: “no tindrem ganes de tornar-hi, apurats de tantes pluges, tants rocs i pedres en pujades i baixades i tants reguerons d’aigua”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-24http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-24“Ha tenido lugar en esta localidad de La Quart una brillante jornada de desagravio y fervor mariano con motivo de la reposición solemne de la Imagen de Nª Sª en el santuario de La Quart, de cuyo lugar fué sacada poco antes de ser incendiado en el primer mes de revolución roja”. Aquesta notícia sortí publicada, fa 60 anys, al quinzenari falangista “Berga”. La crònica de la jornada seguia amb aquestes paraules: “A primeras horas de la mañana, toda clase de vehiculos empezaron a llegar por San Mauricio, siguiendo por una carretera magnífica, aunque peligrosa, hasta la ‘Creu de Jubell’, en la misma falda de la montaña del Santuario. A pie convergieron allí multitud de personas del Bergadán y Llusanés. A las nueve llegó a S. Mauricio el Excmo. y Rdmo. Obispo de Solsona Dr. D. Vicente Enrique Tarancón, que fué recibido por las Autoridades locales, dirigiéndose seguidamente hacia el citado lugar, donde le esperaban, con la Virgen, trasladada procesionalmente de San Mauricio, el Párroco Salvador Casóliba, autoridades y representaciones de toda la Comarca y una inmensa multitud de fieles. En medio del delirante entusiasmo de los asistentes fué llevada la Imagen, entre cánticos, por el camino que lleva al Santuario (...) Concluídos estos actos, la juventud pudo deleitarse con una audición de sardanas que, en pleno bosque y entre montañas, tenía realment el tipismo y el marco adecuado que sus notas inspiran. Lentamente, fué disgregándose el gentío para dirigirse a reponer fuerzas con una comida de campaña en las fuentes abundantes y frescas de los alrededores, nunca, como este día, tan concurridas”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-23http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-23“En aquest moment, quatre de la tarda, acaba de tocar el senyal d’alarma. Hi ha dues sirenes (una a la plaça, ara de l’Ajuntament, i l’altra a la plaça de Sant Joan) per assabentar el veïnat quan passen aeroplans. Solament una vegada fa dues setmanes descarregaren a la vora la fàbrica Rosal, esquarterant una mica dos carrers i sense més conseqüències. Fins ara s’ha sentit l’alarma de 10 a 12 vegades. Gran és l’alarma que provoca el pas dels avions sobre la nostra ciutat”. Avui fa 72 anys, quan ja en feia dos de l’esclat de la Guerra Civil, mossèn Francesc Rodergas, de Berga, va escriure aquestes paraules al seu dietari. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-22http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-22En el marc de la guerra de Successió (1701-1714), el castell de Berga cau en mans de les tropes i els partidaris de Felip V, el candidat borbònic al tron de la Monarquia Hispànica. L’endemà, els felipistes feren una missa solemne per celebrar que Berga i el seu castell –la principal fortalesa de la vila- quedaven sota domini borbònic i lluny del control austriacista, que era el bàndol que s’enfrontava contra Felip de Borbó. Un any després, el 1714, el conjunt de Catalunya quedà ocupada per les tropes borbòniques: amb aquest desenllaç finalitzà la Guerra de Successió al Principat. Poc després, el 1716, la promulgació i aplicació del Decret de Nova Planta suposà que Catalunya perdés les seves institucions pròpies i passés a formar part d’una nova organització estatal: l’Espanya borbònica, de marcat caràcter centralista, unitari i castellanitzador.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-21http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-21Poques setmanes abans havien començat les obres de construcció del tren cremallera Ribes de Freser-Santuari de Núria i la premsa berguedana aprofitava el moment per plantejar la possibilitat de construir un funicular que unís Berga i el santuari de Queralt. En l’article del quinzenari “La Comarca Bergadana” on es presentava i es defensava aquesta proposta es deia que “donada la poca longitud de la (hipotètica) línia –uns 1.300 metres- el cost no seria mes que de mig milió de pessetes, i essent de públic sapigut que Queralt actualment és visitat per unes 25 mil persones a l’any, tenint en compte que amb la comoditat de pujarhi amb el funicular no és aventurat suposar que dita xifra de visitants es triplicaria, sobradament quedaria garantida la vida económica”. Per acabar d’engrescar als lectors i a les autoritats pertinents, l’article subratllava que el possible funicular podia esdevenir molt positiu, en diferents sentits, pel futur del santuari de Queralt, de la ciutat de Berga i del conjunt de la comarca: “no duptem de que en l’ánim de tots els bergadans está la convicció de que la realitsació d’aquesta obra reportaría importantíssims beneficis a Queralt i a nostra ciutat. Nostra Verge Coronada tindria major culte i multituts acudirien a visitar-la i venerar-la; es fomentaria l’excursionisme per nostres belles encontrades, i Berga obtindria els resultats”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-20http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-20Els dies 17, 18 i 19 de juliol de l’any 1936 anà prenent forma el cop militar que desencadenà l’esclat de la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939. Avui fa 67 anys, el setmanari falangista “Berga” recordava aquesta efemèride amb el següent titular de portada: “18 de Julio de 1936: Glorioso Alzamiento Nacional”. Molt a prop, podia llegir-se, en un requadre destacat, aquesta afirmació solemne: “El 18 de Julio representa para España la más gloriosa de las fechas: la reivindicación de su soberanía”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-19http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-19“Horrible pedregada ha patit Berga ab tota esta tropa de Sarfield, i demés antecedents tropes, en la manutenció de tots estos habitants, en haver-los perjudicat, als colonos, en les garbes i garberes de blat i altres grans per jaços de soldats i trepigs de cavalls dels corassers, menjant-los los grans, tallant-los arbres per llenya a cremar per sos ranxos, tallar ceps de vinyes i demés mals, com que la guerra ja és tot lo mal. Ditxosos quants no els ha collit tal pedregada, pitjor que la dels núvols tempestuosos que toquen a un camp, a dos, de blat, ordi, de vinyes, raïms i fruites, que deixen a altres sens lo menor dany, no arribant-los la pedregada, com sí la tropa que s’estén a molts. I així estaran molt contents los berguedans, per sobrenom los fesolers, que no els n’arríbie més tropa”. Durant la guerra del Francès (1808-1814), Berga no fou ocupada per tropes franceses, però, tal com ens explica el baró de Maldà, els vilatans sí que patiren tota mena d’abusos de soldats participants en el conflicte. El mateix dia, avui fa 199 anys, que deixà escrites les anteriors paraules al seu “Calaix de sastre”, Rafael d’Amat i de Cortada confessà un desig al seu dietari: que Déu protegís Berga de la guerra, deixant la vila “lluny de castellans i pitjor de gavatxos”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-18http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-18L’Ajuntament de Berga decideix “conceder la Medalla de Oro de la Ciudad a S.E. el Jefe del Estado” -Franco va rebre aquesta condecoració l’any 1966, quan visità la ciutat- i “felicitar al Exmo. Sr. Capitán General del Ejército, D. Agustín Muñoz Grandes, por el nombramiento como vicepresidente del Gobierno, por ser el liberador de Berga”. En aquells moments, l’alcalde de la ciutat era Joan Noguera. En el mateix ple municipal, celebrat avui fa 48 anys, on es prengueren les esmentades decisions, l’equip de govern del consistori berguedà també acordà altres mesures de caràcter més estrictament local i que anaven més enllà d’honorar les principals autoritats de l’Espanya dictatorial d’aleshores: “Son aprobados los proyectos de las obras siguientes: Urbanización lado derecho del Paseo de la Paz por el importe de 230.000 pesetas y pavimentación calle Mn. Huch por el importe de 105.934,11 pesetas (...) Para el alumbrado público del Paseo del Generalísimo (el Vall), es aprobada la cantidad de 167.000 pesetas y para la fuente publica en el Grupo de Santa Eulalia es aprobado el presupuesto de 13.000 pesetas”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-17http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-17“En la tarda, quan menos nos ho podíem pensar, havent-hi alguns pocs núvols i també d’obscurs, a un quart per les sis, han produït, sobre nosaltres i muntanya de Queralt, tres o quatre llampecs i trons un poc fortets, i luego descarregat pedra i granís ab fort ruixat d’aigua, que, començat a ser grossa la pedra, no haver deixat de fer prou mal als camps i als horts en ses hortalisses, com en lo d’esta casa ha fet en les mongetes, en los tomàtecs i en l’enciam, part o tot, devent tot que oferir-ho a Déu resignant-nos a sa divina voluntat”. Avui fa 201 anys, a Berga va haver-hi tempesta. Ens ho explica el baró de Maldà. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-16http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-16La Generalitat de Catalunya crea el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Actualment, aquest espai protegit de natura agrupa 41.060 hectàrees repartides entre les comarques del Berguedà, la Cerdanya i l’Alt Urgell. El Parc, amb boscos, prats, cims i racons situats entre els 800 i els 2.600 metres d’altitud, inclou paisatges de gran bellesa i una fauna rica i diversa. Destaca la presència de mamífers com l'isard, el cérvol, el cabirol, la marta, l'ermini, la marmota o, fins i tot, i des de fa pocs anys, algun llop; aus com el trencalòs, l'àguila daurada, el voltor comú, el gall fer i el picot negre, i amfibis com el tritó pirinenc. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-15http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-15A Prada de Conflent (Catalunya Nord), se celebra el 1r aplec de berguedans a l'exili. Cap al final de la Guerra Civil de 1936-1939, nombrosos berguedans marxaren de la comarca i travessaren la frontera pirinenca per tal de no caure detinguts, o afusellats, a mans de l’Espanya franquista. Aquests berguedans eren només uns quants de les desenes de milers de catalans que, en els últims dies de la Catalunya republicana, digueren adéu al país. D'aquests, 60.000 no tornaren mai més a Catalunya.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-14http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-14A finals del segle XIX, Berga ja tenia ordenança de civisme. Avui fa 127 anys, l’Ajuntament féu públic un ban que enumerava un seguit de normes municipals d’obligatori compliment. Aquesta normativa, i les corresponents sancions, regulaven diferents aspectes de la vida de la ciutat. El primer article deia així: “Los dueños ó encargados de las tiendas, y donde no las haya, los que habiten los pisos primeros, harán barrer todos los días antes de las nueve de la mañana las aceras y frentes de las casas hasta media calle, regándolas lo suficiente para que no se levante polvo; y las mantendrán limpias, durante lo restante del dia, bajo la multa de dos pesetas”. El 2n article també vetllava pel manteniment dels carrers: “Queda prohibido arrojar á las calles y demás parajes públicos y particulares de propiedad agena aguas, cortezas, desperdicios de verduras, frutas, piedras, escombros, basuras y cualquier otro objeto contrarrio á la limpieza; bajo la multa de dos pesetas”. El cinquè regulava que “el transporte de estiércoles por el casco y caminos de esta Ciudad deberá efectuarse siempre en envases debidamente acondicionados que no permitan se derrame por la via pública”. Per acabar aquest repàs a l’ordenança de civisme que hi havia a la Berga de finals del segle XIX, ens fixarem en dos articles (el 21 i el 22) centrats en deixar clar què no es podia fer dintre els bars (en deien tavernes) i cafès: “Los dueños de las fondas, cafés, tabernas y otros establecimientos análogos serán responsables de cualquier riña, exceso, disputa ó discordia que en ellos tuviese lugar, si pudiendo no lo impiden, ó no dan parte á la Autoridad”; “Los dueños de cualquier establecimiento donde tuviesen lugar juegos prohibidos por la ley y los jugadores serán entregados á los Tribunales de Justicia para ser castigados con arreglo al código penal y demás disposiciones vigentes”. En el final de l’articulat d’aquest ban, l’alcalde de Berga, Agustí Rosal, amb el seu to paternalista habitual, deixava dit que “la sensatez de este vecindario permite á mi Autoridad abrigar la esperanza de que el exacto cumplimiento de cuanto se ordena en el presente bando me evitará la dura pero imprescindible necesidad de imponer castigo alguno”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-13http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-13Actualment, és força habitual sentir parlar d’incivisme i comportaments incívics. Fa dècades, aquestes paraules no es feien servir gaire o gens, però alguns dels fets que avui qualificaríem d’incívics sí que ja existien. El quinzenari “Acció Popular”, per exemple, en la seva edició del 12 de juliol de l’any 1932, dedicava un petit espai a explicar com es comportaven alguns joves de la Berga del moment: “Sabem que han sigut denunciats a l’Alcaldia una colla de xicots de 16 a 20 anys que molts dies van al Parc de 10 a 12 de la nit fent malbé plantes i flors. Convindria que fossin degudament castigats els incultes que tal cosa fecin”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-12http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-12En plena dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), queda inaugurada l’escola Alfred Mata de Puig-reig. A l'acte d’inauguració oficial hi assistiren, entre d'altres autoritats, Emilio Barrera, capità general de Catalunya, i J. Milans del Bosch, governador civil de Barcelona. D'aquest últim podem destacar que, com a governador, impulsà diverses mesures de marcat caire anticatalà i anticatalanista. Un exemple: un any abans, el 1925, decretà la clausura del camp de les Corts (el terreny de joc del Barça) perquè el públic barcelonista xiulà l'himne espanyol en un partit d’homenatge a l’Orfeó Català.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-11http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-11Les tropes carlines inicien una forta ofensiva militar per ocupar Berga. Eren dies de guerra, la Primera Guerra Carlina. L’endemà, 11 de juliol, els carlins, amb el general Urbiztondo al capdavant, entren a Berga pel carrer del Roser i segueixen endavant amb l’objectiu de fer-se amb el control del nucli emmurallat de la vila. Per aconseguir-ho, assaltaren el portal de Sallagosa, que estava situat (venint des del carrer del Roser) a l’entrada de la plaça de les Fonts. Un dia després, els carlins aconsegueixen el control de Berga i hi instal·len la seva “capital”. L’endemà, 13 de juliol, Gironella també cau en mans carlines. Pocs dies després, Bagà. Finalment, tres anys més tard, el 1840, els carlins foren derrotats.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-10http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-10“Ha llegado por fin la TV a uno de los lugares más recónditos de nuestra comarca, a la localidad de la Pobla de Lillet. Emplazado este simpático pueblo entre un macizo de montañas, al pié del Puig-llençada, no lejos de las famosas fuentes del nacimiento del Llobregat, todos los intentos para captar la TV habian sido infructuosos hasta ahora debido a que su situación geogràfica lo hace difícil (...) Después de unas semanas de estudios, en los primeros días de este mes de Julio, en casa del industrial de la localidad D. Pedro Pujals, se exhibió el primer televisor funcionando en óptimas condiciones, con la consiguiente afluencia de espectadores”. Aquesta crònica sortí publicada, fa 50 anys, a la revista berguedana “ecos”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-09http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-09Ramon Alsina Postius, de Berga, compra una parcel·la de terra a l’indret on avui hi ha la fàbrica de Cal Metre (Gironella). Un any abans, ell mateix havia adquirit el molí fariner de Gironella. Amb l'aigua del canal del molí com a font d'energia, i aprofitant els terrenys acabats de comprar, aquest berguedà, anomenat “el Metre”, impulsà la construcció d'una nau industrial que, paulatinament, anà creixent fins a esdevenir una gran fàbrica tèxtil. Són els orígens de cal Metre.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-08http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-08“Berga és, potser, la ciutat de Catalunya més privilegiada per la natura i que millor respon, en tots els ordres, a les exigències del turisme (...) té clima d’altura i molt sa; una situació excel·lent; a cada recolzada us meravella un panorama nou sense parió; cada caminet us acompanya a una font”. Aquestes paraules sortiren publicades, fa 80 anys, en un article titulat “Berga i el turisme”, a la revista berguedana “Tagast”. En el mateix text, l’autor defensava que per fomentar el turisme, Berga i el conjunt de la comarca havien de donar a conèixer els seus tresors paisatgístics i patrimonials i, a la vegada, calia que hi hagués gent disposada a treballar en aquesta direcció, tant pel seu benefici personal com per amor a la terra: “El tresor que emmarquen les muntanyes berguedanes és literalment inèdit, completament desconegut. La millor deu de riquesa és encara verge. Per explotar-la no es necessita cap potentat. Nosaltres mateixos podem fer-ho. Tothom, a mesura de les seves forces, pot treure’n el profit, segons el treball que hi esmerci. Tant com obra col•lectiva és també d’esforç individual (...) La prosperitat d’un país respon al treball individual i col•lectiu dels seus habitants. Però per a que el treball sigui fructífer ha de tenir, almenys, una guspira d’idealisme. Si no treballem per Berga amb amor ens mancarà aquella calor de la passió, aquell incentiu per a la constància i aquell goig per veure els nostres anhels recompensats”. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-07http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-07En el marc de la Primera Guerra Carlina (1833-1840), Charles d'Espagnac, anomenat el Comte o Conde d'Espanya, mana construir tres forques al turonet que encara avui coneixem com a tossalet de les Forques. En aquells moments, Berga era “la capital” carlina de Catalunya i Espagnac era un dels principals cabdills carlins: era famós per la seva crueltat i per les atrocitats que se li atribuïen. Finalment, fou assassinat, pels mateixos carlins, l'any 1839.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-06http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-06“Continua l’escassetat de tot i grans són els sacrificis i el dineral que es gasta per poder adquirir quelcom. Per adquirir un litre o dos d’oli s’han fet dos i tres dies de viatge patint gana i dormint a la palla (...) són dones les que fan aitals viatges”. Aquestes paraules les va escriure mossèn Francesc Rodergas, de Berga, avui fa 72 anys, quan ja en feia gairebé dos de l’esclat de la Guerra Civil.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-05http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-05A Gargallà (Montmajor), comença un petit foc forestal que acabà transformant-se en un gran incendi que afectà el conjunt del Baix Berguedà durant una setmana infernal: els diferents fronts de l’incendi s'ajuntaren amb altres focs que s’havien iniciat al Bages i al Lluçanès. El resultat de tot plegat fou l’incendi més greu que ha patit Catalunya durant les últimes dècades: el foc cremà 30.000 hectàrees de bosc i camps de conreu. Durant una setmana, el poder destructiu de les flames, l’angoixa, el fum que no deixava passar el sol, la por, la feina de professionals i voluntaris, la desesperança dels qui van veure cremar la seva casa i les seves terres, i la cendra que ho embrutava tot protagonitzaren el dia a dia dels berguedans i berguedanes.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-04http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-04Aquest any estem tenint un començament d’estiu molt remullat: plou gairebé cada tarda. Els primers dies d’estiu de l’any 1809 també foren molt plujosos. Ens ho explica el baró de Maldà. Avui fa 201 anys, per exemple, va passar això: “En la tarda, a sis hores tocades, havent-se ja tapat lo cel, ab més boira, ha llançat luego un bon ruixat de pluja i durat fins a vuit hores, mes sense llampecs i trons”. Un altre dia de pluja que portà el baró a agafar el seu dietari “Calaix de sastre” per escriure-hi el següent comentari: “Vaja, lo temps està com un que pateix de despeño de ventre, sí que és prou llarg est de pluges, ja més de dos mesos que duren”. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-03http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-03Eren moments de tensió, convulsió i conflictivitat al Berguedà i a moltes zones industrials de Catalunya: les condicions de treball a les fàbriques eren duríssimes i molts obrers es mobilitzaven per tal d’aconseguir millorar la seva situació laboral. La resposta dels amos fou, sovint, optar pel locaut: tancar les seves pròpies fàbriques per pressionar els treballadors. Deixar-los clar que si exigien massa, l’amo parava màquines i eren els propis treballadors els que quedaven abocats a la misèria més absoluta. Després d'uns quants mesos de vagues i locauts, els obrers de Puig-reig -organitzats a través del sindicat de les Tres Classes de Vapor- enviaren una carta al governador civil per tal de denunciar la situació que estaven patint: "Los obreros de esta localidad que por motivo de haber cerrado los patronos las fábricas se encuentran sin trabajo acudimos a usted en pública manifestación en demanda de un trozo de pan, para acallar el hambre de nuestros inocentes familias. El hambre! que horrible palabra; y más horrible situación (...) al oír la voz de las inocentes críaturas que llorando a lágrima viva nos piden pan, y no poderselo dar por carecer de él".http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-02http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-02Francisco Franco visita Berga i el santuari de Queralt. En arribar a la ciutat, el dictador pogué observar un arc del triomf col·locat a la part baixa del passeig de la Pau on s’hi podia llegir “Franco Caudillo de España Berga está contigo”. Ben a prop, pancartes amb missatges com “Franco, Caudillo de la Paz y del Progreso”. En la seva estada a la capital berguedana, el Generalísimo va rebre la medalla d’or de la ciutat i va poder gaudir d’una Patum extraordinària feta en honor seu. L’endemà, el titular de portada del diari La Vanguardia Española fou “Inenarrable recibimiento a Francisco Franco en Berga y Santa Maria de Queralt”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-01http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=07-01El Berguedà diu adéu –fins mai més?- al tren. El popular Carrilet, que tants berguedans havien utilitzat des de finals del segle XIX, desapareix de la vida quotidiana de la comarca: el 30 de juny de l’any 1973 féu l'últim trajecte de la seva història el ferrocarril que comunicava Sallent amb l'estació de Cal Rosal-Olvan, passant per Puig-reig, Gironella i algunes de les colònies tèxtils del Baix Berguedà. L’any anterior, el 1972, ja havia deixat de funcionar el tram que unia Cal Rosal i Guardiola de Berguedà.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-30http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-30A Berga, la temperatura màxima del dia no supera els 14ºC. L’endemà, de bon matí, el termòmetre baixà fins a 6ºC, una temperatura inusualment freda, a la capital berguedana, en aquesta època de l’any. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-29http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-29Intensíssimes pluges provoquen greus desgràcies i destruccions a diferents punts de la comarca: “durant lo día 28 caygué tal xáfech de aygua que convertí nostres carrers (els de Berga) en torrenteras, mentres que’l riu Llobregat s’engroxía ab tanta de manera que’s presentava caudalós com may s’hagués vist. D’aquesta revinguda se’n contan verdaders estragos”. L’aiguat no només causà destrosses materials i inundacions. El quinzenari berguedà “Lo Pi de las Tres Brancas” deia que algun testimoni assegurava haver vist “algun cos de persona” engolit per la força d’un riu Llobregat que baixava amb moltíssima força: el nivell del riu “pujá 3 metres fins en los arenals més amples per demunt de son llit ordinari”. Segons la mateixa publicació, la pluja d’avui fa 108 anys tingué conseqüències especialment greus a l’Alt Berguedà: “Las inundacions ocorregudas a Bagà ab motiu del ayguat produhiren lo desbordament de las varias corrents d’aygua que recorren aquellas encontradas. Lo riu Bastareny y’ls torrents Greixa i Pendís arrebassaren sobtadament lo seu nivell normal (...) segons memoria dels habitants d’aquells varals, may havia sobrepujat en tanta de manera ni en los días de grans tormentas de pluja”. A mesura que l’aigua anà marxant dels llocs inundats, es van poder “apreciar los tristos efectes de l’espantosa catàstrofe. La escena que s’oferí allavors á la vista del espectador fou tristíssima: arreu anavan surgint d’entre’l líquit (...) restos de construccions arrancadas per la forsa de l’aygua (...), los vehins d’algunas casas de camp havían tingut que refugiarse en las golfas y las teuladas per haver invadit l’aygua la part baixa dels edificis, molts animals doméstichs havían mort ofegats siguent arrossegats per la corrent, dos ponts quedaren enrunats (...) desaparegueren totas las palancas que s’utilisavan pera traspassar lo riu en los termes de Bagá, Gisclareny, Serdanyola, Serchs y La Baells”. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-28http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-28Berga pateix una terrible pedregada. Ens ho explica el baró de Maldà: “Lo dia 27 fou part boirós en tot lo matí, però ben tempestuós en la tarda, ab tal horrible pedregada i trons que, después de la gran borinor en los núvols com tro contínuo, començà, a dos quarts per les cinc, a llançar pedra seca, de duració mig quart d’hora, com ous de colom, i tan espessa i ab tal ruïdo, com d’un molí de paperer, causant gran espant i plors a tothom tal terrible temporal (...) i lo pitjor que ja arribaren les pedres com ous de gallina, i àdhuc vista una, collida ab moltes puntes, com un cardot. A esta pedregada se seguí pluja ben forta, i ditxa que la pedregada cessà, que ab la fúria ab què queia rompé a moltes teules i vidres, com en esta casa fins a dues-centes teules. Tarda esta de clamar tothom misericòrdia a Déu, que a més dels francesos (eren dies de guerra contra la França napoleònica; la Guerra del Francès) nos han enviat est contratemps per més humiliar-nos (...) Finalment, havent fet prou mal la pedregada i molt que en gemegueran, ha cessat (gràcies a Déu), i la pluja, aclarint-se los núvols”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-27http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-27Al segle XIX, els obrers de les fàbriques berguedanes treballaven més de 70 hores setmanals. Segons sembla, fa més de cent anys, alguns treballadors havien hagut de suportar jornades laborals de 14, 15 o, fins i tot, 16 hores diàries. A principis del segle passat, seguia havent-hi fàbriques on la jornada laboral dels treballadors s’allargava més enllà de les 12 hores diàries. Per controlar que això no passés, les fàbriques i colònies industrials del Berguedà anaren rebent, cada vegada més sovint, la visita d’inspectors de treball. El 26 de juny del 1910, avui fa cent anys, tres propietaris industrials de la comarca (els de Cal Pons, Cal Marçal i l’Ametlla de Merola) foren multats perquè a l’interior de les seves fàbriques els obrers treballaven més de 66 hores setmanals. Descontents amb aquesta multa, i amb el límit de les 66 hores setmanals –repartides de la següent manera: 12 hores de dilluns a divendres i 6 hores el dissabte-, la patronal berguedana reclamà que la setmana laboral legal s’allargués fins a les 69,5 hores.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-26http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-26A principis del segle passat, Antoni Maria Alcover, mallorquí, començà a treballar en l’elaboració d’un diccionari que pretenia recollir tota la riquesa lèxica i etimològica de la llengua catalana. Aquest gran projecte, de deu volums, no quedà culminat fins l’any 1962: és el Diccionari català-valencià-balear o Diccionari Alcover-Moll, dit així en honor als seus principals impulsors: mossèn Antoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll. Per poder confeccionar el diccionari, els autors visitaren molts pobles, ciutats i racons d’arreu dels Països Catalans. Els dies 24 i 25 de juny de l’any 1902, Antoni Maria Alcover féu estada a Berga. El quinzenari “Lo Pi de las Tres Brancas” deixà constància d’aquesta visita: “En lo matí de Sant Joan, ab la tartana que ve de Prats de Llussanés, arribà á nostra població l’incansable apóstol de nostra parla, Mossén Anton Mª. Alcover”. Aquella tarda del 24 de juny de 1902, Alcover féu una conferència a Berga. En la presentació d’aquest acte, Mossèn Bonaventura Ribera, berguedà, explicà el motiu de la visita d’Alcover a la capital berguedana i defensà que tots els catalans del moment tenien “l’obligació ineludible” de contribuir a “portar á terme” el diccionari esmentat. L’endemà, 25 de juny, “l’ilustre hoste” marxà cap a Manresa, “haventlhi sigut profitosa la visita segons va insinuarnos”. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-25http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-25Se celebren els primers Jocs Florals de la ciutat de Berga. Tres grans personalitats de la cultura catalana del moment -Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Marià Vayreda- formaren part del jurat d'aquest certamen literari. La cerimònia d’entrega de premis es féu a la fàbrica del Canal, aleshores acabada de construir, i que encara no funcionava com a local industrial. Mossèn Cinto Verdaguer aprofità aquesta estada a Berga per visitar el santuari de Queralt i el Pi de les Tres Branques, catalogat per ell mateix com a "arbre sagrat de la pàtria".http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-24http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-24A les deu de la nit, Patum a... Barcelona. Avui fa 78 anys, Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya, fou espectador d’honor de la representació de la Patum que es féu al Poble Espanyol de la capital catalana. “El públic que es congrià era quasi tot bergadà, però no dels que vivim a Berga, aquest era el menys numerós; eren bergadans que les circumstàncies de la vida ha retingut lluny de la pàtria petita. També hi veierem tota la colònia estiuenca, així com altres que sens ésser de Berga, hi han viscut prou anys per a deixar-hi arrels (...) Els patumaires molt correctes i molt primmirats en fer-ho bé. Llàstima que els gegants de tan bé que volien ballar, fecin el ridícol. Una vegada més va demostrar-se que no tothom es bo per a fer ballar els gegants”. Aquesta crònica, titulada “La nostra Patum viscuda a Barcelona”, sortí publicada al quinzenari “Acció Popular”. En el mateix número (el 10) d’aquesta publicació també s’hi podia llegir un altre text, signat per Josep Maria Tuyet, on l’autor explicava com ell i molts berguedans van viure, a través de la ràdio, aquella Patum tan especial: “Verbena de Sant Joan. En un carrer cèntric, en un altre i un altre, més amunt i més avall, en cafès i cases particulars, una colla de grups que tot d’una riuen, salten i dansen al voltant d’un aparell de ràdio. De dintre l’aparell surten músiques penetrants que es fiquen ànima endins... i ningú sap avenir-se’n. Tothom riu d’alegria i reconeix en aquells sons el ritme suau i atrevit que cada any per Corpus ens agermana, tornant-nos més esbalandradament bergadans. Comencen els ‘Caballets’ (...) i segueixen els altres balls i danses, que anem seguint tot taral•lejant-los frisosament. El so del tabal per ràdio ens fa brivar l’ànima. I mirant abstrets cor endins (...) no podem concebre aquell so sense el foc de la ‘guita’ o dels ‘plens’, i a voltes ens sembla veure l’aparell voltat de foc, i els bergadans entorn, dansant follament amb mocador al coll i rames a les mans, mentre el cap estrafet de la ‘guita’ esporugueix algun infant. S’acaben els ‘Nans nous’ i el nostre cor espera barrejar-se espiritualment en la dansa macabra dels ‘plens’ i veusaquí que ens desfà la il•lusió una veu ronca: ‘Aquí Radio Barcelona’... Han tancat l’estació. No ho podem tolerar, en protestem. Com que no hi ha res a fer, per a consolar-nos els amics baixem en corporació fins al nostre Parc a gaudir de la nit ardent de Sant Joan”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-23http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-23Josep Viladomiu, amo de la colònia tèxtil de Viladomiu Vell (Gironella), compra la fàbrica de Cal Marçal (Puig-reig) a l'empresa "Manufacturas Pons S.A.". Prèviament, els propietaris de la colònia de Cal Pons (Puig-reig) havien adquirit la fàbrica, els terrenys i els habitatges de Cal Marçal l'any 1915, en plena Primera Guerra Mundial, en un moment d’eufòria econòmica: Catalunya i Espanya no participaren a la Gran Guerra i aquest fet beneficià l'activitat industrial i l’enriquiment de diferents empresaris, ja que, durant els anys de conflicte, la distribució de la producció catalana pels mercats dels països combatents es multiplicà degut a la falta de competència: els treballadors i les fàbriques dels països bel·ligerants no es dedicaven al tèxtil. La prioritat era produir armament i anar al front a lluitar, i molt sovint a morir, per la pàtria.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-22http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-22Avui fa 51 anys, el col·legi de La Salle de Berga estava de festa. Es commemorava el mig segle de presència d’aquesta comunitat educativa a la ciutat i, sobretot, se celebrava la inauguració del nou edifici escolar: l’actual, situat al passeig del Lledó.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-21http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-21“A les tres de la tarda, començaren a Berga a sentir explotar bombes ja que 3 aeroplans tiraren 3 bombes molt a prop de la fàbrica dels Rosal. Per sort feren malbé només les parets laterals de dues cases i dues dones quedaren ferides molt lleument de la cara, gràcies a Déu; no fou res i tant de bo que no tornin mai més. A la població anem seguint tenint molt moviment de tropa i la mateixa falta de menjar i de tota la resta. La major part de veïns tenen individus militars allotjats”. Mossèn Francesc Rodergas, de Berga, deixà escrit al seu dietari que, el dia 20 de juny de l’any 1938, en plena Guerra Civil, l’aviació franquista deixà caure tres bombes sobre Cal Rosal. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-20http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-20A finals del segle XIX, els obrers de les fàbriques berguedanes treballaven en condicions duríssimes (jornades laborals interminables, mal pagats, envoltats de perills, etc.) i alguns anarquistes responien contra aquesta realitat fent ús de l’acció directa: violència, atemptats... propaganda pel fet. Avui fa 114 anys, a “La Verdad”, periòdic berguedà controlat per la família Rosal, sortí publicat un article -titulat “Más sobre el anarquismo”- on es defensava que, contra els atemptats anarquistes, i el propi moviment anarquista, “lo que debe hacerse es cegar ese torrente de corrompidas aguas de la libertad de imprenta, de pensamiento, de palabra, etc. que ofusca los pensamientos endebles y conduce a la desesperación y venganza (...) Esa cuestión social (la difusió dels plantejaments anarquistes entre el món obrer) debe resolverse con pan y hojas de catecismo (...) Lo repetimos: para lograrlo bastan el pan y las hojas de catecismo, caritativamente y como Dios manda repartirlos. De este modo no habría incrédulos, hambrientos, ni deseperados, y como estas circunstancias son las primeras de los anarquistas, estos no existirían (...) El mal debe atacarse en su origen: cuanto se haga en otro sentido sólo será un paliativo para contener de momento la avalancha de estas fieras, que como se ha dicho estos días hasta deshonran el cadalso, y para los que todos los castigos serían suaves”. Els Rosal, propietaris de la colònia Rosal i Graugés, i molts altres amos de colònies industrials, optaren per aquesta solució: per fer possible la “pau social” a les seves colònies, “pan y hojas de catecismo” pels treballadors. A les seves colònies oferien feina, habitatge, menjar, escola i espais d’oci als treballadors a canvi que aquests es limitessin a treballar, obeir i a comportar-se “com Déu mana”. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-19http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-19Era dia de referèndum: berguedans i catalans havien de dir-hi la seva respecte el nou estatut català, aprovat poques setmanes abans a Madrid. Al Berguedà, el nivell de participació en aquest referèndum fou del 51,8%, tres punts per sobre de la participació que hi hagué en el conjunt de Catalunya. El 76,9% dels berguedans que anaren a votar digueren Sí a l’estatut. Per contra, el 16,2% optaren pel No, un 6% votà en blanc i el 0,9% de les paperetes foren comptades com a vot nul. Dels partits polítics catalans que aleshores tenien representació al Parlament, CiU, PSC i ICV feren campanya pel Sí i, d’altra banda, i per motius ben diferenciats, ERC i el PP defensaren el No. A Berga, la participació fou del 47,5%: el 75,7% dels votants optaren pel Sí -4.510 vots-, el No recollí el 18% de les paperetes, el vot en blanc sumà el 5,3% dels vots totals i l’1% restant foren vots nuls. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-18http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-18“Els polítichs espanyols són incorretgibles. Empenyats en confondrer dos conceptes molt diferents l’un de l’altre, van donant voltas en busca de la tan ponderada regeneració entorn d’un fantasma, d’un sér imaginari, d’això que’n diuhen la Patria Espanyola. Això que fa cuatre segles que’s busca y encare no s’ha trobat, mes que en las lleys y constitucions del Estat Espanyol; pro que jamay ha existit en la realitat. Després de tants anys empleats tractant d’esborrar en tots els espanyols la verdadera idea de la patria natural pera regalarlosen una d’artificial per ells inventada, s’han trobat que res han fet; fins al punt que un polítich, tan castellá com l’actual President del consell de ministres, en un moment de claredat va pronunciar, segons esplicaren els diaris madrilenys, aquestas paraulas: ‘Pensabam que després de quatre cents anys la unitat espanyola estaba molt ben cusida y are resulta que ni tant sols está embastada’. Y en efecte aixís es (...) Y per això es logich que en aquesta última y suprema crisis –es fa referència al “desastre” de 1898, quan Espanya va perdre Cuba, Puerto Rico i les illes Filipines- al contemplar a Espanya rodolant cap al fons del abism (...) tots els habitants de la península ‘s recordin de que son fills de la patria anomenada, Catalunya, Galicia, Euskaria, etc., y no pretengan ser fills de la patria espanyola mes que ‘ls interessats en que aquesta ficció continuhi”. Aquestes paraules formen part de l’article de portada, titulat “Catalans avans que tot", del número del quinzenari berguedà “Lo Pi de las Tres Brancas”que sortí publicat avui fa 111 anys. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-17http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-17“En la tarda ja ha tornat a ploure ab algun ruixat fort i també en la nit, verificant-se ser Berga l’orinal del cel. Que els és prou benefici als fesolers, i vull dir als berguedans, que els plòguia sovint, per lo que luego, sent terres primes, a no ploure, de sequedat. I a nosaltres, expatriats, més nos estimariem gosar del cel blau i sol resplendent per poder eixir a passejar i no tenir que dur lo paraigua sota l’aixella, per prevenció a ploure, de desplegar-lo sobre el cap, i així no mullar-nos; anant encara, per aquí, ab la roba d’hivern, sentint com avui 16 de juny més prest fresca que calor”. Aquestes paraules foren escrites, avui fa 201 anys, per Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-16http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-16Els berguedans estaven citats a les urnes. Fou una jornada electoral llargament esperada i molt celebrada. Eren les primeres eleccions democràtiques organitzades a Espanya des del 1936. Entremig, la Guerra Civil i la llarga dictadura franquista. Al Berguedà, amb una participació del 81% dels ciutadans amb dret a sufragi, el partit més votat fou el Pacte Democràtic per Catalunya (precedent de CiU), amb el 38,8% dels vots dels berguedans i berguedanes que exerciren el seu dret. Darrere seu quedaren el PSUC (13,2% dels vots), la UCD (11,9% dels vots) i el PSC-PSOE (10,3%). A Berga, amb una participació del 82,1%, el partit guanyador també fou el PDC de Jordi Pujol, en aquest cas amb el 35,8% dels vots emesos. A continuació quedaren el PSUC, 15,2%; Coalició electoral Esquerra de Catalunya, 11,3%; PSC-PSOE, 11,2%; Unió Democràtica, 9,9%; UCD, 9% i Alianza Popular, liderada per M.Fraga, que obtingué el 3,4% dels vots dels ciutadans de Berga que anaren a votar. Candidatures nostàlgiques del Franquisme com "Alianza Nacional 18 de Julio" o "Falange Española de las JONS auténtica" aconseguiren, respectivament, 24 i 12 vots a la ciutat.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-15http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-15“Corpus i Patum. Animació! Bullici! Enguany ens les ha defraudat un bon xic la pluja persistent. No obstant s’han celebrat totes les tandes de Patum anunciades. Solament s’hagueren de suspendre algunes sardanes. El diumenge, però, tot canvià d’aspecte. El sol magnífic com mai ens portà l’alegria de cada any. Els forasters animaven els nostres carrers. Els passeigs i places donaven l’aspecte d’una Berga convertida en urb passatgera. Tot ben bergadà i per tant ben nostre... La Patum, el bullici dels plens... la magestat imperial de l’àguila, l’alegria inconstant de la Guita... el crit típic d’acabat el tirabol, “Bagos”, etc. Tot plegat ens recorda la fe valenta dels nostres avis, l’homenatge que amb la Patum rendien a Jesús-Eucaristia, però enguany la seva fe pregonada per les centúries ha estat revestida oficialment per una mòmia ridícula, sense sentit i laica”. Aquesta visió de la Patum del 1932 sortí publicada, fa 78 anys, al quinzenari “Acció Popular”. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-14http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-14Avui fa 12 anys, Berga va viure un dels dissabtes de Patum més frescos de les últimes dècades: durant el Passacarrers va ploure amb intensitat i, a la matinada, la temperatura va anar baixant fins a 8ºC. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-13http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-13Feia un any que havia començat l’anomenada guerra del Francès i els berguedans ja començaven a patir, molt severament, els estralls i les misèries –morts en combat, ferits, pobresa, malalties, etc.- que solen anar de bracet de totes les guerres. Per tal de posar-hi remei, el 12 de juny de l’any 1809, les autoritats municipals de Berga feren baixar la Verge de Queralt a la vila perquè el poble pogués pregar, tenint la imatge de la seva Mare de Déu ben a prop, pel final de la guerra. El baró de Maldà, testimoni dels fets, deixà explicat al seu dietari “Calaix de sastre” com es desenvolupà la processó de baixada de la imatge de la Verge des del santuari fins a l’església parroquial de Santa Eulàlia: “De bon matí han pujat a a buscar, los devots berguedans, a la prodigiosa sagrada imatge de la Maria Santíssima, baix lo títol de Queralt, sobre d’aquella escarpada muntanya, en son temple venerada, i baixar-la a esta real vila de Berga; deixant-la col·locada, fins a tres dies que duraren les rogatives de tants afligits i afligides per tan cruel guerra i malalties de sa resulta, en esta iglésia parroquial de Sant Pere (...) De tant en tant, a quarts de nou, mentres que ja anava baixant la professó, des d’allí dalt s’oïa lo disparo d’algunes escopetes –mal matí que ha estat a les orelles dels gossos, no podent-se-les tapar i, a penes oït una, ja lladraven de por (...) A nou hores ja hem vist eixir, del carrer estret a la vora de la muralla, des de la baixada de la vora de la iglésia i convent de Sant Francesc, a berguedans en línia, de pagesos i també menestrals ab atxes, luego als religiosos mercenaris, cantant la lletania. I luego vist a les sagrades imatges de Maria Santíssima ab son dolcíssim Jesús, vestits ab roba morada, ab galons i brodura de plata, sobre d’un ataüt blau celeste que, un home, des d’allí dalt, duia sobre el cap; seguint tot lo magnífic ajuntament de Berga (...) Des del portal de Saragossa (ja no existeix. Estava situat en el punt d’unió entre la plaça de les Fonts i la ronda Queralt) ha començat la més llarga professó des de la creu i lo pendó, per molts indivíduos grans i xics, jovent i vells, a dos files”. La processó acabà a la plaça de Sant Pere amb la col·locació de la imatge de la Verge a l’interior de l’església parroquial.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-12http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-12“A causa de una grossa pedregada que caigué en los pobles de Bagà, Gisclareny, Saldes, Brocà y Gabarrós, quedan bastant mal paradas las cullitas en general”. Avui fa 111 anys, diferents punts de l’Alt Berguedà quedaren afectats per una intensa pedregada. Així ho explicà el quinzenari “Lo Pi de las Tres Brancas”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-11http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-11Feia molt fred –“com si ens trobàssem en lo mes de febrer”- i el baró de Maldà pujà caminant a Queralt. Així ho deixà explicat al seu dietari: “Dia 10 de juny, dissabte, destinat est dia per pujar nosaltres al cim de la muntanya de Queralt per visitar a aquelles sagrades imatges de Maria Santíssima de son Divino Ninyo Jesús, baix lo títol de Queralt, protectora i defensora que és d’esta real vila de Berga i son territori (...) Est passeig ja l’hem començat pujant, tot seguit pel penós empedrat a la vora de la iglésia i convent de Sant Francesc i amunt sempre, trepitjant pedres, i des d’un portal. Així també, deixant a la dreta lo castell d’esta vila de Berga i deleitava lo camí, fora de lo molt pedregós, tants sortidors d’aigua en canals de fusta, que corria per sobre i per sota (...) Hem entrat a reposar un poc en la primera capelleta de Sant Jacinto (...) Hem fet segon descans en la capelleta de Sant Jaume i después a l’altra de Nostra Senyora dels Dolors i, per allí, amunt a la muntanya, hem vist a una iglésia per defora, tota blanca de parets ab son campanaret i dos finestrals al costat, nomenada Sant Pere de Madrona esta rectoria. Encara teníem molt que pujar fins dalt a Queralt. Per últim, después de suar un poc en pujada tan difícil (a Déu gràcies), hi som arribats”. Després de dinar, el camí de retorn: “Hem tornat a Berga tan bé en la tarda, com en lo matí de pujada a Queralt, no havent-nos gens mullat, no havent caigut cap gota, fora de tants rocs i pedres que hem trepitjat, i així prou cansats los peus, no sent camí aquell de fer-lo gaire sovint, deixant-lo sols per los de Berga, que hi estan fets”. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-10http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-10Patum i futbol. Avui fa tres anys, mentre avançava el passacarrers del dissabte, molts berguedans estaven pendents de la festa i també del futbol. De dos partits diferents: a Alcarràs (Segrià), el C.E. Berga jugava el partit de tornada de l’eliminatòria d’ascens a la categoria de Territorial Preferent. Gràcies a un gol d’or marcat a la pròrroga, el Berga guanyà 1 a 2 i pogué celebrar l’ascens. Mentrestant, al Camp Nou, el Barça s’enfrontava a l’Espanyol. A la mateixa hora, el Madrid jugava a Saragossa. Era la penúltima jornada de la Lliga 2006-2007. Abans de començar els seus respectius partits, Madrid i Barça estaven empatats a punts a la classificació, però el Madrid era líder pel gol average. A falta de pocs minuts pel final d’ambdos partits, el Barça guanyava 2 a 1 i el Madrid perdia també 2 a 1. Gairebé al mateix instant, al minut 89, el Madrid va marcar i Tamudo, per part de l’Espanyol, també. Els dos partits acabaren en empat a 2. Durant molts minuts, el Barça havia tingut la Lliga guanyada i la va acabar perdent, a l’ultim instant, rebent un gol de l’altre equip de la ciutat al propi estadi. Per molts berguedans, aquell minut fou fatídic. Sortosament, era dia de Patum i acabà regnant l’alegria: joia patumaire per un cantó i celebració de l’ascens de l’equip de futbol de la ciutat per l’altre. Unint-ho tot, la guita xica amb la bufanda blanc-i-vermella del Berga al coll. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-09http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-09Vicente Enrique y Tarancón, bisbe de Solsona, visita Viladomiu Nou per tal d'inaugurar les noves escoles i confirmar a diferents nens i nenes de la colònia. Aquell mateix any 1961 s'asfaltà la carretera que comunica Viladomiu Nou i el Guixaró i, també, els carrers d'ambdues colònies.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-08http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-08Era diumenge de Patum, eren dies de postguerra i Berga va rebre amb tots els honors a dues autoritats de l’Espanya franquista del moment: Antonio Correa Veglison, Governador Civil de Barcelona i "Jefe Provincial del Movimiento", i Pilar Primo de Rivera, Delegada Nacional de la "Sección Femenina" de la Falange. Segons el setmanari falangista “Berga”, ella "quedó complacida y maravillada de que, en plena comarca eminentemente industrial, se conservase íntegro el sabor de la Edad Media, plasmado en cada uno de los personajes de la Patum".http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-07http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-07“Uno de los actos más simpáticos que han tenido lugar durante las pasadas fiestas del Corpus ha sido el festival del viernes día 6, y que el programa oficial organizó por vez primera, y denominó ‘Patum Infantil’. Ha sido un verdadero acierto el incluir, con todos los honores, en el programa de las Fiestas, este ejercicio de Patum (...) Ejercicio porqué, en definitiva, los pequeños patumaires, con sus diminutas comparsas se ejercitaron oficial y públicamente en las representaciones de la Patum, dejando traslucir en sus interpretaciones, en cada uno de sus movimientos, su alma de bergadán, y de futuros y auténticos ‘patumaires’. Pero es más: la interpretación de sus danzas resultó ajustadísima, tanto, que no vacilamos en decir que, además de resultar un espectáculo en extremo simpático y atrayente, fué al mismo tiempo aleccionador. Por ello merecen felicitación el Exmo. Ayuntamiento, organizadores y sobre todo, una de muy ferviente, para aquellos entusiastas bergadanes que han facilitado la fiesta, dotando a los pequeños de comparsas que, a decir verdad, han resultado logradísimas, siendo obligado resaltar la pareja de gigantes con sus correspondientes atuendos y el ‘áliga’, acertadas obras de artesanía. Lo único que no pudieron hacer los niños fué la interpretación musical, que corrió a cargo de la orquesta ‘La Principal del Bergadá’”. Aquestes paraules sortiren publicades, fa 52 anys, a la revista berguedana “ecos”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-06http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-06“Las fiestas de Corpus, españolas cien por cien, son un compendio del sentir tradicional del pueblo español y, si concretamos más, son un resumen de la historia de las gestas, del pasado y presente de cada Comarca”. S’acostava la Patum de l’any 1942 i el setmanari falangista “Berga” la saludava amb aquestes i més paraules. Per exemple, en referència a “las danzas de la Patúm”, es deia que “destilan todavía los esfuerzos del bergadán cristiano para poner su grano de arena en la batalla de la Reconquista, per Dios y por su Patria”. L’últim fragment d’aquest editorial de portada dedicat a la Patum del 1942 era el següent: “El bergadán celebrará la próxima semana sus fiestas peculiares. Recordará las gestas de sus antepasados, por su Patria y por su Religión; y las generaciones futuras, celebrando los hechos gloriosos de sus antepasados, aprenderán de ellos a vivir, a luchar y a sufrir por el eterno lema: por Dios y por España”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-05http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-05Avui fa 109 anys, “Borredá tingué la fatídica desgracia de presenciar, durant l’espay de deu minuts, una pedregada tan terrible y esferehidora com no’s guarda recort d’altra igual”. Aquesta informació sortí publicada a “Lo Pi de las Tres Brancas”. El mateix quinzenari berguedà explicava que el maig del 1901 fou molt plujós, massa i tot: “Ha passat lo mes de Maig y las plujas cotidianas se’ns han convertit en altras tantas tempestas que amenassan tirarnos á perdre’ls sembrats”. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-04http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-04Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, visita la ciutat de Berga. Després d’una breu aturada a Puig-reig i a Gironella, Companys parlà als berguedans des del balcó de la casa consistorial de la capital berguedana. Més tard, el substitut del president Macià (l’Avi havia mort el dia de Nadal de l’any anterior) presencià un salt de Patum.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-03http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-03Neix, a Berga, Joan Noguera Sala, alcalde de la capital berguedana entre els anys 1958 i 1979. Durant la seva alcaldia, a Berga s’impulsaren projectes i equipaments com l’institut, el vell pavelló municipal, els habitatges de Santa Eulàlia, el polígon de la Valldan, les escoles de Sant Joan i Santa Eulàlia, l’ambulatori, el mercat municipal i la pavimentació de la carretera que, des de Berga, condueix a Queralt i als Rasos de Peguera. Joan Noguera morí l’11 de gener del 1990, a l’edat de 68 anys.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-02http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-02“Los mestres paletas que treballen en la construcció de la fàbrica del carburo de calci que ha de funcionar ab la forsa del Canal Industrial de Berga s’han declarat en vaga, segons se diu a consecuencia de no accedir a sas pretensions d’aument de jornal los amos de la mateixa”. Aquesta notícia sortí publicada, avui fa 111 anys, al quinzenari berguedà “Lo Pi de las Tres Brancas”. Finalment, la fàbrica de Carburs, construïda a tocar del Llobregat, a prop de Cal Rosal, quedà inaugurada el mes de novembre d’aquell mateix any 1899.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-01http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-01Coincidint amb el dia de Corpus, Berga acull el final d’una cursa ciclista. El 31 de maig de l’any 1956 es disputà la Barcelona-Berga, amb l’arribada situada en el punt on conflueixen el carrer del Roser i la plaça de la Creu. La cursa fou organitzada pels Amics del Pedal de Berga.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-31http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-31Fa 103 anys, alguns pares i mares d’Olvan es queixaven d’un fet molt concret que afectava la bona educació de les seves filles. Quin era el problema? El quinzenari berguedà “El Cim d’Estela” ens ho explica: “Degut á la sordera que pateix la Sra. Professora d’Instrucció primaria, aquí l’ensenyansa de noyes está bastant descuydada. Y aixó es de doldrer. Varis pares de familia ‘ns trobem que les nostres filles han d’anar á costura á Gironella, á fi de que aprenguin algom, cosa molesta y cara. Sería de desitjar que la Junta d’Instrucció pública fés donarhi una mirada en aquest poble, donchs es necessaria”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-30http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-30Avui fa 201 anys, Berga i altres punts de la comarca patiren una forta pedregada. El baró de Maldà ho va deixar explicat al seu dietari amb aquestes paraules: “La pedregada d’esta tarda ha comprés a tot lo terme de Berga i més allà, fins al poble de Borredà, havent caigut pedres de sis unces i, en lo veïnat d’esta vila, com uns ous, que han fet grandíssim dany als sègols, trinxant-los tots, i demés grans d’espiga, com també les faves i pèsols, que fa llàstima veure tot lo que estava antes tan ben florit i granat”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-29http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-29Era dia de Corpus, dijous de Patum. Fa 51 anys, la gran festa berguedana presentava una novetat. Ens l’explica la revista “ecos”: “por primera vez la magistral danza de ‘Els Plens’ se verá ampliada a treinta de los mismos, en lugar de veinticuatro como se venía haciendo últimamente”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-28http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-28“A tres hores tocades de la tarda fet un bon ruixat de pluja, podent-se ben dir ab raó de Berga ser l’orinal del cel. I, no havent-hi passeigs alegres i acomodats en esta vila, cada dia me cansa més Berga”. Durant la guerra del Francès (1808-1814), Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, va viure algun any a Berga. En més d’una ocasió, com avui fa 201 anys, el baró va deixar escrit al seu dietari “Calaix de sastre” que Berga no li agradava perquè era una vila pobra, decadent, avorrida i massa plujosa.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-27http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-27“Bajo la Paz de Franco, Berga se prepara para celebrar con toda brillantez las tradicionales Fiestas de Corpus con los solemnes actos religiosos, cívicos y populares que, en conjunto, con el esplendoroso espectáculo de La Patum, hacen que sean únicas por su estilo y sabor a todas las que celebran otras localidades más o menos importantes. Ahora bien: ¿Qué es La Patum? Nos pregunta el forastero; y con ésta, adivinamos en sus ojos, aunque no se atreva a confesárnoslo –por no herir nuestros sentimientos bergadanes- que está completamente persuadido que es un simple y chabacano espectáculo, capaz de interesar tan sólo a los niños y jóvenes por lo que en sí tiene de bullicioso, y a algún que otro ciudadano mayor de edad que en estas fechas actue exclusivamente por el mandato irresistible de los efectos del vino tinto. No: La Patum es algo que sólo podemos comprender nosotros, los que sentimos en el alma el legado de varias generaciones; los que sabemos de su raigambre histórica y tradicional; los que, sin darnos cuenta, nos encontramos en nuestra pleno ambiente en medio de la comparsería y muchedumbre bailando al compás de las típicas danzas, sin miedo a las explosiones de los cohetes y respirando a pleno pulmón el aire enrarecido y saturado de humo de pólvora; entonces sí, bueno es confesarlo: nuestro corazón, el corazón de todos los bergadanes late al unísono del repique del ‘Tabal’, y nuestros espíritus se elevan en conjunto para comprender, para ver representado en ella todo el poema épico, histórico y religioso que encierra”. Aquestes paraules formaven part de l’article de portada del número del setmanari “Berga” que sortí al carrer el 26 de maig del 1945, avui fa 65 anys.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-26http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-26Els germans Antoni, Ramon i Agustí Rosal Cortina presenten una sol·licitud per poder construir una resclosa, un canal de derivació i una fàbrica a tocar del Llobregat, on avui hi ha Cal Rosal. En la memòria d'aquest projecte es justificava la utilitat d'aquesta hipotètica nova fàbrica argumentant que donaria feina a molta gent. Així fou: durant més de cent anys, milers de persones van treballar a l'interior de la fàbrica de la colònia Rosal.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-25http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-25“La riquesa d’una nació té de tenir per base la minería y la pagesía (...) no li veig de salvada Catalunya ab la industria, sobretot quan las cuatre quintas parts dels jornals que dona son de filatura y de teixits de cotó y de llana que no ‘s produheixen aquí ni podrán may produhirshi. Horroritza’l pensar la crísis que avuy en dia portaría una llarga guerra entre Inglaterra y ‘ls Estats Units, y’ls que ‘ns recordém d’aquells vols de travalladors y de travalladoras que rondavan per aquestos carrers de Barcelona cantant y captant, y d’aquellas cuynas económicas que no abastaven per res, podém treure’ls nostres cálculs sobre lo que sería una crísis del cotó are que per cada fábrica n’hi ha deu (...) La industria á Catalunya hi va molt be pera ajudar á la riquesa, pero n’hi ha massa si volém pensar en demá”. Aquestes paraules formaven part de l’article de portada del número del quinzenari “Lo Pi de las Tres Brancas” que sortí publicat fa 109 anys. L’autor de l’article alertava del fet que l’economia catalana del moment depenia massa del tèxtil. Ell defensava una diversificació de l’economia del país basada en la conservació d’un sector primari potent i l'impuls de noves indústries que no fossin només tèxtils i que s’estenguessin arreu del territori català, no només en uns pocs punts concrets: “La industria establerta ab inteligencia, ben variada y escampada com ho podría estar, fora com la minería y la agricultura la veritable riquesa de nostra terra (...) Tal com está avuy la fabricació, pot ser, no ho neguém, la riquesa d’uns quants homes, pero no es la riquesa de Catalunya. Riquesa sense fonaments es aygua en cistella (...) Riquesa que s’agavella en un centenar de pobles, plens de grans edificis y de maquinaria, pero plens també de probrissalla (...) Per aixó no m’hi encaterino veyent voltar un embarrat, com m’encaterino veyent llaurar un camp ab las aradas sirgadas per una corda d’acer. Aixó es font de vida per la estragada pagesía; alló no ho es més que per un home que al morir no deixa generalment llevor de vida en los seus fills”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-24http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-24“Sent estil en est dia de l’Ascensió, en esta vila de Berga, eixir a migdia lo Patum, o el tabal de Corpus, a tocar-lo un per la vila, i ab dit Patum avisar a la gent que eixirà en la professó, no s’ha oït a tal Patum a migdia; i així no havent-ne estat de parer est magnífic ajuntament de què isqués per la vila lo dit Patum, tampoc eixirà per Corpus ab los diables grocs, verds i vermells tirant coets; esperant-se per lo tant en altra millor ocasió per alegrar i divertir a la gent, los disfressats de diables i lo qui tòquie ‘l’apatum’, sent també de pensar que tampoc eixiran a ballar los gegants en lo vinent Corpus, que totes estes bulles serà quan tots eixos diables gavaigs sien fora de nostra terra”. Des del seu dietari “Calaix de sastre”, el baró de Maldà ens explica que, avui fa 199 anys, dia de l’Ascensió, el Tabal, seguint la tradició, havia d’anar a donar el volt pels carrers de Berga anunciant les properes festes de Corpus, però no ho va fer: també eren dies de guerra, la del Francès, que s’allargà fins l’any 1814.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-23http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-23A Berga hi havia malestar i inquietud: circulaven rumors en referència a la fàbrica del Canal, aleshores acabada de construir. Es deia que una empresa italiana dedicada a la producció de fils i cables d’electricitat volia adquirir la fàbrica del Canal per fer-la funcionar com a nau industrial pròpia. Els berguedans del moment, però, volien que la del Canal fos una fàbrica tèxtil. Per què? Consideraven que era el tipus d’empresa que podia donar feina a més gent. Fa 109 anys, el quinzenari “Lo Pi de las Tres Brancas” ho explicava així: “Han circulat aquestos días rumors entre’l públich bergadá referents á que’l Consell d’Administració de la societat ‘Canal Industrial de Berga’ està gestionant ab una companyia italiana la venda de la fàbrica propietat dels accionistas servint, dat cas de realisarse’l tracte, pera la fabricació de cables i fils eléctrichs, nova industria completament desconeguda á Catalunya y per tant tothom ignora’l número de brassos que podrán emplearhi. Aixís los accionistas com los vehins de Berga, á mida que s’enteravan d’aquesta malhaurada nova, unanimement han llensat crits d’indignació preveyent potser lo final desastrós y de resultats negatius per lo desenrotllo de la riquesa de la població que se li espera á n’aquesta colossal obra quina construcció ha degut menester cuantiosos sacrificis y penalitats”. Més endavant, i en referència a la possibilitat que la fàbrica del Canal esdevingués una indústria tèxtil (com, finalment, així fou), es deia que “segurament sería la que reportaría millors resultats y ventatjas á la població”. Per acabar, es recordava amb quin objectiu havia nascut el projecte del Canal Industrial, inaugurat dos anys abans, el 1899: acostar les aigües del riu Llobregat a Berga per tal de facilitar el sorgiment de noves fàbriques que havien de donar feina a centenars de berguedans. El redactor de “Lo Pi” s’expressava així: “cal donchs reflexionar be sobre l’assumpto y no oblidar lo fi que perseguían los iniciadors de la obra al comensarse. Es de moltíssima trascendencia per Berga la solució que recaygui; ab això és precís ho posposin tot, absolutament tot, á n’aqueix interés”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-22http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-22Mor, als 62 anys, Marcel·lí Massana, llegendari i controvertit maqui berguedà. Com a guerriller antifranquista es va moure per diferents punts de Catalunya –especialment pel Berguedà- a la segona meitat de la dècada dels quaranta. En aquells anys protagonitzà tota mena d’accions (assalts a fàbriques i mines, enfrontaments amb la Guàrdia Civil, contraban, etc.) que el convertiren en una figura discutida i, a la vegada, llegendària: mentre per alguns era un bandit, un lladre i un criminal, altres sectors –especialment els més antifranquistes- el veien com un heroi. Un dels principals territoris de confiança del “Panxo" eren els boscos propers a Cal Rosal, Pedret i les Canals de Sant Miquel, on encara hi ha algunes de les “bases” (cases “segures” on refugiar-se) que més utillitzaren el Massana i el seu grup (Santa Eugènia, el Mascaró, Montsent, Corrubies, Bosoms o la Cubil), i on també es pot trobar, en un lloc molt amagat, l’anomenada cova del Massana. Aquest guerriller berguedà abandonà la lluita armada contra el franquisme a principis dels anys cinquanta, quan ja havia vist caure (morts o empresonats) molts companys i quan va anar arribant a la conclusió que els guerrillers maquis, sols, no podien enderrocar una dictadura cada vegada més consolidada. A partir d’aleshores va viure en diferents llocs de França fins el dia de la seva mort, el 21 de maig de l’any 1981.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-21http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-21Olvan celebrava la seva festa major. Al matí, “oficio solemne” i sardanes. A la tarda, futbol: l’equip local s’enfrontà al Vilada. Els olvanesos guanyaren 6 a 0. D’aquell partit, el setmanari franquista “Berga” no en destacà tant el resultat final com l’actitud mostrada per alguns veïns del poble: “es de lamentar la poca cooperación que manifestaron algunos ciudadanos, quedándose fuera del campo por no pagar la entrada, sabiendo sobradamente la escasa capacidad de fondos con que cuenta nuestro equipo”. Després del partit es féu ball de festa major al local del “Centro Español”. Aquell mateix dia, 20 de maig de l’any 1945, un treballador del Carrilet morí a conseqüència d’un accident laboral sofert a l’estació de “Berga-Olván”, situada a Cal Rosal.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-20http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-20“Ha amanescut lo cel casi tot serè, mes ha durat poc veure clar lo sol, per haver-s’hi ja barrejats núvols blancs ab obscurs i espessos. I, ab tantes pluges, bon temps pels caragols, que trauen les banyes, mes no per nosaltres, tantes pluges, per lo que ens carreguen prou de fluxions de cap, de nas i boca. I així mal temps per quins i quines pateixen de mal de queixals i dents, dels que jo ja temps que no me’n fa mal cap per haver-me fugit tots, uns enemics de la boca, gràcies a Déu”. Aquestes paraules les va escriure, al seu dietari “Calaix de sastre”, avui fa 201 anys, Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-19http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-19El comandant militar de Berga redacta un informe explicant el descontentament dels berguedans enfront "las contribuciones que se les han impuesto por orden del Rey". Uns mesos abans, el setembre de l’any 1714, les tropes de Felip V havien culminat l’ocupació de Catalunya. En aquest text datat el 18 de maig del 1715, l’autor subratllava que la misèria i el malestar popular que causaven aquelles imposicions podien acabar provocant "una especie de rebelión" dels berguedans o, per contra, que Berga esdevingués "una villa desierta".http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-18http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-18Fou un dia molt calorós. Al migdia, a Berga, la temperatura s’enfilà fins als 31 ºC. Al vespre tot s’aturà: el Barça jugava la final de la Champions contra l’Arsenal. Al final del partit, molts berguedans celebraren el triomf barcelonista al Vall i a d’altres punts de la ciutat. Passada la mitjanit, quan molts aficionats blaugrana encara cridaven, cantaven o bevien en diferents carrers i bars, es girà un vent insòlitament càlid que féu pujar la temperatura fins a 26,5ºC.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-17http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-17“Entre ‘l gremi de botiguers de robas d’aquesta població s’ha iniciat la idea del descans dominical. Son ja un bon número d’agremiats que hi están conformes y es de creure que per companyerisme acullirán gustosos tots aquest bon pensament. Si tots s’hi conforman los establiments se tancarán á las cuatre de la tarde tots los días festius excepte los días de firas, Corpus y alguna altre festivitat”. Aquestes paraules sortiren publicades al quinzenari berguedà “Lo Pi de las Tres Brancas” fa 109 anys. En aquell mateix número hi havia una altra notícia referida als comerciants de la ciutat. Deia així: “Una comissió de botiguers de robas s’ha personat á casa ‘l senyor alcalde D. Ramón Diaz manifestantli los grossos perjudicis que ocasionan á sos establiments aqueixos venedors ambulants de robas, quins no contribuheixen poch ni molt á las cargasy tributs del Estat y Municipi que ells se veuhen obligats á sostenir”. A continuació s’explicava que pocs anys abans, “s’obligava á aqueixa gent (els venedors ambulants) á vendre sos articles en la plassa del Forn y podían permaneixer solsament tres días en la població”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-16http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-16Com eren els enterraments fa dos-cents anys? El baró de Maldà, des de les pàgines del seu “Calaix de sastre”, ens n’ofereix una pinzellada: “En esta vila de Berga, a l’eixir-me de la iglésia de la Mercè, vegí passar per la plaça de Sant Joan, des de l’eixida del carrer Major, una llarga professó d’hòmens a dos files i detràs les dones, i, havent-ho preguntat en casa de l’apotecari del cantó de dita plaça, se m’ha dit ser gent del dol, que venia de l’enterro d’una dona en la iglésia parroquial”. Aquestes paraules foren escrites el 15 de maig de l’any 1809, avui fa 201 anys.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-15http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-15L’endemà de patir un atemptat a casa seva, situada a la plaça de les Fonts, Agustí Rosal i Sala, alcalde de Berga i copropietari de la colònia Rosal, fa publicar un ban oferint 2.000 duros a qui pogués aportar informacions que facilitessin la detenció de l’autor o autors de l’atemptat (que no tingué conseqüències greus). El ban municipal deia així: “Deseoso de llegar al descubrimiento de los autores del vil atentado que trató de cometerse en mi casa la noche del día de ayer y tanto ha excitado la indignación y acerba censura de este honrado vecindario, hago saber para que llegue a conocimiento de quien pueda interesar: que además de guardarse la conveniente reserva, gratificaré con dos mil duros a quienes facilitasen noticias o referencias por las cuales puedan descubrirse a los autores o cómplices de tan bárbaro atentado. El Alcalde Agustín Rosal. Berga 14-V-1886”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-14http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-14La Valldan deixa de ser un poble independent i passa a formar part del terme municipal de Berga. Així ho explicà, fa 44 anys, la revista berguedana “ecos”: “El Tribunal Supremo ha fallado a favor de la incorporación del término de La Valldán al de Berga en fecha 13 del pasado mes de mayo. Después de muchos años de tramitaciones, el Ayuntamiento de Berga ha visto culminar el anhelado objetivo (...) que ha de beneficiar en gran manera a nuestra ciudad, en especial en los asuntos concernientes al Santuario de Queralt, ya que como se sabe pertenece al término de La Valldán. Deseamos que también para los ciudadanos de La Valldán la anexión les proporcione beneficios, cosa que auguramos, conocida la predisposición del Ayuntamiento de Berga para mejorar sus servicios y comunicaciones”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-13http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-13“Est terreno de Berga és de moltes aigües fortes i de fonts, quals són: les de Metge, Lledó, Ciret, la font de la Piràmide, la Font Fonda, la Font Grossa; baixant l’aigua des de les muntanyes i de reguerons o canals d’aigua corrent a mig i vores dels més carrers pendents de la vila. Terra de molts rossinyols que canten ab sa gran melodia, que deleiten los ‘oídos’ ja de bon matí, en la verdor a la vista de tants arbres i plantes. I com lo terreno és molt més fred, que en avall en terres més baixes que són ja més càlides cap a Barcelona, los camps sembrats de sègols, blats i ordis, faves i demés fruits, vénen estes produccions algo més tardanes, delicades peres i pomes a venir bé l’any. Terra, esta, de molts ases per lo que se n’ouen a molts bramar ben al revés del melós cant dels rossinyols. Fora del Carrer Major, que és lo millor d’esta real vila de Berga, per lo ben empedrat ab pedres quadrades des de la plaça de Sant Joan (...), són carrerons i travessies, molt pendents ab algunes graonades i empedrats de mal caminar”. Avui fa 201 anys, el baró de Maldà va escriure aquestes paraules descriptives de Berga al seu extensíssim dietari “Calaix de sastre”. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-12http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-12Eren dies d’eufòria republicana. Poques setmanes abans, el 14 d’abril, Francesc Macià havia proclamat la República Catalana (durà tres dies) i a Espanya havia nascut la Segona República. En aquells primers dies de la nova república, mentre molta gent pensava o volia creure que el canvi polític comportaria un conjunt de transformacions socials i polítiques profundes, les primeres novetats a fer-se realitat foren les simbòliques. Per exemple, els canvis de bandera. El dia 11 de maig, l’equip de govern de l’Ajuntament de Gironella acordà adquirir banderes noves: dues de grosses (una senyera i l’altra amb els colors de la república) per la Casa de la Vila i tres més (republicanes) pels edificis dels jutjats i les escoles del poble.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-11http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-11S'estrena, al cinema "España" de Berga (aquest era el nom oficial del teatre del Patronat als anys quaranta), la pel·lícula “Raza”. Una setmana després, la premsa local del moment –el setmanari “Berga”- qualificava la pel·lícula de "bellísima" i afegia que "técnicamente es una maravilla y su sabor es altamente edificante y patriótico". Aquesta pel·lícula –que, segons sembla, comptà amb la participació del mateix dictador Franco en l’elaboració del guió- sintetitzava els valors i l'ideari de la nova Espanya franquista fent un recorregut dramatitzat per la història més recent d’Espanya. Uns anys després, el 1950, la pel·lícula fou reformada per tal d’adaptar-la als nous temps que corrien: la Guerra Freda. Quan es preparà la versió original de la pel·lícula, l’Espanya franquista se sentia molt propera (i no se n’amagava) a l’Alemanya nazi. L’any 1950, en el nou ordre mundial presidit per l’anomenada Guerra Freda, les autoritats de l’estat decidiren suprimir els elements de “Raza” que podien oferir una interpretació més marcadament feixista, pronazi i antiamericana. Per exemple, es moderaren les referències crítiques als EUA, es retallaren els fragments on apareixien braços enlaire com a salutació oficial del règim i, per últim, es canvià el propi títol de la pel·lícula: “Raza” esdevingué “Espíritu de una Raza”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-10http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-10Tomàs Viladomiu i Bertran adquireix una parcel·la de terra a la plana de Sant Marc, a prop de Gironella. Un mes després, aquest empresari de Sallent impulsà la construcció d’un canal d'aigua, una resclosa i una fàbrica en l’espai acabat de comprar. Són els orígens de la colònia tèxtil de Viladomiu Vell.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-09http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-09Actualment, la baga de Queralt és un bosc presidit pel pi roig –també conegut com a rojolet o rajolet- i el faig (aquest segon, a la part alta de l’obaga). A mitjan segle passat, la vegetació predominant era molt semblant a l’actual, però la baga comptava amb un arbre singular que va desaparèixer el mes de maig de l’any 1962. Així ho explicà la revista berguedana “ecos”: “Adéu a la pinassa, l’arbre, l’únic de la seva espècie, que durant anys romangué al bell mig de la imponderable Baga de Queralt. Arbre esbelt, gairebé ignorat i desconegut de tothom. Ens referim a l’única pinassa que hi havia al mig de la Baga, a la porció de sota la carretera del revolt conegut per ‘Revolt de Sant Pere de Madrona- La Pinassa, el ‘pinus pinaster’ –també conegut com a pinastre-, l’únic exemplar d’aquella espècie, ha desaparegut definitivament de la Baga”. Aquest pi diferent de la resta fou tallat, juntament amb altres arbres, en una operació de neteja forestal feta en aquest concorregut i estimat bosc berguedà ara fa 48 anys: “No hi ha pogut haver un pietós indult (...) Adéu a la pinassa”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-08http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-08"Es parla de la construcció d'un nou ferrocarril des de Súria a Cardona i Solsona, perllongant-se des de Solsona a Berga per establir enllaç amb l'actual d'Olvan". Actualment, el Berguedà és una comarca sense tren. Avui fa 83 anys, en canvi, el quinzenari "La Comarca Bergadana" feia referència a un ambiciós projecte que, llegit avui, fa riure (o plorar).http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-07http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-07L’any 1680, el paisatge berguedà no mostrava la verdor d’enguany. Els camps estaven secs. La pluja es feia indispensable. Amb la sequera que hi havia, el desastre s’acostava: collites minses i misèria generalitzada. Buscant remei a la falta de pluja, el dia 10 d’abril s’organitzà una gran processó per suplicar ajuda a la Verge de Queralt. Dies després, la pluja regà els camps i boscos de la comarca. Per mostrar gratitud envers la intervenció divina, el Consell Municipal de Gironella acordà organitzar, el 6 de maig, una nova processó per adorar la Verge del santuari de Queralt. En aquesta processó, els participants, a més de paraules, pregàries i devoció religiosa, també oferiren a la Verge una quartera de blat i una mica de vi. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-06http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-06Mor, a Barcelona, Ramon Vinyes i Cluet, poeta, dramaturg, traductor i periodista berguedà. Diferents especialistes l'han considerat l'escriptor berguedà més rellevant del segle XX. Abans de la Guerra Civil, va viure a Berga, Barcelona i Colòmbia. Amb el desenllaç de la guerra, s'exilià a Barranquilla (Colòmbia), on féu de mestre. Tornà a Catalunya l'any 1950, on morí el 5 de maig de 1952, quan li faltaven tres dies per poder celebrar els 70 anys. Gabriel García Márquez s'inspirà en Ramon Vinyes i Cluet per crear el personatge del "sabio catalán" que apareix a la seva novel·la "Cien años de soledad".http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-05http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-05El Berguedà acull el final de la tretzena etapa de “La Vuelta” ciclista a Espanya. El guanyador d’aquesta etapa de 187 km, amb sortida a Esparraguera i meta als Rasos de Peguera, fou el valencià Vicent Belda, de l’equip Kelme. Darrere seu, a 36 segons, arribà l’italià G.Battaglin, vencedor final d’aquella “Vuelta” de l’any 1981. L’endemà, Gironella fou el punt de sortida de la 14a etapa, de 197 km, amb final a Balaguer. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-04http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-04L’Alt Berguedà perd –per sempre més?- el tren com a forma de transport. El 2 de maig de l’any 1972 deixà de funcionar el tram de ferrocarril que unia Guardiola de Berguedà i l’estació d’Olvan (situada a Cal Rosal). Mesos abans, l’Ajuntament de Guardiola havia rebut una notificació de la “Confederación Hidrogràfica del Pirineo Oriental” on s’informava que la línia ferroviària Olvan-Guardiola seria suprimida molt aviat. El principal motiu exposat era la construcció del pantà de la Baells. Un any després, el 30 de juny de 1973, també desaparegué la línia ferroviària que comunicava Cal Rosal i Sallent. Amb la fi del carrilet, la comarca va perdre una forma de transport que, des dels anys finals del segle XIX, fou utilitzada per a usos industrials, comercials i de correu, i sobretot per veïns (treballadors de les fàbriques i colònies tèxtils del Llobregat, miners, jovent, gent gran...) i visitants (excursionistes, turistes d’estiu i cap de setmana, boletaires) de la comarca que feien servir el tren per moure’s pel Berguedà.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-02http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-02L’any 1964, la Fira de Maig de Berga va durar tres dies. La revista berguedana “ecos” explicà el perquè: “Dada la importancia que va adquiriendo esta Feria, este año se verá considerablemente mejorada en todos los aspectos. En lugar de tener solamente un día de duración como hasta la fecha, se prolongará a tres días, concretamente los días 1, 2 y 3 de Mayo coincidiendo este último en domingo. Se instalarán en todo lo largo del Paseo de la Industria numerosísimos stands y tendrán lugar durante estos tres días diversidad de festejos a fin de hacer grata la estancia de los visitantes”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-01http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-01“La victòria ha sigut nostra”. Aquest era el titular de portada del número del quinzenari berguedà “El Cim d’Estela” que sortí al carrer avui fa 103 anys. Què celebraven? Els resultats obtinguts per la candidatura de “Solidaritat Catalana” a les eleccions espanyoles que s’havien fet dies abans. Uns comicis que, en els números anteriors, “El Cim d’Estela” havia encarat publicant, en requadres destacats, recomanacions, propostes, advertiments i suggeriments com aquests: “A votar tothom la candidatura de Solidaritat Catalana”; “Qui no vota Solidaritat vota contra Catalunya. Qui no vota ab Solidaritat, es enemich de nostra Ciutat y Districte”; “Visca la Solidaritat Catalana! Visca Catalunya! Visca Berga y son districte!”. En l’editorial dedicat a celebrar el triomf -tant al districte de Berga com en el conjunt de Catalunya- de “Solidaritat Catalana” (una candidatura unitària dels principals partits i entitats catalanistes del moment) s’hi podien llegir fragments com aquest: “Al districte de Berga hi glateix també l’ánima catalana, y hi glateix ab una forsa vibranta, ab la forsa de la consciencia, ab la forsa de la voluntat enrobustida (...) al igual, ni més ni menys, que passa en tot el territori de la nostra aymada Catalunya”. Més endavant es deia que “el moviment se demostra marxant. Solidaritat triomfanta no deixa pas lloch al més petit dupte; el districte de Berga, acostumat á baixar el cap y á deixar fer sense protestes y sense cap mena de manifestacions del voler propi, ha entrat de ple en la marxa qu’ ha emprés Catalunya, de conquesta de la personalitat propia, dels drets propis, de la voluntat bén seva”. Fent clara referència al caciquisme que havia imperat fins aleshores en la política berguedana i catalana, s’afegia que “ni la presió oficial, ni les males arts dels aymants del régim vell, ni ‘l diner escampat ab abundor han pogut fer fracassar el desitj dels bons”. Per acabar, un últim fragment: “Bé, molt bé, donchs, per Berga y son districte, bé pels elements sans de la nostra may prou preuhada comarca; aires de triomf orejan l’ambient, cants de victoria ressonan de poble en poble, de vall en vall, fent chor al unánim aplaudiment que deixondeix á la gran, á l’immensa majoría de les gents desde Cerdanya á les comarques tortosines, y desde ‘l blavós mar llatí á les florides margeres del Cinca”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-30http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-30Avui fa 199 anys, el baró de Maldà va despertar-se a Borredà i va dinar a Berga. Al seu dietari “Calaix de sastre” deixà explicat com va anar el viatge: “De regrés a Berga des d’est poble de Borredà, del que n’hem eixits después d’oïts missa en la iglésia (en l’ocasió de la benedicció dels rams d’avet, per falta d’oliveres, per devoció de sant Pere màrtir, advocat per les tempestats) i luego de pres xocolata ab coques i pa a tres quarts per les vuit. A mig matí s’han vistos alguns pocs núvols que molt poc nos han tapat el sol. En lo molí del cavaller hem fet cul a terra (perdónien tal terme brut) i menjat ab pa algun poc de truita d’ous, gallina rostida, qui i quina n’ha volgut menjar, i begut un poc de vi, com també jo un tros de truita, pa i vi per pendre aliento fins a Berga, continuant a trotar, sacsejar bé per aquelles vores de precipicis i camins dolents fins passat lo pont de Miralles. I per fi arribats a la vila de Berga, al mateix portal de nostre encallament, a dos quarts per la una; i antes baixats tots i totes de les cavalles i aixís a peu, per aquells carrers i carrerons mal empedrats de pujades i baixades ab prou cafurnes de cases que tals carrers presenten”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-29http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-29Les colònies industrials eren “pobles” on tot (fàbrica, terrenys, habitatges dels treballadors, botigues, etc.) era propietat de l’amo i on les famílies que vivien als pisos de la colònia eren la mà d’obra de la fàbrica. A les colònies, però, s’hi feia alguna cosa més que treballar. Amb el pas dels anys, s’hi anaren construint cafès, teatres, escoles, esglésies o espais esportius. A més, com a “poble” que eren, cada colònia organitzava la seva pròpia festa major. Avui fa 127 anys, començaren els actes de celebració de la primera festa major de la plana de Sant Marc; la colònia que avui coneixem com a Viladomiu Vell, situada dins el terme municipal de Gironella.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-28http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-28A les onze del matí, una explosió de grisú a la mina Campos de Saldes causa la mort a 21 treballadors. Set anys abans, la mineria de l’Alt Berguedà ja havia patit un altre dia tràgic: el 10 d’abril de 1944, una explosió a la mina Clara de l'Espà matà a 34 persones. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-27http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-27“A una hora después de migdia ha fugit ja la campana nova de la botiga dels sabaters i de la vila de Berga cap amunt i dret a Queralt, ab la multitud d’hòmens i xicots a traginar-la i ab alguns carrillons de vi que hi faran en lo camí, en los descansos de tal pes”. Aquestes paraules les va escriure, avui fa 198 anys, el baró de Maldà al seu dietari “Calaix de sastre”. Aquell mateix dia també deixà explicat com havia anat un enterrament fet a l’església de Sant Joan i les desagradables i perilloses conseqüències del gran nombre d’enterraments que s’havien de fer aquells dies, en plena guerra del Francès (1808-1814): “se li ha fet lo funeral i enterro en esta iglésia de Sant Joan, portat lo cadàver en caixa cobert per quatre soldats. I sent tants los que s’hi han enterrat de tropa en esta iglésia i los que es continuen a enterrar, fan por a molts, sent ja les tombes plenes, reumàtica i húmeda la iglésia, de que no produèsquia tanta infecció de cadàvers una epidèmia, i així s’han obertes les portes per sa ventilació”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-26http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-26“¡Qué hermoso día! El pueblo despierta al son de las campanas anunciando la salida de la procesión. En la plaza de San Pedro se congrega la multitud para formar la comitiva, que no se disuelve hasta llegar al Santuario. Entre oraciones y cánticos, el pueblo agradecido va subiendo la montaña. Llegados, siguiendo la tradicional costumbre, nuestro Ayuntamiento nos obsequia con el típico chocolate y la ‘coca’. Después se oye misa. Se Saluda a la Virgen. ¡Es todo un pueblo que vive este día! Y debajo queda Berga, nuestra Ciudad. ¡Qué bella nos parece desde Queralt! No hay en ninguna otra parte del mundo un rincón tan hermoso como el nuestro”. Aquestes paraules sortiren publicades, el dia 25 d’abril de l’any 1942, festa de Sant Marc, al setmanari “Berga”. En el mateix article també s’explicava l’origen i l’evolució de la festa: “El día 19 de junio del año 1683, aterrorizado por los estragos que ocasionaba una gran plaga de langosta que cubría el espacio y destruía los trigales, el Consejo de la Villa trasladó en procesión la Virgen de Queralt a Berga para implorarle pusiese fin a tal desgracia. La Reina de Queralt oyó las súplicas de sus hijos e hizo que desapareciese para siempre la plaga de mortíferos insectos que tanto daño habían y hubieran causado. En acción de gracias, el pueblo bergadán quiso testimoniar a la Virgen tan gran favor, y desde entonces se fechó un día, SAN MARCOS, en el cual todo el pueblo fuese a postrarse a sus pies para darle gracias por su bienhechora protección. De esta manera, cada año y en tal festividad, tiene lugar la procesión de un todo pueblo que sube agradecido la montaña de Queralt a visitar a su Virgen. Desde la liberación de nuestra Ciudad (es refereix a l’arribada dels franquistes, el 2 de febrer de l’any 1939), ha vuelto a reanudarse esta tradición tan católica y bergadana, interrumpida solamente por los tres años de dominio rojo. Y este año, como los pasados, Berga vuelve a visitar a su Virgen en el trono de Queralt”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-25http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-25Avui fa 26 anys, la setena etapa de la “Vuelta” ciclista a Espanya finalitzà als Rasos de Peguera. El guanyador a la meta berguedana fou el francès Eric Caritoux. Darrere seu, 16 segons després, arribà l’espanyol Pedro Delgado, aleshores un ciclista encara força desconegut (més tard guanyà un Tour de França i dues vegades la “Vuelta”). El vencedor final d’aquella edició de la volta a Espanya fou el mateix ciclista que guanyà l’etapa dels Rasos. En segon lloc, a només 6 segons, quedà l’espanyol Alberto Fernández. L’últim lloc del podi final l’ocupà l’alemany Dietzen. “Perico” Delgado, que es vestí de líder en finalitzà l’etapa dels Rasos, acabà quart de la classificació general final. L’endemà d’aquella jornada de ciclisme, la crònica del diari “El Mundo Deportivo” qualificava la carretera de pujada als Rasos de Peguera d’ “infierno” i comparava les fortes pendents dels carrers de Berga amb els llegendaris murs del Tour de Flandes, una de les clàssiques més prestigioses del calendari ciclista internacional. Després de l’èxit d’aquella etapa –molt públic als quilòmetres finals i la sensació general que els Rasos era un final d’etapa de nivell “Tour”-, es parlà de l’opció de fer arribar, algun dia, una etapa del Tour de França a Berga, ja fos acabant als Rasos de Peguera o al santuari de Queralt. Finalment, l’idea no es féu realitat: acollir un final d’etapa del Tour costava i segueix costant molts diners i, a més, aleshores Berga i entorns no disposaven de les places hoteleres necessàries per poder rebre la llarga caravana de la cursa francesa.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-24http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-24Actualment, Berga té més de 17.000 habitants i en els carrers, places, botigues i habitatges de la ciutat s’hi parlen desenes de llengües. L’any 1900, la gran majoria de les prop de 6.000 persones que aleshores vivien a la capital berguedana tenien el català com a única llengua pròpia. Tanmateix, l’alcalde del moment (Ramon Díaz) defensava (segons consta en l’acta municipal del 23 d’abril de 1900) que els noms i les plaques dels carrers de Berga havien d’estar escrites en castellà. Segons ell, tots els actes de l’Ajuntament de Berga havien de fer-se amb l’ “idioma oficial” de l’estat espanyol (és a dir, el castellà) i afegia que pretendre “substituir unas placas o rótulos de calles que llevan el nombre en español por otras en catalán” havia de ser entès com “un atentado contra el idioma oficial que el Ayuntamiento debe usar en todos sus actos”. L’esmentat personatge considerava, a més, que catalanitzar els noms i les plaques dels carrers de Berga podia “dar aliento a elementos perturbadores de la Nación”, fet que ell no pensava facilitar.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-23http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-23Tres dies abans de la festa de sant Marc, el setmanari falangista "Berga" recordava als seus lectors quin era el deure del bon berguedà: "Acude, bergadán, a Queralt el día de San Marcos y pídele a la Virgen Patrona del Bergadán por la abundancia de las cosechas, por la paz en nuestra Patria, por el Reinado Universal de Cristo". A l’editorial de portada del número del “Berga” que sortí publicat el dia 22 d’abril de l’any 1944, els berguedans també podien trobar-hi la lectura de la situació política “nacional” i mundial del moment (postguerra a Catalunya i Espanya i fronts de batalla de la Segona Guerra Mundial a diferents punts del món) que feia i exposava el règim dictatorial imperant: “En las circunstancias actuales, sólo la unidad de la nación puede afrontar los problemas de todo índole que se presenten. La generación actual y las generaciones inmediatas de antes y mañana están pendientes de una solución extrema: o nacionalismo implacable o internacionalismo soviético (...) Permanecer entre dos aguas no es recomendable (...) Sólo queda una resolución para el bien de España y de los españoles todos: altos y bajos, pobres y ricos; el nacionalismo implacable a que aludíamos, la decisión de unidad de voluntad y esfuerzos bajo una bandera, con una intención y un mando supremo: España, la grandeza de España y el caudillaje español de Franco. Conviene considerar con reposo estas ideas clarísimas porque en esa trilogía citada reside el porvenir fecundo de España y la prosperidad y el sosiego de todos los españoles”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-22http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-22“Els queviures han pujat de preu d’una manera extraordinària fins a arribar a duplicar i triplicar el preu d’abans i es nota molta escassetat en alguns articles de primera necessitat, com és el pa, que es distribueix solament alguns dies de la setmana amb poca quantitat, i algunes vegades de molt mala qualitat”. Aquestes paraules les va escriure, al seu dietari, en plena Guerra Civil, mossèn Francesc Rodergas, de Berga. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-21http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-21“Violento movimiento sísmico, ocurrido el día 20 de abril de 1761, que cuarteó muchos edificios y derribó totalmente algunas casas y gran número de árboles, ocasionando algunas víctimas en Berga y su comarca”. Jacinto Vilardaga deixà escrit a “Efemérides Bergadanas” (llibre publicat l’any 1919) que, avui fa 249 anys, Berga patí les conseqüències d’un fort terratrèmol.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-20http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-20L’Espanya franquista afusella a Josep Maria Badia Sobrevias, alcalde de Berga entre els anys 1931 i 1933. Quan les tropes “nacionals” ocuparen la ciutat, el 2 de febrer de 1939, Badia no marxà a l’exili. Considerava que no havia de témer res: no creia que el fet d’haver sigut el primer alcalde de Berga durant els anys de la Segona República fos cap crim del qual s’hagués d’amagar o avergonyir. Tanmateix, just un mes després de l’arribada dels franquistes, fou detingut; el 21 de març el jutjaren acusat de “rebel·lió militar” i, poques setmanes després, el 19 d’abril de 1939, avui fa 71 anys, moria afusellat al camp de la Bota, el mateix indret –entre Barcelona i Sant Adrià de Besós, a tocar del mar- on foren assassinades, després de ser condemnades a mort pel nou estat franquista, unes 1.700 persones des del 15 de febrer de 1939 fins l’any 1952. En el moment de la seva mort, Josep Maria Badia, advocat, fill de l’Espunyola i membre d’ERC, tenia 45 anys. Com la majoria de les persones que moriren al camp de la Bota, les seves despulles foren traslladades al Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc, on els cossos dels afusellats eren abandonats en una mena de clot que alguns soldats franquistes tapaven amb terra i calç viva. Aquesta era la “justícia” de Franco. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-19http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-19Al seu dietari “Calaix de sastre”, el baró de Maldà comentava una anècdota viscuda en un enterrament fet a l’església de Sant Joan de Berga avui fa 198 anys: en plena cerimònia, va “entrar i eixir de la iglésia un gos com un ademán de plorar est difunt, que podria ser que fos son amo, com si sentís sa mort, haventse ja contat d’algun altre gos no voler-se moure del cadàver en prova de llealtat, i ádhuc morir de sentiment perdut a son amo, lo que no és en los gats i demés bèsties”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-18http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-18“L’aygua de las fonts de la Gratella, de la Rata y de Queralt raja térbola desprenent una fetor d’excrements que fa perillar la salut dels vehíns que s’en serveixen”. Aquesta notícia de denúncia sortí publicada, fa 111 anys, al quinzenari berguedà “Lo Pi de las Tres Brancas”. Per intentar solucionar el problema, la mateixa publicació apuntava el següent suggeriment: “No hi sería de més que l’autoritat municipal obrís una enquesta pera averiguar de ahont provenen las despullas orgànicas en descomposició arrastradas per ditas ayguas que poden ser causa de una epidemia infectiva”. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-17http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-17Eren dies de guerra: la Guerra Civil. També era Setmana Santa. A l’Espanya “nacional”, controlada per l’exèrcit franquista, les celebracions religioses eren les grans protagonistes d’aquells dies d’abril de l’any 1938. A la zona republicana no. “Per segona vegada no hem pogut celebrar la Setmana Santa públicament; ho hem fet privadament a casa absolutament sols (...) Per nostra població (Berga) no hi ha hagut novetats. Van arribant soldats, com també refugiats de l’Aragó i fins dels pobles acabats de prendre de Lleida. Han passat avui 9 avions. Algunes dones pel carrer ja parlaven d’agafar la roba i anar-se’n a fora i alguns estan força astorats pel que pot venir”. Aquestes paraules les va escriure, al seu dietari, mossèn Francesc Rodergas.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-16http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-16Avui fa 111 anys, el quinzenari berguedà “Lo Pi de las Tres Brancas” adreçava el seu article de portada “als obrers catalans”. Els volia explicar i fer entendre que el catalanisme comptava amb ells. Que també era el seu moviment: com a catalans, i com a treballadors, havien de tenir per bandera el catalanisme. Alguns dels fragments de l’article eren aquests: “Lo catalanisme no té preferencias per cap classe social (...) es lo renaixement d’una nacionalitat (...) pera’l catalanisme no hi ha pobres ni richs, ni travalladors ni burgesos, ni gent del camp ni gent de la ciutat, ni personas ignorants ni individuos intelectuals; pera’l catalanisme no hi han més que catalans, dignes tots de la mateixa estimació”. Més endavant, l’autor de l’article subratllava que “Lo catalanisme vol pera’l travallador benestar y cultura, vol que, com en las nacions cultas, se reglamenti ‘l travall, vol que intervingui dignament en la funció pública, vol evitarli la miseria que las desgracias, las malaltías ó la vellesa li ocasionan, vol favorir lo desenrotllo complert de las iniciativas y aptituds individuals, vol, en fi, que l’obrer realisi la seva funció social ab dignitat y ab gust”. Per si no havia quedat prou clar, el text insistia: “el moviment catalanista vol la dignificació de totas las classes, la prosperitat de tots los catalans, y pera Catalunya lo major grau de civilisació y cultura. Haveu d’esser catalanistas, perque aixís la vostra funció social tindrá un fi positiu y en vostra conciencia hi niará un ideal noble que vos dignificará, ja que, travallant pera’l renaixement de la patria, travallareu per vosaltres mateixos, pera la millora de la vostra classe social”. L’article –que primer sortí publicat al diari “La Renaixensa”- acabava amb unes paraules que volien tocar la fibra dels lectors: “Aprofitéu la primera ocasió que se vós presenti per donar ab tota l’ánima un bon crit de ¡Visca Catalunya! y ja veuréu quin disfrutar de goigs purs y delicats que entran fins al fons del cor, goigs que molts de vosaltres ja may havéu sentit. Vos sentiréu dignificats y vos sabrán greu los mancaments per omissió que al amor á la Patria haguéu pogut fer. Penséu sempre que la patria som tots, sou vosaltres, y que tot lo que per ella feu ho feu per vosaltres mateixos. Si voléu dignificar vostra classe y teniu veritables desitjos d’avansament, redimiu á Catalunya”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-15http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-15Francesc Macià proclama la República Catalana (“com a estat integrant de la federació ibèrica”) i, a Espanya, el rei Alfons XIII abandona el tron. A Gironella, celebrant aquests esdeveniments, un conjunt de persones entren a l’edifici de l’Ajuntament, agafen el retrat del monarca i el tiren balcó avall. Onze anys més tard, el 1942, el setmanari “Berga” (falangista) presentava i caracteritzava aquell 14 d’abril de 1931, i el conjunt del període republicà, amb les següents paraules: “Un reducido núcleo antireligioso y antinacional, siguiendo instrucciones de la masonería y del bolchevismo, logra en España un efímero triunfo con la implantación de una nefasta y segunda república, que duró seis años, y que se distinguió especialmente por sus principios marxistas y por su fobia anticlerical”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-14http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-14Avui fa 52 anys, els aficionats al futbol de la ciutat van poder gaudir d’un partit amistós que enfrontà, al camp de futbol de Berga, el C.D. Sabadell contra el C.D. Berga. Aleshores, els sabadellencs eren un dels millors equips de la Segona Divisió del futbol espanyol. El partit comptà amb la il·lustre presència, a la grada, de Ricardo Zamora, porter llegendari que defensà els colors de l’Espanyol, el Barça i el Madrid. Encara avui, el trofeu que premia al porter menys golejat de la lliga espanyola porta el seu nom futbolístic: Zamora.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-13http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-13Els berguedans estaven citats a les urnes (les berguedanes no: les dones encara no tenien dret a vot): era dia d’eleccions municipals. Eren els primers comicis que se celebraven des del cop militar que marcà l’inici (l’any 1923) de la dictadura de Primo de Rivera. A Berga, les dues candidatures més votades foren les de l’Ateneu Catalanista República i la Lliga Regionalista. Ambdues opcions aconseguiren set representants al consistori de la capital berguedana, però com que la candidatura republicana obtingué més vots, Josep Maria Badia, cap de llista dels republicans, passà a ser el nou alcalde de Berga. Dos dies després d’aquella jornada electoral, quan es van anar coneixent els resultats –les candidatures republicanes, especialment les d’ERC, foren les grans guanyadores-, Francesc Macià, la principal figura d’Esquerra Republicana Catalunya (partit fundat poques setmanes abans), proclamà la República Catalana “com a estat integrant de la Federació Ibèrica”. Aquell mateix dia, també fou proclamada la república a Espanya.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-12http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-12A Sant Jaume de Frontanyà comença una nevada que s’allargà tres dies. Després de tantes hores de neu, en aquest poble de l’Alt Berguedà –actualment el municipi menys poblat de Catalunya- s’hi acumulà un gruix d’entre tres i quatre pams de neu. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-11http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-11El Berguedà pateix un dia tràgic: 34 persones moren a la mina Clara de l’Espà (Saldes) degut a una explosió de grisú. La majoria de les víctimes mortals foren miners que arribaren a l’Alt Berguedà provinents de Serón, un poblet de la província d’Almeria. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-10http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-10Els veïns i treballadors de Cal Rosal veuen arribar, per primera vegada, un tren a la colònia. Dos anys després de posar-se en funcionament el tram de ferrocarril que unia Manresa i Puig-reig, el carrilet allargà el seu recorregut fins a l’estació d’Olvan-Cal Rosal. Disset anys més tard, el 1904, aquesta línia de ferrocarril ja arribava fins a Guardiola de Berguedà. El Berguedà tingué tren fins a principis dels anys setanta. El 1972 deixà de funcionar el tram Guardiola-Cal Rosal i l’any següent, el 1973, el Baix Berguedà també digué adéu al Carrilet. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-09http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-09Els equips de futbol del Berga i la Pobla de Lillet disputen, a Guardiola de Berguedà, el partit de tornada de la final del campionat comarcal de “Balompié”. A l’anada havien empatat a dos gols. En el partit jugat a Guardiola saltà la sorpresa: s’imposaren els jugadors de La Pobla per tres gols a zero. L’encarregat d’escriure la crònica del partit al setmanari “Berga” fou molt crític amb el joc i el rendiment mostrat pels futbolistes de la capital berguedana: “Diría mentira si hubiese visto en mi vida peor equipo que el de ‘Berga’(...) Parecían once hombres que por vez primera se lanzan en un terreno de juego. Una delantera que no ligaba ni un solo pase: parecía que sus componentes jugaban al ‘escondite’ (...) la ‘gandulitis’ junto con la ‘mala pata’ y ‘fallos’ fueron la causa de hacer reir a cualquier ser humano que se encontrase presenciando esta final”. Contra aquell Berga tan decepcionant, “La Pobla ganó por algo que jamás el equipo de ‘Berga’ comprenderá: ganó por este entusiasmo de once muchachos que por vez primera participan a una competición y llegan hasta la final, por una moral digna del mayor elogio y además por esta disciplina que encierra el deporte de competición (...) ¿Son mejores que el equipo de Berga? No! Y de ello estoy segurísimo, pero para ganar encuentros la moral es uno de los mejores elementos”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-08http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-08“No sent esta terra de palmes, no se n’han vistes ningunes a beneir i portar en les mans los sacerdots en lo cant de la Passió, com així en esta iglésia de Sant Joan, fora d’alguns, molt pocs, i petits rams de llorer i servit per la benedicció altres herbes odoríferes, d’estes espígol, que exalava molt bon olor”. Era diumenge de Rams i el baró de Maldà explicava, al seu dietari “Calaix de sastre”, com va viure el dia i com es preparava i què n’esperava d’aquella Setmana Santa de l’any 1811: “se parla si hi haurà professó de Semana Santa, no sabent-se si en Dijous o Divendres Sant, que quedava suspesa fer-se des de tota esta broma de gavaigs (fa referència a la guerra que havia començat el 1808, la del Francès). Veurem que tal serà esta professó de Berga i així en son modo pareixent-nos veure a una de les tants lluïdes professons de Semana Santa en Barcelona, quan llavores estàvem tots quiets i libres dels saions francesos, lo mateix que dir los jueus; que en son irreligionari, cruel i inhumà obrar nos ho són. I per lo tant ab les maces los xicots, i gent gran en los fassos, que en lo dimecres vinent entren picar los caps de tots los francesos com ja diem dels jueus”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-07http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-07A Viladomiu Nou (Gironella) se celebra la inauguració de la reconstrucció de l’església de la colònia. Durant la Guerra Civil de 1936-1939, aquest edifici patí moltes destrosses i, acabada la guerra, calgué reconstruir-la. Aprofitant aquella jornada de festa, molts nens i nenes de Viladomiu Nou i el Guixaró (colònies que eren propietat del mateix amo) van rebre la primera comunió. A partir del mes de febrer de 1939 (quan les tropes franquistes arribaren al Berguedà i ocuparen el conjunt de Catalunya), i fins que l’església quedà reformada, les misses i celebracions religioses de Viladomiu Nou es feren al teatre de la colònia. En aquest espai provisional, els fidels i veïns havien de portar-se cadires de casa seva per poder seure durant les llargues misses d’aquells temps. Com que l’Església catòlica era un dels pilars fonamentals de la nova Espanya franquista, les esglésies foren ràpidament reconstruïdes després del final de la guerra.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-06http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-06“Aprofitem lo temps perque ‘ls jorns de retart se’ns tornaran més endavant anys d’espera. Que s’acoblin depressa sota la mateixa honrada bandera del Catalanisme tots los que sentin fástich d’un estat de cosas vergonyós y miserable, tots los que sentin esperansas d’un pervindre honrat y digne; tots los que desitjin l’ennobliment segur y definitiu d’aquesta terra, que mereixentse millor sort de la que té, la vol obtenir encar que sia al preu de dolorosos sacrificis. Que l’hora de la prova suprema’ns trobi á tots formant un sol cos y travallant ab lo dalit d’una sola ánima. Visca Catalunya pels catalans!”. Feia poc que Espanya havia perdut Cuba, Puerto Rico i Filipines i, contra la situació de decadència i pessimisme que afectava l’estat espanyol, a Catalunya anava prenent cada vegada més força el catalanisme, un moviment social, polític, cultural i de reivindicació nacional que començà a prendre forma a la segona meitat del segle XIX i que segueix viu a la Catalunya actual. Les paraules citades formen part de l’article de portada, titulat “Visca Catalunya!”, del número del quinzenari berguedà “Lo Pi de las Tres Brancas” que sortí publicat avui fa 109 anys.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-05http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-05“Són tants los famèlics en el dia, com en esta vila de Berga, i més de dones i criatures, ab sos bocinets que demanen, que ja una pesseta de quartos que cada dia descanvio en casa d’en Mixot, encara no acabat lo matí ja no me’n queda cap en la butxaca, i així tenir luego que descanviar altra pesseta, ja estant-ne d’estes prou escassos los expatriats com nosaltres, que no anam gens sobrats, i així ben culpables molts que les gasten supèrfluament en vestits currutacos i indecents, en jocs, saraus i altres coses que l’autor calla, de menos indecents i escandaloses, en los saraus que s’han fet, ben ajenos, en estos atribulats temps de guerra, a la religió i a la humanitat, la que més gemega i plora en faltar-los l’aliment o el nostre pa de cada dia, apretant-los cada dia més la fam, i així tants famèlics que anden per Catalunya casi sens camisa ni roba en quants los han saquejat i cremat-los les cases los francesos”. Eren dies de guerra, la guerra del Francès (1808-1814), i el baró de Maldà explicava, escrivint-ho al seu dietari “Calaix de sastre”, la misèria que veia passejant pels carrers de Berga.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-04http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-04Se celebren les primeres eleccions municipals democràtiques després de les llargues dècades franquistes. Tan sols un mes més tard de l’última cita electoral (unes eleccions espanyoles), els berguedans tornaven a acudir les urnes per tal d’elegir els governants del seu municipi. A Berga, amb una participació del 73% del cens electoral, els guanyadors d’aquestes eleccions municipals foren els integrants de la candidatura “Per Berga i per Catalunya”, encapçalada per Jaume Farguell, que obtingué 7 regidors i el 40’3% dels vots emesos. Darrere seu quedaren l’Entesa Democràtica de Berga, amb 6 regidors i el 33’9% dels vots; la UCD-Centristes de Catalunya (candidatura encapçalada per Joan Noguera, alcalde de la ciutat des de l’any 1958 fins aleshores), que aconseguí 3 regidors i, per últim, l’opció “Santa Eulàlia, Candidatura independent”, que, amb el 7’8% dels vots, assolí 1 regidor al consistori de la capital berguedana. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-03http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-03El Berguedà viu una gran jornada de ciclisme. A primera hora del migdia, Gironella acull el final del primer sector de la tercera etapa de la Setmana Catalana. A la tarda es disputa el segon sector: una contrarellotge entre Casserres i Queralt. A la línia d’arribada situada a l’aparcament del santuari de Queralt, el guanyador fou Eddy Merckx, el millor ciclista de la història. Darrere seu quedaren classificats ciclistes com Luís Ocaña, J. Zoetemelk o F. Gimondi, altres grans noms del món de la bicicleta. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-02http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-02Neix, a Peguera, a la masia de cal Peron, Ramon Vila Capdevila, llegendari maqui català. Després de combatre al front a la Guerra Civil i participar, a França, en les accions de la Resistència contra el nazisme, Vila continuà la seva lluita contra el feixisme en acabar la Segona Guerra Mundial: des de l’any 1946 fins el 1963 lliurà la seva vida al maquis; guerrillers que es movien i actuaven clandestinament per tal d’atacar, debilitar i contribuir a fer caure el règim franquista. Al llarg de la seva controvertida vida –la premsa franquista el titllava de criminal i delinqüent mentre certs sectors antifranquistes el veien com un heroi-, Ramon Vila Capdevila fou conegut amb diversos sobrenoms: Maroto, Passos Llargs, Llaugí, Jabalí, Lleig o Caracremada, denominació creada i repetida per les forces de repressió franquistes. L’anomenaven així perquè, de petit, a la família Vila Capdevila se’ls cremà la casa. En aquest incendi, el futur maqui va veure morir una germana i ell mateix patí unes cremades que li marcaren la cara per sempre més. Malgrat que, als anys cinquanta, l’activitat dels maquis tendí a decaure (la majoria de guerrillers havien sigut víctimes de la repressió o abandonaren la lluita en veure que les seves accions no feien caure el règim), Ramon Vila seguí actuant fins el dia de la seva mort: la nit del 6 al 7 d’agost de l’any 1963, el Maroto morí dessagnat (víctima dels trets de la Guàrdia Civil) a tocar de la masia de la Creueta del Perelló, a Castellnou de Bages.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-01http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-01Un nou número del setmanari “Berga” sortia al carrer amb una portada on destacava el titular “Abril, mes español”. Amb lletra més petita s’explicava perquè l’abril que estava a punt de començar havia de ser entès com un mes “genuinamente español”: “para la juventud española de nuestro tiempo, abril es un mes simbólico, ardiente, unànime. En su día primero, España conmemora solemnemente, gallardamente, el clarinazo anunciador de su hora victoriosa”. El setmanari volia recordar que fou el dia 1 d’abril de l’any 1939 quan –“cautivo y desarmado el ejército rojo”- Franco donà per finalitzada la Guerra Civil espanyola. Aprofitant la commemoració del “día de la Victoria”, l’article adreçava aquestes paraules als berguedans: “A los seis años de concluir la guerra civil, la idea acariciada con mayor interés por todos los españoles es la de reafirmar nuestra Paz frente a toda insidia y toda conjura. Ante un mundo loco que se desangra, frente a las imágenes desesperadas que esa Europa en crisis nos ofrece, nuestro país presenta el aspecto envidiable de quien goza de una serena y segura actividad (...) Sin temor a equivocarnos, podemos aseverar que en esta difícil hora por la cual atraviesa el orbe entero, España es uno de los países que se encuentran en mejor situación (...) España es una reserva moral y material para contribuir a la reconstrucción de ese desangrado mundo”. Obviant les misèries de l’Espanya de postguerra, el text continuava amb aquestes alliçonadores paraules : “Es inútil todo intento de tergiversar la auténtica verdad española (...) Y esta verdad –esta verdad que no puede negarse- es que mientras el mundo en guerra, ya vencidos o vencedores, se debate en una innegable anarquía, hay que recurrir a nuestro pueblo para que éste contibuya (...) en la reconstrucción de ese mismo mundo que, a veces, intenta, con terquedad infantil, cerrar sus oídos y sus ojos a las concluyentes razones de nuestra manera de ser (...) En fin, que en este mes español, en este mes de abril de simbólico alarde pacifista, de unidad, la España que ha conseguido elevarse, por si misma, al rango que le corresponde, pide a Dios que el mundo entero tome su ejemplo”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-31http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-31“Aneu á votar: la patria vos en quedará sempre altament agrahida. Feu foch al Caciquisme. L’elector que ‘s ven el vot es prepara un ápat pel día, y la gana per l’endemá y l’esdevenir. L’emetre ‘l vot es una obligació primordialíssima de tot ciutadá; el qui no vota no mereix protecció del Estat. Voteu pel bé de la patria y votareu pel bé de cases vostres. Qui’s ven el vot rebaixa sa dignitat. El ciutadá que no’s preocupa d’eleccions es una pedra posada en mitj del camí per hont marxa la patria, fa no més que destorbarla. Si no hem votat, som injustos al queixarnos contra ‘l govern. Anéu a votar, pro vigileu que la vostra voluntat sigui respectada, y aborriu als qui vulguin falsejarla”. Aquestes paraules sortiren publicades, avui fa 103 anys, al quinzenari berguedà “El Cim d’Estela”. S’acostaven eleccions i aquesta publicació feia campanya contra el caciquisme i a favor de “Solidaritat Catalana”, una candidatura que unia a un gran conjunt de partits i entitats catalanistes.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-30http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-30Al seu llibre “Efemérides Bergadanas”, publicat l’any 1919, Jacinto Vilardaga deixà escrit que a Berga es començaren a cultivar patates, per primera vegada, el dia 29 de març de l’any 1807. La patata és un tubercle d’origen andí que no arribà a la Península Ibèrica fins a mitjan segle XVI. A partir de llavors, lentament, anà expandint-se per Europa, però no fou fins el segle XVIII que les patates esdevingueren un aliment habitual i quotidià per a les classes populars. A Berga, segons Vilardaga, les primeres patates no es començaren a cultivar fins a principis del segle XIX. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-29http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-29Neix, a Liverpool (Anglaterra), José Enrique de Olano y Loizaga, “el Conde de Fígols”. Olano fou el principal propietari de les explotacions mineres del Berguedà durant el primer terç del segle XX: l’any 1895 adquirí les mines de Fígols i el 1911 promogué la creació de l’empresa “Carbones de Berga”. Entremig, impulsà l’arribada del tren a l’Alt Berguedà (el 1904, el “carrilet” ja feia parada a Guardiola) i va rebre, l’any 1908, a mans del rei espanyol Alfons XIII, el títol de comte de Fígols. Políticament, Olano fou un home molt conservador, fins i tot reaccionari: participà en el joc polític del caciquisme, es negà sempre a dialogar amb els obrers i sindicats respecte possibles millores en les condicions de vida i treball dels “seus” miners i, finalment, donà suport al cop d’estat i a la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). José Enrique de Olano y Loizaga morí l’any 1934. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-28http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-28Els carlins ataquen Berga. A les vuit del vespre, les tropes carlines, comandades per Martí Miret i Francesc Savalls, estaven situades a la Roca de la Pila, a prop d’on ara hi ha l’escola de Sant Joan. El seu objectiu era conquerir el castell de Sant Ferran. Entre les nou i les deu de la nit ho aconseguiren: Berga queia en mans carlines. Els habitants de la vila patiren les conseqüències de la batalla: foc, ferits, cases destruïdes i afusellaments. Eren dies de guerra: la Tercera Guerra Carlina, que a Catalunya es donà per acabada a finals de l’any 1875. Després d’aquesta batalla del dia 27 de març de l’any 1873, l’evolució del conflicte no fou favorable als carlins i no van poder consolidar el seu control sobre la capital berguedana. Com ja havia passat en les dues guerres carlines anteriors, a la Tercera Guerra Carlina els carlistes tornaren a perdre. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-27http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-27Comencen les obres de construcció de l’església de Cal Pons (Puig-reig). Aquest edifici religiós és tan gran i solemne –tenint en compte que “només” és una església de colònia- que, fa més de cent anys, fou anomenat la “catedral de l’Alt Llobregat”. Les esglésies eren un més dels serveis i equipaments que els amos de les colònies feien construir en aquests nuclis industrials on tot era propietat de l’empresari. Cada colònia tenia la seva església i el seu capellà. El capellà era una figura fonamental en l’ordre social de les colònia. Ell coneixia els treballadors i podia informar a l’amo del comportament, actituds, preocupacions i angoixes d’aquests. El capellà, per tant, era l’ull vigilant de l’amo i, a la vegada, des de l’altar o en el dia a dia a la colònia, podia exercir d’intermediari entre el propietari i els treballadors, ja fos per remarcar les “bondats” de l’amo i legitimar i justificar l’ordre social existent o, per contra, per intentar obtenir del propietari un gest, o un tracte de favor, envers alguna família o treballador en particular.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-26http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-26Ahir, la Volta a Catalunya passà per terres berguedanes. Fa 33 anys, la nostra comarca fou l’escenari on es disputà l’última etapa de la desapareguda Setmana Catalana de ciclisme, aleshores una competició de gran prestigi. Al matí es féu el primer sector d’aquella 5a etapa: Santa Eulàlia de Ronçana - Gironella (110 km). A la tarda arribà el plat fort de la “Setmana” de l’any 1977: una contrarellotge, de 25 km, entre Casserres i el Santuari de Queralt, passant per l’Espunyola i Berga. El guanyador a Queralt, i també vencedor de la classificació general definitiva de la prova, va ser el belga Freddy Maertens, un dels millors ciclistes mundials de la segona meitat dels anys 70, quan el ciclisme vivia una època d’or. En el palmarès de Maertens destaquen dos campionats del món, una “Vuelta” a Espanya i moltíssimes etapes de competicions de prestigi com el Tour de França o el Giro d’Itàlia. A les dures rampes de la pujada a Queralt, Maertens va poder imposar-se al també belga Eddy Merckx, guanyador de les dues edicions anteriors de la Setmana Catalana i propietari del millor palmarès de la història del ciclisme. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-25http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-25“Com exèrcit en ordre de batalla, la solidaritat s’ha mogut ab la magestat d’un poble que vol rescatar sa sobirania y enfront d’ella s’ha redressat un altre conjunció de forses, les arreplegues del centralisme, acoblant desde l’anarquista criminal fins al últim conservadoret caciquista, pera a plantar cara á la creuhada de la Patria (...) la passió anticatalana que vol continuar alimentantse de nostres suhors, consolidant organismes parássits de la nostra vida”. S’acostaven eleccions i el quinzenari berguedà “El Cim d’Estela” feia campanya a favor de “Solidaritat Catalana”, una candidatura unitària del catalanisme polític que agrupava a diferents partits i entitats del món catalanista. El fragment citat forma part de l’article “Despertevos y decidiu”, publicat ara fa 103 anys. Una altra de les parts d’aquest text estava dedicada a subratllar que “Solidaritat Catalana” se situava a les antípodes de les pràctiques, i els polítics, caciquils que, fins aleshores, havien dominat el panorama polític berguedà, català i espanyol: “els qu’ han vingut mercadejant ab la bona fé del poble catalá veuhen descovertes per sempre ses males arts y caygut pera no alsarse ‘l seu poder absolutista y crudel, y per aixó intentan l’últim esfors, ajuntant ses forses escadusseres y decrépites (...) y en llur impotencia jugan la darrera sort del afalach y de la promesa incumplible”. L’autor acabava l’article d’una manera contundent: “ó ab Catalunya ó contra Catalunya. No més hi ha dos camps: els que volen nostra prosperitat y riquesa, els que lluytan per la reconstitució del nostre dret y de la llibertat que ‘ns es característica, d’una banda; y de l’altre, els laboradors constants de nostres desgracies, els butxins de nostra Patria, els explotadors que ‘ns roban la vida. Devant dels dos exercits que s’acostan, no podém restar adormits, que va á resoldres definitvament nostra dignitat y nostra vida. Cal desvetllarse y sense reserves, ab el cap alt y’l front seré, entrar á una de les dúes files: ó ab la Solidaritat á lluytar per Catalunya, ó ab el caciquisme centralista á fer guerra á Catalunya. Desvetlleuvos y determineu lo que us convé. Decidiuvos d’una vegada”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-24http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-24Mossèn Francesc Rodergas, de Berga, escriu al seu dietari: “Setmana Santa. Durant aquesta setmana, a la població poques coses de relleu han passat: solament que continua la falta d’aliments i les ‘mestresses’ es veuen apurades per portar pa i altres coses a la taula”. Malgrat que era Setmana Santa, les processons i celebracions religioses no eren les protagonistes de l’actualitat berguedana. A la Catalunya republicana, en plena Guerra Civil, la religió no hi tenia lloc. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-23http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-23Un incendi destrueix la casa consistorial de Berga, que aleshores ja estava situada a la plaça de sant Pere. L’edifici del govern municipal de Berga forma part d’aquesta plaça, antigament dita Cremada o de la Constitució, des de l’any 1580. Després de l’incendi del 22 de març de l’any 1798, l’ajuntament fou reconstruït. Més de cent anys més tard, el 1930, l’edifici tornà a ser remodelat: quedà feta la façana, i el balcó, que avui podem observar des del bell mig de la plaça de Sant Pere.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-22http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-22Fa 30 anys, les nits electorals no avançaven a tanta velocitat com les d’ara. Molts ciutadans no sabien els resultats de l’escrutini fins l’endemà, quan els diaris, la ràdio o la televisió els informaven dels resultats dels comicis. Avui fa trenta anys els berguedans es despertaren amb els resultats de les primeres eleccions catalanes celebrades des dels anys de la Generalitat republicana. I els resultats foren sorprenents: hom pensava que les “esquerres” guanyarien i, contra pronòstic, el partit més votat fou CiU, liderat per Jordi Pujol, que obtingué 753.000 vots (el 27’8% dels vots emesos) i 43 escons en el conjunt de Catalunya. A continuació, les candidatures que recolliren més vots foren PSC-PSOE (607.000 vots i 33 escons); PSUC (507.000 vots, 25 escons); UCD (18 escons); ERC (240.000 vots i 14 escons) i, per últim, també va obtenir representació el Partido Socialista de Andalucía-Partido Andaluz (72.000 vots i 2 escons). Al Berguedà, els resultats foren força diferents. Amb una participació del 66’3% del cens electoral (5 punts més que en el conjunt de Catalunya), el partit més votat també fou CiU, però amb molta més diferència (obtingué el 41’5% dels vots). Darrere seu quedaren el PSOE (13% dels vots), el PSUC (11’3), la UCD (11) i ERC (també amb un 11% dels sufragis dels berguedans). A la capital berguedana, amb una participació del 65%, també guanyà CiU, que aconseguí el 37′3% dels vots. A diferència dels resultats comarcals, la segona llista més votada a Berga fou ERC (14′4%). A continuació quedaren PSC, 14; PSUC, 11′1; i UCD, 9′6. També fou destacable el resultat aconseguit per la candidatura de Nacionalistes d’Esquerra, que recollí el 6′7% dels vots emesos a la capital del Berguedà.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-21http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-21Avui fa 191 anys, alguns avianencs van veure arribar un grup de Mossos d’Esquadra que portaven un cap tallat. Era el cap del “Moreno d’Avià”, un lladre que havia estat decapitat dies abans. El seu cap tallat fou col·locat a sobre d’un pal que quedà instal·lat a la Creu d’Avià: l’estat volia deixar clar als veïns que “qui la fa, la paga”. Es tractava d’escarmentar al conjunt de la població i fer entendre que la “justícia” respondria amb tota la duresa que fes falta contra els delinqüents i criminals. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-20http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-20Queda obert al públic el parc del Lledó de Berga. Els actes d’inauguració d’aquest ampli espai verd de la ciutat foren presidits per l’alcalde del moment, Jaume Farguell. El dia abans, fou inaugurada l’oficina de turisme de Berga, ubicada on avui hi ha l’espai d’interpretació de la història de la ciutat. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-19http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-19El “Calaix de sastre“ és un extensíssim dietari escrit per Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, entre les dècades finals del segle XVIII i els primers anys del XIX. El 1812, en el marc de la guerra del Francès, el baró de Maldà vivia a Berga. El 18 de març d’aquell any va dedicar unes línies del seu dietari a explicar com havia anat, meteorològicament parlant, el dia: “Ha amanescut lo cel entelat, clar, i així lo sol, però molt fred com en lo cor de l’hivern i temps borrascós com de lluna de març. Mes, per ara, per més núvols, no volen donar aigua, que ja molt convindria i més en les terres avall, que ja és molta la necessitat de la pluja. En lo matí a quarts d’onze ha caigut alguna petita volva de neu, continuant después lo cel així entelat; i en la tarda, part serè ab vent fred, si bé no fort, ab alguna rufa de núvols”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-18http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-18Com ara, a principis del segle passat la prostitució era un tema que provocava constants debats, discussions i polèmiques. A Berga, l’any 1912, obrí les seves portes un nou prostíbul situat a l’edifici de cal senyor Andreu, al carrer Pinsania, a la part alta de la ciutat. La propietària del local presentà a l’Ajuntament de Berga una instància sol·licitant permís per obrir aquesta “casa de lenocinio ó pupilas”, però la Junta de Sanitat Local no li concedí. Un dels motius apuntats per la Junta per denegar aquest permís fou la ubicació de cal senyor Andreu: molt a prop de fàbriques i tallers on “encuentran ocupación un sin número de jóvenes obreras que diariamente recorren el camino en que está situada la casa del Sr. Andreu á las cuatro de la madrugada para empezar el trabajo á las cinco y á las ocho de la noche en que lo terminan”. En rebre la resolució negativa de la seva sol·licitud, la propietària del local decidí respondre a l’Ajuntament mantenint obert, i en funcionament, el prostíbul i, a la vegada, presentant diferents recursos. Contra aquesta actitud de la propietària, el 16 de març de l’any 1912, l’alcalde de Berga decretà el tancament de la casa i imposà, a la propietària, una multa de 25 pessetes per cada home que entrés a les habitacions de cal senyor Andreu. L’endemà (17 de març), malgrat tot, les visites continuaren: aquell dia, una quarantena de clients feren ús dels serveis de la casa i, fins i tot, algun visitant apedregà un sereno que passava per allà. Finalment, l’estiu d’aquell mateix any 1912 la propietària del local –farta de multes i prohibicions- decidí tancar el prostíbul de cal senyor Andreu.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-17http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-17Malauradament, d’accidents laborals n’hi ha hagut sempre. Avui fa 104 anys, el quinzenari “El Cim d’Estela” informava d’un accident mortal esdevingut, pocs dies abans, a la fàbrica Asland del Clot del Moro: “en la fàbrica de ciments de la Pobla de Lillet, dies enrera, dos vagonetes arrollaren al treballador Amadeo Bosch, deixantlo tan mal parat que morí al cap de breus moments”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-16http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-16Eren dies de Quaresma i també de guerra. La guerra del Francès. El baró de Maldà ens explica com trampejaren aquesta situació els berguedans del moment: “Segons avís de Sa Santedat, comunicat per l’il·lustríssim Sr. Vicari general castrense als militars, sols queden exceptuats dels dejunis de Quaresma los quins estan en lo ben fatigós exercici en esta llarga i cruel guerra, mes no los d’assiento en les guarnicions de les places, com així en est castell de Berga, devent dejunar en los divendres i dissabtes i en los quatre dies de la Setmana Santa”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-15http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-15Surt publicat el primer número del setmanari “Berga”, editat per la secció local de F.E.T y de las J.O.N.S, el partit únic de la dictadura franquista. Des de llavors i fins a la primera meitat de la dècada dels cinquanta, aquest setmanari s’adreçà als berguedans per informar-los de l’actualitat local, comarcal i espanyola i, també, per justificar, legitimar i exaltar, permanentment, a Franco i la seva “Nueva España”. A la portada d’aquest número inicial destacava la forma com el setmanari es presentava de cara a la Verge de Queralt demanant-li protecció: “Aceptad, Señora, el ofrecimiento; proteged y bendecid su labor. Por la España Católica, Una, Grande y Libre; y por Franco, Glorioso Caudillo”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-14http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-14Als anys cinquanta, el passeig de la Pau de Berga mostrava un aspecte ben diferent de l’actual. Fou a la dècada dels seixanta que aquesta via –actualment, un dels punts més cèntrics de la ciutat- va anar prenent la forma (amb els habitatges, la doble carretera i el passeig entremig) que presenta en aquests moments. Fa 53 anys, “la Caixa” adquirí els terrenys on ben aviat féu construir els popularment anomenats “pisos de la Caixa”, situats a la part inferior del passeig de la Pau.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-13http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-13Avui fa deu anys, els berguedans estaven citats a les urnes: era dia d’eleccions espanyoles. A Espanya, el partit més votat en aquests comicis fou el PP, que obtingué 183 diputats (majoria absoluta al congrés dels diputats) i el 44’5% dels vots emesos. A Catalunya, amb una participació del 64% dels ciutadans amb dret a vot, el partit més votat fou el PSOE (1’1 milions de vots i 17 diputats). Darrere seu quedaren CiU (970.000 vots i 15 diputats), PP (770.000 vots i 12 diputats) i ERC i ICV, amb un diputat per cada una d’aquestes dues candidatures. A la nostra comarca, el 66’5 dels berguedans i berguedanes amb dret a vot exerciren el seu sufragi. Al Berguedà, el partit més votat fou CiU (45’8% dels vots), seguit del PSOE (25’1%), el PP (13’3), ERC (10’8) i ICV (2% dels vots emesos al Berguedà). A la capital berguedana, amb una participació del 62’8%, els resultats foren força similars als del conjunt de la comarca: CiU també fou l’opció que recollí més suport (41’6% dels vots) i la resta de formacions també tingueren un percentatge de vot semblant: PSOE (26’5), PP (13’9), ERC (12’1) i ICV (2’7).http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-12http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-12“Passa el febrer amb una bonança primaveral. Sembla el maig. Fins els arbres es revifen. De sobte, de l’11 al 12 de març cau una nevada terrible que arriba als 50 cm d’espessor. Autos i camions no poden córrer durant cinc dies”. Jaume Fàbregas, veí de la Pobla de Lillet, va deixar escrites aquestes paraules l’any 1935. Com es pot veure, fa 75 anys, els veïns de la Pobla de Lillet van viure una nevada semblant a la d’aquest dilluns 8 de març del 2010.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-11http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-11“A Capolat y Castellar del Riu se preparen concorregudes casseres pera matar els dos senglars que corren per aquells termes”. Aquesta notícia sortí publicada, fa 103 anys, al quinzenari “El Cim d’Estela”. A principis del segle passat, el Berguedà tenia una població de senglars molt menys nombrosa que l’actual. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-10http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-10Tomàs Viladomiu i Bertran adquireix una parcel·la de terra on poc després, a partir del mes de juny d’aquell mateix any, féu construir la fàbrica i la colònia tèxtil de Viladomiu Vell (Gironella). L’impulsor d’aquest nucli industrial –antigament anomenat la plana de Sant Marc- era fill de Sallent, localitat d’on fou alcalde. Després de participar en diferents negocis tèxtils, Tomàs Viladomiu va decidir que volia invertir els seus estalvis, i la seva experiència, en un nou negoci més ambiciós: crear una gran fàbrica tèxtil i, al costat, construir-hi habitatges i serveis pels treballadors de la mateixa empresa. En definitiva, volia fer néixer una colònia industrial. Tenint aquest objectiu en ment, buscà un bon lloc, a tocar del Llobregat, per edificar la colònia. Es decidí per l’actual emplaçament de Viladomiu Vell perquè era un terreny ampli, barat i molt proper al riu. Tres anys després de la compra dels terrenys, el 1871, la nova fàbrica ja funcionava. En aquells primers anys de vida de la colònia, els treballadors de la plana de Sant Marc dormien al segon pis del mateix edifici fabril on treballaven.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-09http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-09“En est terreno (Berga) comença ja la verdor en los camps, pareixent que continuaran bé en pujar los blats, ordis, faveres, etc., puix que segons aquell refrà català ‘any de neu, any de Déu’”. Avui fa 199 anys, el baró de Maldà va escriure aquestes paraules al seu dietari “Calaix de sastre”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-08http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-08Comencen tres dies de vaga que afecten la gran majoria de fàbriques i colònies tèxtils del Berguedà. A moltes indústries, la participació dels treballadors i treballadores en aquestes jornades de vaga fou tan activa i majoritària que hagué d’aturar-se la producció. En aquesta vaga, les principals reivindicacions dels obrers eren les següents: establir un salari mínim de 800 pessetes diàries i un augment salarial del 16%; fixar la setmana laboral de 42 hores i 30 dies de vacances anuals garantits; drets sindicals; mesures contra la discriminació de la dona en l’àmbit laboral i, per últim, acordar que en les reunions i negociacions dedicades a discutir, i intentar resoldre, la situació de crisi que patia el sector del tèxtil hi fossin presents el govern, la patronal i, també, els sindicats. Aquests dies de vaga i reivindicacions laborals de fa 31 anys els hem de situar en un context marcat per una forta crisi econòmica; la inestabilitat i les incerteses generades pel procés polític de l’anomenada Transició i, sobretot, pels creixents símptomes de crisi que afectaven el sector tèxtil berguedà, un dels dos grans pilars (juntament amb la mineria) de l’economia berguedana del moment. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-07http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-07Avui fa 28 anys, els veïns de Sant Julià de Cerdanyola estaven citats a les urnes. No era dia d’eleccions catalanes, espanyoles o municipals. Havien de decidir si volien continuar formant part del municipi de Guardiola de Berguedà o si, en canvi, preferien que el seu poble, Sant Julià de Cerdanyola, esdevingués un municipi independent. En aquell referèndum, la majoria d’habitants de Sant Julià votaren a favor de la independència del seu poble. Aquesta voluntat majoritària, però, no es féu realitat fins l’any 1993. Entremig, feren falta moltes converses, gestions, reunions, tràmits i, fins i tot, recursos al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè, finalment, la voluntat popular esdevingués un fet. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-06http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-06Un mes després de l’ocupació franquista, Avià veu desaparèixer noms i plaques de carrers que homenatjaven a figures dels derrotats: “rojos” i “separatistas” que, segons les noves autoritats, havien de ser arrencats del paisatge i la memòria de la “Nueva España de Franco”. Per exemple, els carrers Francesc Macià, Pi i Margall, Durruti i Ascaso recuperaren el nom que havien tingut abans de ser rebatejats a l’inici de la Guerra Civil: Abat Oliba, Padró, Portal i carretera. També foren arrencades les lletres que, fins al final del conflicte, donaren nom a l’escola d’Avià: “Ferrer i Guàrdia”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-05http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-05Mor Antoni Ribera i Maneja, un dels grans músics de la història del Berguedà. El mestre Ribera no va néixer a la comarca, però sempre se sentí molt lligat a la terra d’on procedia la seva família. Com a músic, estudià a Alemanya, participà en festivals de prestigi com el de Bayreuth i dirigí orquestres com la Simfònica del Liceu. L’any 1916, quan se celebraren els actes de coronació de la Mare de Déu de Queralt, Ribera composà l’himne a la Verge que s’estrenà, el mes de setembre d’aquell any, a la plaça Sant Pere de Berga.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-04http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-04“Cinco años de paz, de resurgimiento económico y de mejoras sociales en medio de un mundo en guerra, a pesar de las intrigas exteriores, constituye un timbre de eficacia y de sabiduría que nadie sinceramente nos podrá discutir”. Eren dies de postguerra i a la portada del setmanari “Berga”, en un requadre destacat, els lectors hi trobaven aquestes paraules del Generalísimo Franco. En aquell mateix número que sortí publicat el 3 de març de l’any 1945, es parlava d’un dels molts problemes que aleshores patien els berguedans: les restriccions elèctriques. Segons aquesta publicació, hi havia restriccions elèctriques per culpa de tres motius diferents: “tres factores han intervenido en la creación del palpitante problema de las restricciones eléctricas (...) Son estos: circunstancias meteorológicas adversas, incremento industrial español y destrucción o negligencia en los tres años de dominación marxista”. Respecte el primer element a tenir en compte –“la pertinaz sequía” que deixava els rius sense aigua-, el setmanari defensava que “es inabordable por los organismos oficiales como se comprenderá, y sólo la normalidad natural de las precipitaciones acuosas puede resolverlo”. Del segon motiu es deia que “será resuelto con la creación de nuevas centrales hidroeléctricas”, i del tercer, evidentment, les autoritats franquistes no se’n feien responsables. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-03http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-03Era dissabte i a Berga hi havia fira. El baró de Maldà ens explica com va anar: “Ha amanescut lo cel serè i així lo sol ha continuat en lo matí així també, i bon dia que ha estat per esta fira, per arribar gent dels pobles comarcants per comprar i (...) vendre sa mercaderia, i continuat així mateix bona tarda fora d’haver-se alçat vent (...). En lo firal (el Vall), la fira ha consistit ab bous i ases, i confusió allí a veure’ls, i que no hi faltarien molts xalants sobre los preus de dits bous i ases i també animals de dos peus, corrent sobre d’ells; i no gens escasses les espentes d’uns i altres allí i en lo Carrer Major, ab no pocs favets aturats, mirant les parades de fira (...) La fira era ab poca diferència de la vista de setembre en los dies 21, 22 i 23. Alguns ‘guardapiés’, gipons i adornos he vist en algunes pageses forasteres i en algunes d’estes berguedanes. I divertit que ens ha estat lo passeig d’esta tarda, passat lo Roser, per aquell Pla Alemany, ab l’encontre d’hòmens i dones, en cavalles i a peu, que se’n tornaven a sos destinos, i a molts bous corrents pel camí, que potser fossen comprats per alguns pagesos per la llaurança de les terres”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-02http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-02El Berguedà viu una de les nevades més abundants de les últimes dècades. A Berga, van començar a caure les primeres volves al migdia i la nevada s’intensificà a mesura que anà avançant la tarda. L’endemà seguia nevant. Després de tantes hores de neu, als carrers i places de la capital berguedana s’hi acumulà un gruix d’uns 30 centímetres. Des d’aleshores, la comarca només ha viscut dues nevades semblants: el 14 de desembre de l’any 2001 i el 28 de gener del 2006.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-01http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=03-01“Ha passat el Carnestoltes, gayrebé sens adonarsen, sense les disfresses y bulla d’altres anys. El Carnestoltes pert y no fa res que mori, com á costum exòtica”. Aquesta era una de les notícies que sortiren publicades, avui fa 104 anys, al quinzenari “El Cim d’Estela”. L’actualitat berguedana del moment també passava, però, per altres informacions. Per exemple aquesta: “algun enemich de la rassa canina, no se sab com, ha aclarit en gran manera ‘l nombre de gossos que patrullavan pels carrers. Han rebut sobre tot els cassadors”. En referència als accidents que últimament hi havia hagut a la comarca, es destacava l’atropellament que patí un noi –“fracturantlhi la cama”- per culpa d’una bicicleta. Aleshores, al Berguedà no hi havia cotxes. Els vianants només havien de patir per les bicicletes. Per evitar nous accidents d’aquest tipus, el redactor de la notícia va escriure: “convé que ‘ls viciclistes moderin la velocitat, del contrari, nos exposan á contínues desgracies”. Per acabar, una altra “nova” berguedana –així en deien aleshores: “Ab molt acert s’ha prohibit el joch de pilota per carrers y plasses, ab la quitxalla tant amolestava als vehins”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-28http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-28Berga viu una de les nevades més intenses del segle XX: la neu caiguda avui fa 78 anys acumulà un gruix d’uns 40 cm als carrers i places de la ciutat. Des d’aleshores, a la capital berguedana no ha caigut cap nevada tan abundant com aquesta.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-27http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-27A Vilada, tornen les sessions de cinema. Des del final de la Guerra Civil, i fins el febrer de l’any 1945, els veïns de Vilada no pogueren gaudir de l’anomenat setè art. Aquest retorn, però, no fou gaire lluït. La mateixa premsa franquista (el setmanari “Berga”) explicà el desenvolupament, i les incidències, d’aquella sessió de tarda –en la qual es projectaren títols com “Sevilla Nacional”, “La dislocación de Periquito” o “El Tesoro de Satán”- fent ús de les següents paraules: “películas antiquísimas, en las cuales faltaba la mayor parte de su metraje, y por esta causa se quedó el público descontento sin saber de qué iba ni comprender ningún argumento”. A continuació, el cronista advertia als organitzadors de la sessió de cinema que “si no hacen programas más amenos, están condenados al fracaso, pues ya debieron notar que la asistencia de espectadores era muy escasa, y de repetirse un programa similar están irremisiblemente perdidos”. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-26http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-26“Les poblacions necessiten el turisme. La població qu’ en té guanya moltes pessetes. Hi ha poblacions que no tenen turisme perquè no tenen carreteres. I aquí està el mal. Quasi totes les poblacions importants espanyoles tenen algun tresor artístic qu’ admirar. Pro és molt difícil atansar-s’hi. Berga mateix te un be de Deu de paissatges i boscuries i fonts no gaire lluny, com poques poblacions tingui. Ara la gent ja comença a pujar-hi. Pro el dia que ‘ls grans hotels i les carreteres remuntin la muntanya, l’invasió será segura”. Aquestes paraules sortiren publicades, avui fa 82 anys, al quinzenari “La Comarca Bergadana”. Com es pot llegir en el text, a finals dels anys vint, els berguedans ja parlaven del turisme i les comunicacions com a reptes de futur decisius per al conjunt de la comarca. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-25http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-25Entre els dies 23 i 24 de febrer de l’any 1916, la capital berguedana va viure la nevada més abundant del segle XX: mig metre de neu als carrers, places, horts i camps de la ciutat. Jacinto Vilardaga deixà constància d’aquesta gran nevada al seu llibre “Efemérides Bergadanas”: “Después de un invierno primaveral, cayó durante este día y el siguiente una copiosa nevada, cuya espesor alcanzó, en la Ciudad y afueras, la altura de 50 centímetros. No había habido otra nevada tan copiosa desde el año 1829. Fué general en toda España, hasta en Andalucía”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-24http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-24“Que mala terra és aquesta de Berga, per lo tan fangosa, lliscosa i pixada, per anar tot sovint hom de cap o de cul a terra, com m’ha succeït per quatre vegades, en alguns paratges de fang pegadís i lliscós com vesc. I així en est matí, al tornar del passeig ab dos capellans, que no han caigut al fang, com sí jo, com un poc més avallet de casa d’en Rieretes. I que si m’haurà vist caure la Mariana Santamaria, que ja és prou riallera, ben segur se n’haurà rigut, com ja sol succeir a un vell que cau posar-se hom a riure, com a mi ja m’ha succeït d’algun o alguna. Ma caiguda, havent sigut poc a poc, no m’ha causat lo menor dany, tan sols embrutar-me de fang ma capa, i dut-la a casa un bon home. I sent digne de remuneració i també ser pobre, donat-li mitja pesseta. Los dos capellans eren doctor Poses i l’altre mossèn Fulano, és a dir, que no el coneixia”. Aquestes paraules les va escriure, avui fa 199 anys, el baró de Maldà al seu dietari “Calaix de sastre”. Després d’explicar altres caigudes patides per coneguts seus, el baró afegí això: “ab totes aquestes caigudes, quan Déu nos fàcia la gràcia de tornar a Barcelona, no ens vindran més ganes de tornar a Berga, ab los xascos que me n’he portat de trepitjar tantes pedres desiguals i movedisses ab tantes pujades i baixades i tantes aigües i pixats casi per tot est terreno aspre. Mal viatge als gavaigs, que de tot lo mal són la causa a tants pobres expatriats, com a nosaltres en esta terra dels fesolers, exhausta casi com ara de peres i pomes de Berga però abundant de tufes i blat de moro”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-23http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-23Avui fa 54 anys, a la Pobla de Lillet va caure un pam de neu. El més destacable d’aquells dies de febrer del 1956, però, no fou la neu. Va ser el fred. Així ho deixà escrit Jaume Fàbregas, veí de La Pobla: “Una ventosa gelada ho glaça tot; 16 graus sota zero. Feia anys que no s’havia notat un canvi tan brusc en un sol dia, en un temps... infernal. El fenomen ve de la Sibèria, segons la premsa, i ha envaït tot Europa. Es registren temperatures extraordinàries. A Barcelona 7 sota zero, a la Pobla 17. Les canonades d’aigua es rebenten arreu. Desgràcies i morts en molts indrets. Es comenta que no s’havia registrat un temps així des de feia una centúria. El fred continua durant 26 dies”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-22http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-22“El maestro español deberá ser, ante todo, el caballero cristiano por excelencia. Su misión es de las más dignas. Los maestros españoles han de ser legión de apóstoles de la educación que por ciudades y villas, villorrios y aldeas, en las montañas altas y en los valles escondidos han de dar el fruto de una juventud sana y educada en los principios altos de Dios y Patria. El maestro y el Sacerdote son las avanzadillas de las ideas en la reconstrucción espiritual de España”. Aquestes paraules sortiren publicades, fa 67 anys, a l’editorial de portada del setmanari falangista “Berga”. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-21http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-21“El Carnaval ha pasado con escasísimo bullicio y con muy poca animación. Solo unas cuantas máscaras y unos pocos mascarones que se exhibieron al público festejaron al Soberano de la broma, que cada año va perdiendo algo de su pasado prestigio y popularidad”. El “Crónica de Berga” ens explica que, a la capital berguedana, el Carnestoltes de l’any 1884 no fou gaire animat. L’única notícia positiva de la festa fou, segons el mateix setmanari, que “durante tales días, tanto la autoridad gubernativa como la judicial pudieron estar continua y completamente tranquilas”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-20http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-20A la dècada dels vint, quan l’actual esport rei tot just començava a arrelar a la comarca, la violència ja formava part del món del futbol. El partit que disputaren el mes de febrer de l’any 1929 el Centre d’ Esports Berga i el F.C. Fígols n’és un bon exemple. Si repassem la crònica d’aquell matx –publicada a “La Comarca Bergadana”-, veurem que el fet més destacable del partit no fou, precisament, el resultat final: 1-1. Després de presenciar aquell ball de bastons, el cronista va escriure: “Ha estat necessari que hagi confortat les meves entranyes amb unes copes de magnesia per poder escriure aquestes ratlles. Si no hagués pres tal precaució, la meva ploma hauria semblat una boca de carreter d’aquestes que llensen ‘sapos y culebras’; pero amb tota la calma necessaria podré complir el meu deure de corresponsal del més dissortat dels clubs de futbol: el Centre d’Esports Berga (...) Què voleu mes dissort que la campanya infamant que li está fent algun local de nostra ciutat? No és una tristesa pensar que ens espera amb nombroses partides de gent de la porra?”. Després d’aquestes inquietants paraules, el cronista passava a relatar els aspectes més destacats del partit: “La primera part transcorregué com una seda, fins que els ‘niños viejos’ (l’equip de Berga) marcaren el primer i últim gol de la tarda”. A partir de llavors, si fem cas de l’escrit, l’equip visitant començà a repartir “a garrotada seca, com vulgarment se diu; fins moltes vegades prenien les cames o l’estómac dels jugadors per la pilota de futbol”. Amb aquest “espectacle divertidíssim” acabà la primera part. Respecte la segona meitat, el cronista fou clar i concís: “allò ja no era futbol (...) els jugadors d’ambdos parts començaren a convertir el futbol amb Boxeo”. Cap al final del partit, el Fígols marcà un gol i aquella batalla campal acabà, si més no en el marcador, en empat.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-19http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-19“Els Rasos de Peguera és un lloc esplèndit per fer esports de neu. Fins ara només ho sabien els bergadans; gràcies a l’esforç i propaganda del centre Excursionista totes les festes son una processó de ‘skiadors’ que resten meravellats de trobar unes pistes desconegudes tan esplèndides. El passat diumenge es contaren a la ratlla de 60 els esquiadors”. Aquestes paraules sortiren publicades, fa 77 anys, dins la secció “Noves de Berga", al quinzenari “Acció Popular”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-18http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-18El Berguedà rep als reis d’Espanya. Avui fa 34 anys, Joan Carles i Sofia inauguraren el pantà de la Baells i visitaren Berga i el nou poble de Sant Jordi de Cercs. A la capital berguedana, saludaren des del balcó de l’Ajuntament i assistiren al salt de la Patum que se celebrà en honor seu. En el conjunt de la plaça, plena de gent, destacava la presència –als balcons- de nombroses senyeres i banderes espanyoles i, també, de pancartes de tota mena, des de les que reclamaven “Democràcia i Amnistia” fins a les que es limitaven a exaltar els monarques espanyols amb lemes com “Viva el Rey. Viva la reina”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-17http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-17Aquests últims dies, els berguedans hem patit una mica de fred. El mes de febrer de l’any 1956 fou molt pitjor: va ser el mes més fred –al Berguedà i arreu de Catalunya- del segle XX. Un exemple: avui fa 54 anys, a Gironella, la temperatura mínima del dia baixà fins a 21ºC sota zero. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-16http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-16“Entre’ls diferents atributs naturals de tota nacionalitat cap es tan visible, cap distingeix més uns homes dels altres que la manera de parlar (...) Que vagi un català a qualsevol poble de Castella, d’Andalusia, d’Extremadura, de Galicia y d’Euskaria, y si sols parla nostra llengua, la gent d’aquellas terras li diran que es estranger (...) mentres la historia, lo caracter, els usos, las costums, la tradició son elements distintius que no son descoberts més que pe’ls homes observadors y estudiosos, la llengua es un signe tan evident, que la rahó natural nos inclina a calificar d’estranger a tota persona quina manera de parlar no entenguem. Per això s’ha dit que la llengua era l’ànima de les nacions (...) Catalunya, qu’es, ha estat y será sempre una nació, malgrat a tots los despotismes y centralisacions, té la sort de tenir una llengua propia y caracteristica que com a bons catalans hem de conservar y perfeccionar cadascú ab la mida de sas forsas”. Aquestes paraules formen part de l’article de portada, titulat “La llengua nacional”, que sortí publicat, avui fa 111 anys, al quinzenari berguedà “Lo Pi de las Tres Brancas”. El text finalitzava amb les paraules següents: “Mentres tinguem llengua tenim dret a la llibertat. Per això ‘l centralisme sempre l’ha befada y perseguida, l’ha treta de tots los establiments oficials y l’ha arreconada a nostras llars. Però de la llar comensa a sortirne: aspira a reconquerir lo lloch que li pertoca. ¡Ay de Madrid! lo día que la llengua catalana obtingui la victoria. Serà’l gran dia de la Patria. Lo día de la llibertat de la Nació catalana”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-15http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-15“A las tres en punto, previos saludos al Caudillo e interpretación del Himno Nacional, el camarada Estanislao Boix –alcalde de Berga entre els anys 1940 i 1951-, en medio de una gran ovación, pone el balón en juego”. El dia 14 de febrer de l’any 1943 es disputà el partit d’anada d’un trofeu –en honor a A. Correa Véglison, Governador Civil de Barcelona i “Jefe Provincial del Movimiento”- que enfrontà els equips de futbol de Cal Rosal i la colònia de la Plana (S.R. Sanglas). Aquest partit es jugà al camp de La Plana i els locals s’imposaren per un gol a zero. Una setmana més tard es jugà el partit de tornada al camp de futbol de la colònia Rosal. Els locals remuntaren el gol de desavantatge de l’anada i es quedaren amb la copa després de guanyar per 3 a 0. “Terminado el partido, y en medio del delirante entusiasmo de los ‘istas’ de la Colonia Rosal, el Sr. Alcalde de Berga hizo entrega de la copa al jugador Garriga, capitán del equipo ganador, que fué sacado del campo en hombros de los incondicionales”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-14http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-14Viladomiu Nou comença a formalitzar els passos a seguir per obtenir la seva “independència”. Aquesta colònia tèxtil –antigament anomenada la Clau de Sant Marc- havia nascut, pocs anys abans, com una ampliació de la fàbrica i la colònia de Viladomiu Vell. El dia 13 de febrer de l’any 1896, però, es feren els preparatius per tal de fer efectiva la separació de béns de les dues fàbriques Viladomiu. Aquesta divisió acabà concretant-se el mes de juny d’aquell mateix any, quan en el conjunt de les dues colònies ja hi vivien 620 persones. A partir de llavors, Viladomiu Nou esdevingué una colònia “independent” amb fàbrica, serveis i equipaments propis. Un any després, el 1897, Viladomiu Nou ja disposava de carnisseria, fonda i cafè, i en els habitatges de la colònia hi residien 219 persones.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-13http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-13“Hi ha una escassetat de menjar molt remarcable. Falta de tot, no hi ha patates, ni arròs, sucre, cafè ni llegums i ja hem arribat que ens mengem els naps, que solament donàvem abans als animals i gràcies de trobar-ne. La distribució del pa és molt irregular; hem passat fins a 8 dies sense rebre’n ni una molla. La gent de Berga i d’arreu corren desesperats per les cases de pagès per trobar un mos de pa, un parell de patates, o el que poden”. Aquestes paraules, escrites per mossèn Francesc Rodergas al seu dietari, ens mostren quina passà a ser la principal preocupació diària de la majoria de berguedans a mesura que la Guerra Civil de 1936-1939 s’anà fent més i més llarga: la gana. Tenir alguna cosa per menjar. Poder alimentar els fills. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-12http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-12“Avui, dimarts de Carnestoltes, no falten alguns carnestoltes per la vila a disfressar-se i en tertúlies en la nit (...) Havent oït a dos quarts per les dotze a la campana grossa de Santa Eulàlia de la parròquia, començar-se a ventar fins a les dotze, i també a la grossa de Sant Francesc, a avís a la gent que entrava lo dejuni de la Santa Quaresma i temps de penitència, que ara és temps que ens convé a tots”. El baró de Maldà, que aleshores vivia a Berga, acomiadà el Carnestoltes de l’any 1812 escrivint aquestes paraules al seu “Calaix de sastre”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-11http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-11“Hace tiempo que el ruinoso vicio de jugar tiene echadas malas raíces entre muchos vecinos del pueblo de Puigreig”. Fa 126 anys, el setmanari “Crónica de Berga” alertava als seus lectors d’una problemàtica social que afectava, aleshores, el municipi de Puig-reig: el vici del joc. La situació era tan greu que el mateix alcalde de Puig-reig “recibía frecuentes quejas de buenas esposas que lloraban en el hogar doméstico la desgracia de tener maridos jugadores, desgracia que trascendia de un modo desconsolador hasta en la manutención y educación de tiernos seres”. La mateixa publicació lamentava que “las disposiciones dictadas por dicha autoridad al objeto de atajar tan funesto mal eran burladas por algunos dueños de cafés”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-10http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-10“El dia 9 de febrer, un diumenge, comença a nevar copiosament fins el dimarts dia 11. La nevada és grossa, que no es recorda tampoc d’anys, car s’amiden 5 i 6 pams de neu. A les muntanyes es calculava que hi havien caigut més de dos metres de neu”. Aquestes paraules foren escrites per Jaume Fàbregas, veí de La Pobla de Lillet. Ell mateix ens explica algun dels problemes que provocà aquella gran nevada caiguda fa 81 anys: els veïns de la Pobla de Lillet “fórem incomunicats durant uns 18 dies, car el servei d’autos de Ripoll no podia passar pel coll de Merolla, on hi havia 5 pams de neu”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-09http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-09L’any 1884 ja funcionaven algunes de les colònies tèxtils que es construïren al Baix Berguedà a la segona meitat del segle XIX. En aquells anys, les condicions de vida i treball a les colònies eren molt dures. Els obrers havien de suportar llarguíssimes jornades laborals –de dotze, o més, hores diàries- cobrant molt poc i, a més, a la fàbrica els accidents eren molt habituals. Les desgràcies, però, no acabaven a l’interior de l’espai fabril. Per comprovar-ho, podem llegir què passà, el dia 8 de febrer de l’any 1884, a Cal Rosal: “en una de las habitaciones que, para sus operarios, tienen los Sres. Rosal Hermanos, junto á su fàbrica, unos padres dejaron cerca la chimenea á un hijo de corta edad, á quien encontraron poco después padeciendo horriblemente á consecuencia de graves y extensas quemaduras, y le hubieran encontrado ya cadàver, probablemente, á no haber acudido unos vecinos movidos por los gritos y lamentos de la infeliz criatura”. Aquesta informació sortí publicada al “Crónica de Berga”, un dels diferents setmanaris i quinzenaris que sorgiren al Berguedà a finals del segle XIX. Aquesta publicació s’autodefinia com a “periódico, no político, de avisos, noticias y conocimientos útiles”. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-08http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-08“Cap a les 10 del matí, entraren a La Pobla els exèrcits nacionals. L’entrada es féu per diferents llocs de la vila. Les fàbriques i els tallers estaven destruïts i cremats. Una desolació”. Avui fa 71 anys, pocs dies abans de culminar l’ocupació de Catalunya, les tropes franquistes arribaren a la Pobla de Lillet. Jaume Fàbregas, veí d’aquesta localitat de l’Alt Berguedà i testimoni dels fets, és l’autor de les paraules citades. Sis anys després, el 1945, el dia que es commemorava el “VI Aniversario de la Liberación” de La Pobla, A. Correa Véglison –Governador Civil de Barcelona i “Jefe Provincial del Movimiento”- presidí la inauguració del “Monumento a los Caídos” que s’instal·là a la Pobla de Lillet.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-07http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-07“Avui, Dijous llarder, ha sigut dia, en lo dinar, de cassola d’arròs en taula, ab mescla de gallina i tocino, ab bones crostes d’ou i sucre (...) Encara que no hem pogut ben passejar per pair la cassola d’arròs per motiu del vent, ella ja farà son curs dins del ventre, fins a eixir per camp de darrere casa, no volent-ho declarar més clar i català”. Avui fa 198 anys, el baró de Maldà explicava al seu dietari “Calaix de sastre” com passà aquell mateix dia: el Dijous llarder del 1812.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-06http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-06La tele arriba al Berguedà. Fa 51 anys, la revista “ecos” informava que “en los primeros días de febrero ha llegado por vez primera, en forma perfecta, la televisión en Berga”. La mateixa publicació explicava que en comparació a altres països europeus, catalans i espanyols havien hagut d’esperar força per poder gaudir de la companyia de la televisió. Malgrat aquest retard, i segons la mateixa revista, el poble berguedà va rebre amb emoció i expectació l’arribada de la tele. Per completar la notícia, “ecos” s’adreçava als berguedans per explicar-los com funcionava una televisió. Després d’introduir els lectors en conceptes nous com “canals” o “antena”, al final els aclaria que, de moment, només podrien gaudir d’un sol canal: el de televisió espanyola.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-05http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-05Berga entrà als anys seixanta superant, per primera vegada a la seva història, la xifra dels 10.000 habitants. Durant la dècada, la ciutat seguí creixent demogràficament i urbanísticament. El mes de febrer de l’any 1967, la revista berguedana “ecos” explicava que s’estaven edificant noves cases i habitatges en diferents punts de la ciutat que fins aleshores no havien estat urbanitzats. Per exemple: la zona del tossalet de les Forques, el turó de Casampons, el “Balcó del Berguedà” (Fumanya) o a “Can Baster”, situat al capdamunt de l’actual carrer Santa Joaquima de Vedruna. Encara que avui pugui costar d’imaginar a la gent que no ho hagi vist amb els seus propis ulls, fa cinquanta anys Casampons era un turó sense urbanitzar. No hi havia cap xalet. Cap a la segona meitat dels anys seixanta s’hi començaren a construir les primeres cases. Avui, Casampons és una muntanyeta plena de xalets. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-04http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-04“Ha amanescut lo cel núvol ab pluja. Ha continuat la pluja en tot lo matí i també en la tarda i a estones més forta, per lo que corria l’aigua pel carrer en son davallant des del portal de Saragossa”. Aquest portal, també dit de Sallagosa, estava situat a l’entrada del carrer Major, en el punt on conflueixen la plaça de les Fonts, la ronda Queralt i la ronda Moreta. Llegint el “Calaix de sastre” del baró de Maldà podem saber que, avui fa 199 anys, a la capital berguedana plovia, i també podem trobar-hi molts altres fets i aspectes de la Berga del moment. Per exemple, que els hostals de la vila eren molt cars. Eren dies de guerra (la del Francès, 1808-1814) i els preus tendien a pujar: “en estos infeliços temps d’expatriació los hostalers collen prou la bossa (...) estos temps, per los hostalers, és pau i no guerra, per lo que ens fan ben pagar”. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-03http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-03A les nou del matí, les tropes franquistes arriben a la ciutat de Berga. El “Parte Oficial de Guerra del Cuartel General del Generalísimo”, redactat a Salamanca, ho explicà així: “En el frente de Cataluña ha continuado hoy el victorioso avance de nuestras tropas (...) Mediante hábil maniobra se ha conseguido la ocupación de la importante ciudad de Berga que, además, es nudo de comunicaciones de gran valor. También han sido conquistadas las sierras de Nuet, Queralt y Petita (...) El número de prisioneros aumenta sin cesar”. El dia abans, l’1 de febrer de l’any 1939, els “nacionals” ja havien ocupat el Baix Berguedà. Els dies posteriors, li tocà el torn a l’Alt Berguedà. Com deien els mateixos franquistes, havia “llegado España”. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-02http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-02A la primera meitat del segle XIX, després de l’aparició de la maixerina o berguedana –una màquina de filar dissenyada, als anys finals del segle XVIII, pel berguedà Ramon Farguell, el Maixerí-, Berga era un dels principals centres cotoners de Catalunya: la vila, i els seus entorns, estaven plens de petits tallers on es filava i es teixia cotó. A mesura que anà avançant el segle XIX, i que a tocar del Llobregat i a diferents punts de Catalunya es posaren en marxa fàbriques tèxtils molt més grans i modernes que els petits i envellits locals tèxtils de la capital berguedana, Berga va anar perdent rellevància com a nucli tèxtil de Catalunya, però, malgrat això, els tallers, fàbriques i fabriquetes de filar i teixir seguiren formant del paisatge urbà de la ciutat fins a les dècades finals del segle passat. A la Berga de mitjan segle XIX, on vivien unes 6.000 persones, per exemple, segons ens explica Jacinto Vilardaga –en una efemèride datada l’1 de febrer de l’any 1855- al seu llibre “Efemérides Bergadanas”, hi havia 76 fabricants de filats i teixits de cotó amb taller o fàbrica pròpia. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-01http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=02-01“Catalunya desde fá dos segles viu baix lo domini de Castella y malgrat las nombrosas vexacions y crueltats de tota lley comesos ab nosaltres pera fer desapareixer la personalitat catalana y assimilarnos a n’ells com son lo trossejar en provincias la nostra nació catalana, lo robo de las llibertats (...), la imposició de sa llengua en nostras escolas (...) y demes actes opressors que seria llarch enumerar; no han sigut per sort suficients per fer desapareixer de tots los catalans l’amor al seu terrer natural (...) la única patria que tenim”. Aquestes paraules sortiren publicades, avui fa 111 anys, al quinzenari berguedà “Lo Pi de las Tres Brancas”. Formaven part de l’editorial de portada, titulat “De ponent ni vent ni gent”. En aquest article es defensava que els catalans i “els castellans” són dos pobles diferents. Per intentar demostrar la certesa d’aquesta tesi, l’autor del text es dedicava a presentar un seguit de diferències que, segons ell, es podien observar en el caràcter i els costums dels catalans i castellans d’aleshores. Per exemple, es feia referència als castellans com a “poble ensopit y gandul que sols dedica al travall les precisas horas pel sosteniment de las necessitats primordials” i, en oposició a això, es defensava que el poble català sempre ha estat més treballador i responsable. Després de repassar la “dualitat de sentiments” i les “aspiracions e ideals oposats dels pobles castellà i català”, l’article passava a explicar tal i com, segons el criteri de l'autor, Espanya havia tractat Catalunya i els catalans en els darrers dos-cents anys i com, malgrat tot, a Catalunya seguia existint el sentiment o consciència de ser un poble diferent de l’espanyol. Per acabar l’escrit, l’autor feia ús d’un final ben punyent: “ ‘Ns havem de convencer de que no ‘ns vindrà res de bo d’ aquella gent d’enllà del Ebro, tenen les dents massa esmoladas (...) No hi posem fé a paraulas enganyadoras, ben clarament ho diu l’adagi que may falla: ‘De ponent ni vent ni gent’ “.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-31http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-31Neix, a Sallent (Bages), Tomàs Viladomiu i Bertran, el fundador de les colònies tèxtils de Viladomiu Vell i Viladomiu Nou. Abans d’impulsar la construcció d’aquestes dues colònies situades al terme municipal de Gironella, Tomàs Viladomiu participà en altres negocis tèxtils i fou alcalde de Sallent (1847-1850). Uns anys més tard, el 1868, sortint des de la seva vila natal, un dia pujà Llobregat amunt buscant uns bons terrenys –amplis, barats i a tocar del riu- on construir una colònia industrial; un model social i laboral que, en aquells moments, començaven a assajar diferents empresaris catalans. Quan arribà a la plana de Sant Marc –on avui trobem la colònia de Viladomiu Vell-, el senyor Viladomiu considerà que ja havia trobat el què estava buscant. Comprà els terrenys, féu construir un canal i una resclosa per poder aprofitar l’aigua del riu com a font d’energia, i tres anys després la fàbrica ja funcionava. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-30http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-30“Després d’una temporada abonansada, com poques vegades haguéssim vist en aquest mes de Janer, durant tres o quatre dies un temporal de vent ha portat l’esglay á n’algunes families, per calarse foch á les fumanejes de llurs cases. Darrere el vent ha vingut el fret, que no ha pas volgut desdir de la cruesa dels demés anys, arribant als 9 sota zero”. El quinzenari berguedà “El Cim d’Estela” ens explica quin temps feia avui fa 104 anys.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-29http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-29La passió pel futbol no va néixer fa quatre dies. A principis dels anys cinquanta, quan els berguedans encara no tenien televisió, l’esport rei (jugar-hi, anar al camp, parlar-ne al carrer, a la feina o al bar, informar-se a través de la premsa o la ràdio, etc.) ja era una de les principals distraccions del poble, especialment en el cas dels homes. Avui fa 59 anys, el C.D. Berga va jugar contra l’Almacelles i va guanyar (2-1), però el cronista del moment no quedà gens satisfet amb el joc desplegat per l’equip berguedà, i així ho deixà escrit. El títol de la crònica d’aquell partit fou “un disparate más”. A part de qualificar el matx de “pèssim”, també aprofità el seu espai per deixar clar què en pensava d’algun dels jugadors del Berga. D’un d’ells, dit Melanguis, va escriure això: és “un hombre completamente acabado para todo lo que a fútbol se refiere”. Aquell mateix número del setmanari “Berga” també informava del partit que l’equip berguedà havia disputat la setmana anterior. En aquell cas, el Berga també va guanyar (5-3 contra el “Pueblo Nuevo”), però les valoracions del cronista també foren molt dures envers certs jugadors. Especialment contra un: un defensa anomenat “Salvó”. Parla el cronista: “Sobre este último jugador no sabemos si se puede decir ya nada más de lo que se ha dicho: es totalmente incomprensible que siga ocupando un puesto para el que no tiene la más mínima aptitud (aunque dudamos de sus buenas dotes para jugar al fútbol, sea en el puesto que sea). Con recordar que dos, por lo menos, de los tres goles que en nuestra puerta entraron vinieron por su lado, estará explicada la razón por la cual creemos que no debería tolerarse que vistiera nunca más la camiseta rojiblanca”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-28http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-28“Los gavaigs presoners que estan en esta vila de Berga, perquè puguen pendre’s l’aire, i massa compassió que els tenen los que cuiden d’ells, los fan recollir les pedres del mig del camí del Roser, mes no portant grillons als peus, com los moros, sent ja pitjors que els mateixos moros i així ben avorribles de tothom, fent ja cares de gavaigs porcs los pocs que hem vist en esta tarda en lo carrer del Roser a recollir pedres”. Aquestes dures paraules les va escriure, avui fa 198 anys, el baró de Maldà al seu dietari “Calaix de sastre”. El 1808 havia començat la guerra del Francès –Napoleó, ambicionant dominar tot Europa, també volia controlar Espanya i topà amb espanyols i catalans contraris als seus desitjos i voluntat política- i Rafael d’Amat i de Cortada, el baró de Maldà, que aleshores vivia a Berga, tenia clar què en pensava dels francesos: els “gavatxos” eren l’enemic i se’ls havia de combatre fins a derrotar-los.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-27http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-27Fa cinc anys, Berga vivia la nit més freda de les últimes dècades. La matinada del 26 al 27 de gener del 2005, la temperatura baixà fins a -9’5ºC. Als afores de la capital berguedana, la temperatura mínima d’aquella nit tan freda fou inferior als 10ºC sota zero, una xifra molt poc habitual a la ciutat.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-26http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-26“Ab motiu de las copiosas nevadas caygudas á montanya, lo riu Llobregat ha sofert una extraordinaria revinguda; tant, que ab poca més de mullena que esdevingui durant la próxima primavera, es d’esperar que las fábricas de nostras concas durant l’estiu disposarán del caudal d’aygua indispensable pera la seva marxa normal”. Aquesta era la notícia positiva –el semàfor verd- que sortí publicada, avui fa 108 anys, al quinzenari “Lo Pi de las Tres Brancas”. Per contra, la cara negativa de l’actualitat berguedana del moment era la següent: “Cridém l’atenció per part de qui correspongui respecte al mal estat del tros de carretera comprés entre Berga y la estació d’Olvan; de continuar aixís será miracle que cualsevol dia no tinguém de condóldrens d’un sens fi de desgracias”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-25http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-25El mes de gener de l’any 1932, el Berguedà va viure dies de revolució: els miners de Fígols proclamaren el comunisme llibertari i la vaga revolucionària s’estengué riu avall. Tanmateix, aquella experiència no durà gaire. Un any més tard, el quinzenari “Acció Popular”, poc amic de les revolucions i el “desordre”, parlava d’un altre intent revolucionari que, segons sembla, afectà Berga el mes de gener del 1933: “Gràcies a Déu, sembla que ens hem lliurat aquesta vegada de la revolució anàrquica. El divendres i dissabte de la setmana revolucionària, circularen per nostra ciutat uns rumors que causaren un pànic general. Gràcies a les precaucions adoptades pels somatenistes, guàrdia civil i carrabiners, sembla que pogué evitar-se el bombardeig que tenia ben esporuguits a tots els berguedans. Valdria la pena que les autoritats estiguessin més a l’aguait, controlant tots els actes de les persones sospitoses i no revelar, com aquesta vegada, un complet desconeixement dels personatges que se suposaven complicats en aquests intents de pertorbació ciutadana”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-24http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-24“La gloriosa enseña de la Patria ondea en lo más alto del que fué y volverá a ser magnífico edificio de las escuelas de Guardiola de Berga. Así leída la noticia (...) puede pensar el lector que si la bandera nacional ondea en lo más alto del grupo escolar será por la celebración de alguna fiesta; pero no (...) Si la bandera gloriosa está izada en el local de nuestras escuelas se debe únicamente a que van borrándose paulatinamente todas las huellas que a su paso en retirada, más bien en huída, dejó la horda”. Aquestes paraules sortiren publicades, ara fa 67 anys, dies de postguerra, al setmanari falangista “Berga”. Al final de la notícia, el redactor aprofitava per recordar la “correcta” lectura i interpretació de la Guerra Civil que havien de fer els ciutadans de la nova Espanya franquista: els culpables de la guerra havien estat “quienes llevaron a nuestra Patria al borde de la ruína”; la qual, finalment, “se salvó gracias a nuestro Caudillo y a los españoles de buena voluntad que con el colaboraron durante la guerra de Liberación, con las armas en la mano”. Per acabar, se subratllava que eren precisament els vencedors de la guerra els que “colaboran ahora, con mayor entusiasmo si cabe, para el triunfo absoluto en la difícil batalla de la paz”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-23http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-23“Durante este día y los dos siguientes se produjo un fenómeno meteorológico. El sol apretaba tanto y el ambiente se caldeó de tal modo que los operarios andaban en mangas de camisa, no solo en la Villa, sino hasta en Peguera, lugar sumamente frío”. Cada hivern, ara i abans, algun dia de desembre, gener o febrer ens sorprèn amb temperatures més pròpies de l’abril o el maig que no pas dels mesos més freds de l’any. Avui fa 182 anys, els berguedans del moment visqueren un d’aquest dies d’hivern amb temperatures gairebé primaverals. Jacinto Vilardaga, autor del llibre “Efemérides Bergadanas” (publicat el 1919), ens explica, amb les paraules esmentades, com fou, meteorològicament parlant, el dia 22 de gener de l’any 1828.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-22http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-22Mor, a l’edat de 65 anys, Josep Armengou i Feliu, mossèn berguedà conegut arreu de Catalunya –sobretot en els ambients catalanistes- pels seus textos i pensaments en defensa de la nació catalana com a poble amb personalitat pròpia i dret a la llibertat. De les seves obres polítiques i de reflexió destaquen títols com “El silenci de Catalunya”, “Idees i pensaments de Mossèn Armengou” i, sobretot, “Justificació de Catalunya”. Mossèn Armengou també va escriure estudis relacionats amb la història de la seva terra més propera i estimada: Berga i els seus entorns. Alguns exemples serien “L’escut de la ciutat de Berga”, “La Patum de Berga” o “El santuari de la Mare de Déu de Queralt”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-21http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-21Es vivien dies de revolució a Fígols. Els miners es declararen en vaga i proclamaren el comunisme llibertari. Per intentar defensar i consolidar el seu cop revolucionari, els treballadors s’armaren, hissaren la bandera roja i negra de la CNT-FAI i es feren amb el control de les mines de Fígols, establint la direcció de la comuna llibertària a Sant Corneli. El dia 20 de gener, la vaga revolucionària s’estengué Llobregat avall, arribant a Berga i a diversos pobles del Bages. Ben aviat, el govern de la República reaccionà i començà a reprimir la revolta. El dia 23 de gener, les forces d’ordre públic ocuparen Sant Corneli i així finalitzà aquella breu experiència revolucionària. Amb “l’ordre” també arribà la repressió: a Fígols foren detingudes 140 persones, algunes de les quals, posteriorment, foren deportades a Àfrica.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-20http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-20A Berga “es comença a notar escassetat en els aliments i les dones fan cua per abastar-los a un preu força car (...) a Barcelona és una cosa extraordinària la gran escassetat que hi ha i comença a faltar el més indispensable com és el pa, la qual cosa produeix molt enrenou, disgustos i fins baralles”. Feia mig any que havia esclatat la Guerra Civil i Francesc Rodergas, capellà de Berga, escrivia aquestes paraules al seu dietari.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-19http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-19L’any 1831, políticament parlant, Catalunya no era res. No tenia cap mena d'autogovern. Formava part de l’Espanya governada pel rei Ferran VII. En aquell clima polític dominat per l’absolutisme, el dia 18 de gener del 1831, un grup de berguedans foren detinguts amb l’acusació d’estar conspirant “a favor del régimen liberal”. El mes d’agost d’aquell mateix any, dos d’aquells berguedans (Dolla i Novell) moriren en una forca que s’instal·là al passeig de la Indústria, aleshores dit Vall dels Estudis.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-18http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-18“Hem de donar compte a nostres llegidors del desgraciat accident de que ha sigut víctima l’amo de la masia coneguda per cal Espanya de La Nou. Se n’anà al bosch a fer llenya per passar l’hivernada y com no era molt perit en aquesta mena de travalls, estaba tallant un roure y sense tenir temps de fugir, sobtadament li caygué dessobre seu aixafantlo y deixantlo tan mutilat que no es probable visqui més de tres o cuatre días. Lo fort crit que llensà fou ohit per uns carboners que feynejavan mes avall, quins acudiren tot seguit a son auxili trovantlo gayre be tot ell amoratat per la tremenda sotregada que rebé. Es home d’uns 35 anys y deixa a sa familia poch menos que a la miseria y ab lo desconsol que es de suposar”. Fa 111 anys, en arribar a les pàgines de la “Crònica Comarcal”, els lectors del quinzenari berguedà “Lo Pi de las Tres Brancas” trobaren aquesta notícia.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-17http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-17A la Pobla de Lillet hi havia “crits, escàndols, corretges per terra, vaga de braços caiguts”. Què passava? Els treballadors i treballadores de les fàbriques tèxtils del poble estaven en vaga i, a més, aquells mateixos dies, diferents capelles dels voltants de La Pobla havien patit destrosses i robatoris. Segons un testimoni del moment, Jaume Fàbregas, home “d’ordre”, aquella situació de conflictivitat i vaga obrera venia provocada “altra vegada per les diferències d’horaris”; és a dir, els treballadors volien veure reduïda la seva jornada laboral.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-16http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-16Els senglars reconquereixen Berga. Quan ja feia dècades que se n’havia perdut el rastre, aquests animals tornen a ser vistos pels boscos i camps dels voltants de la capital berguedana. Segons Jacinto Vilardaga –autor del llibre “Efemérides Bergadanas”, publicat el 1919-, el porc senglar “había desaparecido totalmente de este país allá por el año 1855”, i no se’n tornaren a veure fins el 1901: “el primer sitio (del Berguedà) en que hicieron acto de presencia fue en el bosque de Gresolet (Saldes)”. Des de llavors, “en el corto período de 15 años se han extendido y propagado por todos los sitios montañosos de la Provincia”. El mateix autor berguedà afegia que “en las escabrosidades de los montes vecinos a esta ciudad (Berga) abundan mucho”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-15http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-15Centenars d’espectadors omplen la graderia del camp de futbol de Berga per presenciar el partit que disputaren el Barça contra el seu equip filial, el Barça Atlètic. Aquest partit amistós fou organitzat per tal de recollir diners a benefici de les famílies que foren víctimes directes del gravíssim accident esdevingut a les mines de Fígols dos mesos abans: el 3 de novembre de l’any 1975. Aquell dia de tardor, 30 persones moriren a l’interior de la mina de la Consolació, entre Cercs i Fígols, degut a una explosió de grisú. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-14http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-14S’incendia la Farinera, un edifici situat a la ronda Moreta de Berga, molt a prop del mur de la Canya, al capdamunt de la rasa dels Molins. Aquest espai industrial situat al centre de l’actual ciutat fou ubicat al mateix punt on antigament hi havia hagut un petit molí fariner, dit el molí Nou. Al llarg del segle XX, la Farinera acollí diferents usos: en diferents períodes, s’hi elaboraren productes com xocolata, pinso, ciment o farina. Catorze anys després d’aquell incendi, la Farinera segueix present un aspecte molt degradat.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-12http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-12Avui fa 20 anys moria, a l’edat de 68 anys, Juan Noguera Sala, alcalde de Berga entre els anys 1958 i 1979 i protagonista d’una llarga vida política durant el franquisme: a la dècada dels cinquanta, abans de ser designat alcalde de la ciutat, fou cap del Frente de Juventudes de Berga i regidor de l’Ajuntament de la capital berguedana. Més endavant, presidí la Mancomunitat del Berguedà (1961-1979), fou vicepresident de la Diputació de Barcelona (1977-1979) i procurador a les Corts espanyoles (1974-1979). L’any 1979, quan se celebraren les primeres eleccions municipals després de la mort del dictador, Noguera es presentà en aquests comicis com a cap de llista de la candidatura de la UCD. Durant els seus anys d’alcaldia, a Berga s’impulsaren projectes i equipaments com l’institut, el vell pavelló municipal, els habitatges de Santa Eulàlia, el polígon de la Valldan, les escoles de Sant Joan i Santa Eulàlia, l’ambulatori, el mercat municipal o la pavimentació de la carretera que, des de Berga, s’enfila cap a Queralt i els Rasos de Peguera.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-11http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-11“En els boscos de Castellar del Riu, Llinars i Capolat s’hi han vist alguns porch cinglans, segurament foragitats de les muntanyes per les neus últimes”. Aquesta notícia sortí publicada, fa 103 anys, al quinzenari berguedà “El Cim d’Estela”. Actualment, l’observació de senglars al Berguedà no és una notícia destacable. Arreu de la comarca podem trobar-hi molts d’aquests animals. A principis del segle passat, en canvi, el senglar era un animal molt rar. N’hi havia molt pocs. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-10http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-10Després de l’esclat de la Guerra de Civil (el juliol de l’any 1936), nombrosos berguedans del món eclesiàstic –capellans, monjos, monges o, senzillament, gent de missa- hagueren d’amagar-se per no veure perillar la seva vida. Alguns no tingueren temps d’escapar: moriren a mans de “revolucionaris” que consideraren indispensable matar a aquells representants de l’Espanya feixista i reaccionària. Francesc Rodergas, capellà de Berga, no fou assassinat durant la Guerra, però també va patir aquest clima anticlerical i de persecució i animadversió envers els homes de l’Església. El mes de gener de l’any 1937, per exemple, va apuntar aquestes paraules al seu dietari: “Avui passaven 4 o 5 xicots (de 10 o 12 anys) i per casualitat m’han vist al pis de dalt i han blasfemat molt i, tot mirant, han repetit que hi havia un capellà i que ells l’havien vist i que se li havia de tallar el cap. Em fa molta tristesa això; es pot veure l’esperit regnant entre molta quitxalla nostra”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-09http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-09Fou a la segona meitat del segle XIX que es començaren a construir les grans fàbriques i colònies tèxtils que encara singularitzen el paisatge del Baix Berguedà. Aquests espais industrials foren edificats a tocar del Llobregat per tal d’aprofitar les aigües d’aquest riu com a font d’energia. Tanmateix, el Llobregat és un riu de cabal escàs i irregular i, molt sovint, les seves aigües no podien donar l’empenta necessària a les turbines perquè aquestes fessin moure, al seu torn, les metxeres, les contínues o els telers. Per evitar haver de parar màquines en cas de sequera, molts empresaris feren instal·lar a les seves indústries una màquina de vapor –“la burra”- com a font d’energia complementària. Ara fa 126 anys, el Llobregat portava un cabal magre i les fàbriques ho patien. Així ho explicava el setmanari “Crónica de Berga”: “Continúa siendo escasa la corriente del Llobregat para dar movimiento á las muchas fábricas que á sus orillas están levantadas. En algun establecimiento donde no se previnieron con una máquina de vapor para auxiliar del agua han tenido que reducirse considerablemente las horas de trabajo, con notable perjuício de los dueños y de los trabajadores. Con motivo de esto, son considerables los pedidos de carbon mineral que se hacen á la sociedad ‘Ferro-carril y Minas de Berga’”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-08http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-08Durant un temps, el baró de Maldà va viure a Berga. Llegir el seu “Calaix de sastre”, un dietari on apuntava allò que veia, vivia i pensava dia a dia, és fer un cop d’ull a la Berga de principis del segle XIX: una mirada a com era la vila llavors –encara no tenia el títol de Ciutat, i el nucli urbà era molt més petit que l'actual- i a què es dedicaven, quins costums tenien i com pensaven els berguedans del moment. Avui fa 199 anys, per exemple, Rafael d’Amat i de Cortada agafà la ploma per comentar temes ben diferents: la matança del porc, la guerra que aleshores afectava Catalunya (la del Francès, 1808-1814) i, també, la figura de la sogra. En referència als porcs i a la guerra, va escriure: “Sent casi tota la Catalunya invadida de nostres pèssims veïns los gavatxos porcs (...) I com ara és temps de matar a porcs, ojalá se’n poguessen fer d’ells, els gavatxos, bones botifarres, com en est matí se n’han morts a dos tocinos en esta casa per menjar-los ab bons llomillos i cansalades; i a fes que estic ben divertit en l’aposento ab tantes dones tallant les carns fent ‘xic, xic’ ab los ganivets”. Respecte l’altre tema, el de les sogres, va explicar que aquell dia, a Berga, havien enterrat a una pobra noia que havia tingut una “mala sogra, com ja succeeix que sogres i nores poques són les que s’avenen, com esta ab son fill i nora. Ditxós qui no té sogra i així no es casa, i ditxosos los viudos (com jo entre tants) que, tenint família, no es tornen a casar i així ‘libres’ de sogres, que volen més governar que els de casa”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-07http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-07Avui fa 81 anys, el Centre d’Esports Berga i el F.C. Gironella s’enfrontaren al camp del “Matadero” de Berga, que estava situat a la part baixa de l’actual carrer Barcelona, a prop d’on ara hi ha la biblioteca Ramon Vinyes i Cluet. Els visitants s’imposaren 0 a 1 en aquest derbi comarcal. En aquells temps, a Berga hi havia un altre equip de futbol: la Unió Sportiva Bergadana, que tenia el seu terreny de joc en un camp situat a la zona de les Estaselles.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-06http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-06Avui fa 25 anys, les carrosses, els patges, els reis, els regals i els caramels de les cavalcades berguedanes tingueren una acompanyant poc habitual: la neu. La nevada començà a mig matí i, al cap d’unes poques hores, els carrers de Berga quedaren tan plens de neu que es decidí fer la cavalcada sense carrosses: els Reis feren un reduït recorregut urbà amb cavalls. Per avisar d’aquest canvi d’última hora, un patge es passejà per tota la ciutat fent-se sentir amb una corneta. A Puig-reig, la tradicional cavalcada de reis quedà suspesa degut a la neu acumulada als carrers. En aquesta localitat del Baix Berguedà els Reis foren rebuts directament a l’Ajuntament. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-05http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-05A principis del segle passat, Berga estava plena de fabriquetes i tallers tèxtils que tenien una capacitat productiva molt menor que la de les grans fàbriques i colònies que ja funcionaven a diferents punts de la comarca, especialment a tocar del Llobregat. La majoria d’aquests petits centres tèxtils de la Berga de fa cent anys estaven situats a la part alta del casc antic –on hi havia, entre d’altres, les fàbriques de Cal Corneta i Cal Senyor Andreu- o a la rasa dels Molins. El gener de l’any 1902, molts dels treballadors d’aquestes fàbriques i tallers de la capital berguedana es declararen en vaga. Volien veure millorada la seva situació laboral: treballaven moltes hores, en condicions molt dures i cobrant molt poc. El quinzenari “Lo Pi de las Tres Brancas” observà i explicà aquesta situació de conflictivitat social i reivindicació dels obrers amb les següents paraules: “Fa algunas setmanas que están declarats en vaga los teixidors á má d’alguns centres fabrils de nostra població, sens que en los moments en que escribím aquestas ratllas s’albiri una solució al problema, donada la intranzigencia existent per part d’amos y obrers; l’actitut d’aquets darrers, malgrat la seva crítica situació, es tranquila y pacífica, lo que fa que nostra ciutat presenti l’aspecte normal”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-04http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-04A la dècada dels trenta, la majoria de pobles i ciutats de Catalunya van veure canviar els noms dels seus carrers i places diverses vegades: el 1931, amb l’adveniment de la República, diverses vies urbanes foren “rebatejades” amb noms de personatges, valors i conceptes polítics o morals (Pi i Margall, Llibertat, Fraternitat, Justícia, República, etc.) que la nova república reivindicava com a propis. El 1936, amb l’esclat de la guerra i el nou clima revolucionari que afectà bona part del país, arribaren més canvis als rètols dels carrers. Finalment, el 1939, amb el desenllaç de la Guerra Civil a favor de l’Espanya franquista, els noms “republicans” foren arrencats dels carrers catalans i berguedans. Dos anys abans de l’entrada dels franquistes, concretament el dia 3 de gener de l’any 1937, Avià es despertà amb quatre dels seus carrers canviats de nom: el carrer Abat Oliba esdevingué el carrer Bonaventura Durruti; el del Padró passà a dir-se carrer Francesc Macià; el del Portal es transformà en el carrer Francesc Pi i Margall i el carrer de la carretera es convertí en la barriada d’Ascaso.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-03http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-03Queda inaugurada una de les principals fàbriques de la història industrial de Berga: la fàbrica del Canal. Abans de ser un centre de producció tèxtil, els amplis espais d’aquesta fàbrica foren utilitzats per a la celebració d’actes ben poc relacionats amb el dia a dia d’una indústria: l’any 1901 acollí uns Jocs Florals i el 1910 s’hi féu un míting contra les escoles laiques. http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-02http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-02“Ha amanescut lo cel serè ab fredor forta com de glaçada, més que ahir. Any per bon principi de fred rigorós. Ojalá que lo bon Jesús, nat i circumcidat per salvar-nos i redimir-nos de l’esclavitud del pecat i del dimoni, nos redimís, per tot aquest any que avui lo començam, de la dura esclavitud de nostres mals veïns, los tirans de Napoleon, amén, no veient-se’n a un en nostra terra”. El baró de Maldà saludà, des de Berga, l’arribada del 1811 escrivint al seu dietari un desig per a l’any nou –que la guerra del moment, dita del Francès, acabés amb derrota dels “gavatxos” (el conflicte s’allargà fins el 1814)- i una queixa: aquells dies feia massa fred. “Lo matí ha continuat fredíssim per ser l’aigua casi tota glaçada, i també la tarda, no havent estat favorable lo dia per eixir-se a passejar i nosaltres pair les perdius, lo capó, lo gall i polla farcits (...) com també les postres, los torrons i neules ab bon vi a sucar-les (...) I lo fred tan extraordinari, com d’haver vist a un ou dels de closca glaçat, i contant-se –no encara vist- quedar glaçat lo riu Llobregat; i, a aumentar lo fred, nos tindrem per més abric de la capa, tenir-nos que cobrir ab un matalàs. En fi, queda tot a la voluntat de Déu”.http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-01http://www.radioberga.cat/noticies/efemeride.xsp?data=01-01