
El Tribunal Suprem ha confirmat les penes per als 9 condemnats per l’assassinat de Josep Maria Isanta durant les festes de la Patum del 2005. Per tant, l’alt tribunal manté les penes d’entre 43 anys i 25 anys i 9 mesos de presó que l’Audiència de Barcelona va imposar als acusats. El Suprem ha desestimat els recursos de cassació interposats pels condemnats per defecte de forma, infracció de llei (és a dir, que l’article que se’ls aplica no es correspon amb els fets) i infracció de precepte constitucional. L’Audiència de Barcelona va considerar provat que els 9 acusats van ser coautors en l’apunyalament mortal d’Isanta, i ho va considerar com un delicte d’assassinat amb traïdoria, tal com reclamava la família del jove berguedà.
Ho ha aplaudit Josep Sensada, portaveu de la plataforma per la Convivència al Berguedà. Una plataforma que precisament es va constituir després de la mort de Josep Maria Isanta per fer costat als afectats pel cas i lluitar perquè es fes justícia. Ara, ha afegit, es tanca definitivament el tema judicial del cas Isanta.
Recordem que el jutjat, presidit per la magistrada Ana Ingelmo, els va considerar responsables d’un delicte d’assassinat, de tres d’homicidi en grau de temptativa, un altre de desordres públics, quatre faltes de lesions i dues faltes de maltractament d’obra, una contra el germà petit d’Isanta, Jordi Isanta.
La sentència confirmada ara pel Tribunal Suprem considerava que el grup estava format per unes 20 o 25 persones, algunes de les quals van exhibir navalles i instruments “perillosos” durant els incidents. La sentència argumentava que els fets no van ser una baralla multitudinària i confosa com van pretendre les defenses, ni tampoc accions individuals de cadascun dels acusats, sinó que el grup agressor va actuar coordinat i seguint el mateix “modus operandi”. És a dir, colpejant a les víctimes perquè caiguessin a terra, encerclant-les i picant-les simultàniament i indiscriminada evitant que poguessin ser auxiliats.