
La producció de bolets pot fer que un bosc sigui rendible. Aquesta és la premissa de què parteix un estudi del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), amb seu a Solsona, que des de fa 15 anys està estudiant 90 parcel·les arreu de Catalunya, bàsicament al Pirineu, Prepirineu i comarques centrals. A més, des de l’any passat, s’experimenta també en unes parcel·les de Poblet, a la Conca de Barberà, on s’ha pogut comprovar que allà on s’hi ha intervingut talant arbres s’hi fan més bolets. Per tant, un bosc cuidat és un bosc més rendible. Un dels objectius de l'estudi se centra en la productivitat de bolets per poder gestionar els boscos. A Poblet, la producció fins ara és de 65 quilos per hectàrea (l’any passat va ser de 45 quilos). Aquesta és la mitjana, tot i que s’ha pogut constatar que en determinades zones la producció pot superar els 200 quilos.

Investigadors del CTFC visiten les parcel·les un cop a la setmana per recollir els bolets i els porten al CTFC, on processen les mostres, les assequen, les pesen i ho conserven en una col·lecció que, després de 15 anys d’estudi, ja suma unes 400 espècies identificades, tot i que n’hi poden haver un miler. El temps, però, segons Martínez de Aragón, continua sent el factor clau per a la producció de bolets. Depèn de quan i com plou, surten unes espècies o unes altres. Per exemple, enguany està predominant el rovelló.
A part de la productivitat i la diversitat, l’estudi també vol analitzar multitud d’espècies que no són comestibles i es menyspreen, però que poden ser molt útils, ja sigui perquè es poden utilitzar com a condiment o bé perquè tenen propietats medicinals (com ara la pipa), seguint l’exemple de Xina.
L’objectiu final és desentrellar les claus per obtenir més bolets i poder gestionar el bosc de forma rendible, ja que el valor de la fusta va a menys i el del bolet a més. Amb els resultats obtinguts, la intenció és treure una guia que inclogui tota la informació necessària perquè el gestor dels boscos ho pugui fer d’una manera eficient.
De moment, l’estudi té la continuïtat garantida fins al 2011. El departament de Medi Ambient finança part del projecte, amb 20.000 euros. A més, enguany l’estudi s’emmarca en el projecte europeu Interreg Micosylva, cofinançat pels fons de la Unió Europea Feder.